Infraestructures i serveis

L’oposició a la gran canonada de gas pren força al territori

La Diputació, dos consells comarcals i quatre consistoris gironins ja han aprovat la moció en contra del gasoducte Midcat que es vol fer entre Hostalric i l’Estat francès

La UE ha inclòs la continuació de l’obra en la llista dels PIC

L’Ajuntament de Girona va ser el primer a aprovar-la, però dies després també ho van fer la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de la Selva, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i els ajuntaments de Figueres i Salt. Més recentment, s’hi ha afegit Sils. Les administracions gironines han començat a aprovar en les últimes setmanes una moció promoguda per la Plataforma Resposta al Midcat en contra del gasoducte que connectarà la península Ibèrica amb França i que travessarà les comarques gironines. La Plataforma Resposta al Midcat té previst enviar l’escrit a tots els consistoris gironins, estiguin o no afectats per la infraestructura.

De moment, ja se sap que els municipis pels quals està previst que passi aquest tub de gas són Sant Feliu de Buixalleu, Maçanet de la Selva, Sils, Riudellots de la Selva, Aiguaviva, Bescanó, Salt, Sant Gregori, Palol de Revardit, Cornellà de Terri, Vilademuls, Pontós, Borrassà i Avinyonet de Puigventós. Més enllà de Figueres, però, encara no se’n coneix el traçat.

Tot i que la construcció d’aquesta gran canonada es va paralitzar l’any 2011 després d’executar-se el tram entre Martorell i Hostalric, la Unió Europea (UE) ha inclòs la continuació de l’obra des d’Hostalric fins a Figueres i el tram transpirinenc –un total de 315 quilòmetres– en la llista de projectes d’interès comunitari (PIC), cosa que fa témer als ecologistes que se n’accelerarà el finançament, un factor clau perquè pugui tirar endavant. Es calcula que el cost del projecte gasista entre Martorell i Barbairan és de 480 milions d’euros.

Entre els arguments que recull la moció que s’està debatent als consistoris, hi ha que l’execució del projecte podria afectar entorns inclosos en el catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic. En aquest sentit, per exemple, la construcció del primer tram, al Vallès, va tenir afectació sobre boscos i rius, ja que es va obrir una franja d’entre 30 i 40 metres d’amplada al llarg del recorregut per encabir-hi el tub, de 92 centímetres de diàmetre, a un parell de metres de profunditat sota terra. Segons la plataforma, entre els espais que es podrien veure afectats, ara en territori gironí, hi ha, per exemple, la séquia Monar, els estanys de Sils, la riera de Santa Coloma i les lleres del Ter i el Fluvià, entre d’altres.

D’altra banda, la moció denuncia la falta de transparència i l’opacitat amb què s’està tramitant el projecte –com il·lustra el fet que s’hagi canviat el nom de Midcat pel de Step en territori català– i els “dubtes raonables que planteja la justificació de construcció”. La moció també preveu demanar a la Generalitat que es consideri invàlida l’avaluació d’impacte ambiental i insta el Parlament de Catalunya a rebutjar qualsevol tràmit relatiu al projecte per falta de transparència.

LES XIFRES

88
quilòmetres
s’han construït fins ara, entre Martorell i Hostalric.

LA DATA

92
centímetres
de diàmetre té la canonada que ja s’ha executat fins a Hostalric.

LA XIFRA

2011
Es va interrompre
l’execució del projecte després d’enllestir el tram entre Martorell i Hostalric.
480
milions
d’euros costa el projecte gasista entre Martorell i Barbairan. Són 315 quilòmetres de traçat.

