Societat

Aventurers per descobrir el paisatge

L'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró es va fundar el 1898 com una secció del Centre Catòlic

Va ser el lloc de trobada de la burgesia de l'època amb l'objectiu d'estudiar i explorar el territori

L'alpinisme porta
els mataronins cap a
la primera expedició a l'Himàlaia, l'any 1983

Els orígens dels científics o de l'“Agrupe”, com popularment es coneix a Mataró l'Agrupació Científico-Excursionista, es remunten al 1898. Va ser en aquesta època quan un grup de joves de la burgesia mataronina van fundar l'entitat amb l'objectiu de descobrir i estudiar el paisatge més proper. Tal com explica en el llibre del centenari el president de l'agrupació, Víctor Ligos, les primeres sortides les organitzaven a indrets propers, on podien anar caminant, en un dia. La càmera fotogràfica era l'eina indispensable per deixar constància de les troballes durant el recorregut. “N'hi havia prou de sortir per anar a veure com segaven els camps de Can Bruguera, a tocar de casa”, explica el president. Amb el temps, s'aniran allunyant a la recerca de restes arqueològiques, castells i ermites, que miren de dibuixar a les seves llibretes. Les notes topogràfiques descriuen amb detall racons de tots els pobles del Maresme, i especialment, de les restes del poblat ibèric al castell de Burriac.

Entre els fundadors de l'agrupació destaca el primer president, Joan Cabanyes, nebot d'Emili Cabanyes, que en aquella època presidia el Centre Catòlic, i que acollirà com una secció més el grup d'excursionistes. Entre el llistat dels 56 socis que hi figuren l'any 1909 hi predominen els noms de les famílies benestants de Mataró, capellans i persones amb negoci propi o professions liberals. La quota variava entre els qui pagaven 25 i 50 cèntims.

L'activitat frenètica dels primers quinze anys entrarà en una davallada que es notarà sobretot el 1913, amb la mort del fundador, Joan Cabanyes. La classe benestant ja no disposava de
tant de temps com abans i l'entitat entra en crisi. La deixadesa arriba fins al punt que es malmeten part del fons fotogràfic i peces del museu que l'agrupació tenia al Centre Catòlic, que vol els espais per a altres usos.

Amb la incorporació d'un jove soci, Joan Ribas, s'hi dóna un nou impuls, el 1915. Es crearà l'escut, amb el símbol de la mata de Mataró i el castell de Burriac. En aquesta nova etapa els fills de fabricants i comerciants van guanyant terreny a la burgesia. La classe treballadora es comença a introduir al Centre Catòlic, on es manté una doble quota que, fins aleshores, no podien pagar. En plena dictadura de Primo de Rivera i per la prohibició de les associacions obreres, es multipliquen les entitats excursionistes. A Mataró, el 1925 es creen la secció excursionista de la Societat Iris, el Casal i l'Agrupació Walkíria, de la Unió de Cooperadors. Totes col·laboren i organitzen aplecs, on es fan des de sardanes fins a curses de muntanya.

L'agrupació destaca perquè és la primera entitat excursionista que accepta dones. No va ser fins al 1930 que hi van permetre l'accés de les familiars i promeses d'alguns membres. A l'agrupació hi neix l'embrió de l'escoltisme, ja que el seu impulsor a Mataró va ser un dels socis de l'entitat, Jesús Illa, que va treballar al costat de Marià Ribas, en les prospeccions de l'ermita de Sant Martí de Mata, al poblat ibèric de Burriac i les restes romanes de Torre Llauder.

Primers esquiadors

Les sortides a Santa Fe del Montseny eren de les preferides, tant per la proximitat com pels més agosarats que volien provar l'esquí a prop de casa. “S'havien d'aixecar a les quatre de la matinada i caminar tres hores a peu fins al Vallès, però valia la pena.” Tal com assenyala Ligos en el seu llibre, “si la sort i els diners els acompanyaven” podien arribar a anar fins a Núria per posar-se els esquís. Així alguns socis de l'agrupació com Jaume Xivillé, Rafael Berga, Salvador Llinés i Cosme Pujades (a la imatge) feien aquestes expedicions els caps de setmana per tornar a ser a la fàbrica el dilluns, només pel plaer de lliscar i anar a tocar neu. Segons els seus testimonis recollits en el llibre del centenari, els esquís se'ls van fabricar ells mateixos comprant la fusta de freixe i doblegant-los amb aigua bullent. El 1934 es va fer la travessa de Núria a la Molina, que es va convertir en una de les clàssiques de l'esquí de muntanya. Aquests esquiadors el 1936 s'apuntaran a les Milícies Pirinenques que la Generalitat va crear per protegir l'Alt Aragó i controlar el Pirineu català. Per poder-hi anar i no aixecar sospites venint d'una entitat relacionada amb el Cercle Catòlic, es van fer socis de la Unió Excursionista de Catalunya.

Durant la Guerra Civil Espanyola les joventuts de la CNT van ocupar els locals del Centre Catòlic. La seva estada als locals de l'entitat no va suposar cap destrossa ni pèrdua del patrimoni, sinó tot al contrari. L'edifici es va ampliar per conservar tant el museu com la biblioteca. A partir del 1950 entren socis joves nous que donen un nou impuls i reorganitzen les seccions de fotografia i espeleologia, que en aquells moments porten el pes de les activitats. El cinquantè aniversari es va celebrar el 1957, amb una gran quantitat d'actes, i els socis van aprofitar per restaurar la font del santuari del Corredor.

Amb els anys, l'excursionisme esportiu deixa de banda el vessant més científic de l'entitat. S'organitza el primer curs d'escalada i les primeres jornades espeleològiques. Les expedicions cap a Montserrat i al Pedraforca estan a l'ordre del dia i es crea una especialitat nova que són les ascensions hivernals. Els excursionistes mataronins comencen a sortir cap als Alps per fer cims de més de 4.000 metres i baixen fins al Toubkal per provar de fer un 5.000 en ple Atles marroquí. Escalfen motors per organitzar les primeres expedicions internacionals cap als Andes i Alaska. “A Groenlàndia, els de Mataró posen el nom de la ciutat a un dels cims que es trepitja per primer cop”, explica, satisfet, el president.

Les bones condicions econòmiques, les facilitats per viatjar amb avió i l'auge del trekking fa que els alpinistes mataronins vagin a la primera expedició a l'Himàlaia, l'any 1983. El mataroní Antoni Sors forma part de l'equip que intenta, sense èxit, pujar a l'Everest. Un any després ho intenten per fer l'ascens al Lhotse Shar. No és, però, fins al 1985 que Sors, juntament amb Carles Vallès i Òscar Cadiach, aconsegueixen el somni de coronar la muntanya més alta del món. En plena etapa de les grans expedicions es produeix el tràgic accident. Va ser el 1987 quan Sors i tres companys perden la vida arrossegats per una allau en un nou intent per pujar al Lhotse Shar. “Vam perdre quatre companys, va ser un cop molt dur”, recorda Ligos.

A partir dels anys 90, com moltes entitats, es nota la davallada del nombre de socis. Dels 800 associats que havien assolit en resten 350 i encara no tots participen en les activitats que s'organitzen. “Les relacions de la societat han canviat. Ara molts vénen per el curset d'escalada, barranquisme i espeleologia, però després no els cal tornar perquè ja queden amb la colla per anar pel seu compte.” L'agrupació fa sortides col·lectives que han fet que molts mataronins coneguin cims i rutes de tot Catalunya, com el GR-83, traçat i senyalitzat per una entitat mataronina.

Els socis es troben un diumenge al mes i organitzen l'ascens a un pic de més de 2.000 metres, que aquest any els ha portat al Puigpedrós. El president assegura que la febre de les curses de muntanya i la competitivitat han fet perdre el nord i el respecte a la muntanya. “Ens trobem gent amb pantalonets curts i bambes per córrer quan pot girar el temps, i no saben ni per on baixar.”


AGRUPACIÓ

CIENTÍFICO-

EXCURSIONISTA

ANY DE FUNDACIÓ:

1898

POBLACIÓ:

MATARÓ

NOMBRE DE SOCIS:

350

1930
Primeres sòcies.
Van acceptar dones com a sòcies, que eren familiars o les promeses d'alguns dels membres.
1975
Grans expedicions.
Comencen les sortides internacionals per pujar als Andes i a l'Himàlaia, amb la culminació de l'ascens al Lhotse Shar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’hospital de Palamós consolida el voluntariat

palamós

La capacitació digital serà un mèrit per a la docència

Barcelona

La Fundació Hàbitat 3 rep un premi mundial

barcelona

Els ateneus reivindiquen el seu paper en la cultura del país

Barcelona
K. SAC/ S. IXMATA
ACTIVISTES SOCIALS QUE ACTUEN COM AGENTS DE CANVI I TRANSFORMACIÓ A LES SEVES COMUNITATS

“Treballem cada dia per intentar canviar les mentalitats”

Girona

Fuga d’entitats veïnals de la FAV de Girona en la presa de possessió del nou president

girona
Societat

Una amenaça real i també reversible

Barcelona

Campanya per ajudar les escoles a fer front al càncer

girona

Pla pilot a Cerdanya contra l’obesitat infantil

Puigcerdà