Una prioritat per a Arias Cañete

El comissari europeu d’Accions per al Clima i l’Energia, l’espanyol Miguel Arias Cañete –exministre d’Agricultura del PP–, és un ferm partidari del Midcat i fa un any ja deia que volia que la canonada gasista fos una realitat el 2022. El seu interès pel projecte n’alerta els detractors, que, a banda de la lluita dins del territori català, han hagut d’unir esforços a escala europea per fer front a una iniciativa que es remunta a fa més de deu anys, ja que va aparèixer com a projecte el 2007 i havia d’estar operatiu el 2015. El projecte, de 315 km, que van des de Martorell fins a Barbairan (a 16 km de Carcassona), incloïa inicialment un tercer túnel a l’Albera, després del túnel del TAV i el de la MAT, però l’última informació indica que aquest túnel ja no es preveu. A la banda de l’Estat espanyol (192 km), l’obra va a càrrec d’Enagás i, a la de l’Estat francès (124 km), de TIGF. La part d’Enagás s’havia dividit en dos trams, el gasoducte Martorell-Figueres, de 167 km,i el tram de 25 km de Figueres a la frontera. El tram construït fins ara té 88 km.

“Invertir en gas contradiu els acords de París sobre el canvi climàtic”

U.C

A banda d’enviar la moció als consistoris, la Plataforma Resposta al Midcat està en contacte amb organismes europeus contraris al model gasista promogut per la UE i ha presentat al·legacions als PIC. Segons explica Carol Coll, portaveu de la plataforma, per qüestionar en l’àmbit europeu la necessitat de la infraestructura, a banda de destacar-ne l’impacte local, es posa en relleu l’impacte social, econòmic i climàtic que representa. En aquest últim cas, per exemple, es remarca que el metà –principal component del gas– és un combustible fòssil amb un risc climàtic 86 cops superior al CO2, motiu pel qual el projecte entra en contradicció amb els acords de París sobre el canvi climàtic, en el qual els signataris es comprometen a abandonar immediatament els combustibles fòssils. “Invertir en gas contradiu els acords de París sobre el canvi climàtic”, indica Coll, que hi afegeix que a Europa les infraestructures gasistes utilitzen només el 15% de la seva capacitat i posa com a exemple de projecte polèmic el recent cas Castor. Així mateix, la plataforma recorda que, en un context com l’actual, de crisi climàtica, no es poden acceptar noves infraestructures finançades amb diners públics que allarguin els vincles amb aquests combustibles.

De fet, també afloren contradiccions entre els mateixos estats a l’hora d’argumentar la necessitat d’executar el projecte. Així, mentre que l’argument de l’Estat francès és que la canonada servirà per exportar el gas francès cap a l’Estat espanyol, les autoritats espanyoles al·ludeixen a la “seguretat energètica”, ja que consideren fonamental portar gas a Europa des d’Algèria i al·leguen que això es podrà fer a través del Midcat. Aquest argument, que és el mateix que esgrimeix la UE, parteix de la situació de tensió permanent entre la UE i Rússia –des d’on arriba bona part del gas al centre d’Europa– i de la consegüent necessitat de tenir una font de gas alternativa a la russa per tal que el gas que arriba a l’Estat espanyol des d’Algèria a través del gasoducte Medgaz –que uneix Algèria i Algesires– i el que arriba líquid al port de Barcelona, on es regasifica i s’introdueix en canonades, es puguin reconduir cap a Europa amb el Midcat travessant el territori català. “Diuen que no volen gas rus, però a la vegada Gas Natural ha signat un acord per importar-ne de Rússia”, recorda la portaveu de la plataforma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Republicans de Calonge es trenca en dues parts

Calonge i Sant Antoni

Endesa deixa el nucli de Vall-llobrega tres mesos sense corrent

Vall-llobrega

El ramal de la C-32, “la millor opció”

LLORET DE MAR / bLANES

La Diputació reclama a l’Estat més autonomia financera davant la Covid

girona

Netegen trams del Fluvià embossats pel ‘Glòrià’

sant pere pescador

Més obres d’Adif en el tram entre Caldes i Maçanet

caldes de malavella

Més fibra òptica a la Selva i la Garrotxa

girona
Cronologia

Cronologia

SNCF començarà a operar el TAV entre Barcelona i Madrid el 15 de març de l’any que ve

Barcelona