Societat

La fossa de Gurb

El 24 de gener del 1939 set veïns de Gavà, pares de família tots ells, van ser mobilitzats, els van fer pujar a un camió i, després que els traslladessin constantment per la rereguarda de les línies de front, van acabar lluitant el 3 de febrer del 1939 amb les tropes franquistes en una línia defensiva fixada a Gurb, al costat de Vic. Dels set gavanencs, quatre van morir en combat i tres van poder tornar al poble i explicar el que havia passat informant a les vídues d'on havien vist caure, ferits de mort, els seus marits. Les quatre famílies es van traslladar fins a Gurb, a la masia de can Cadet, on l'amo els va dir que, en trobar 13 soldats estesos als seus camps després que hagués passat el front, havia optat per enterrar-los plegats en una rasa de la seva propietat.

Les famílies ho van intentar tot per poder exhumar-los i traslladar-los al cementiri de Gavà però les autoritats civils i eclesiàstiques els van denegar qualsevol permís, de manera que van optar per assenyalar i preservar la fossa comuna, un indret que van estar conservant fins a l'any 2008, quan van demanar a la Generalitat que s'exhumés la fossa per poder recuperar les restes.

L'obertura de la fossa va ser dirigida per la Dra. Assumpció Malgosa (UAB), i efectivament es van exhumar 13 restes òssies, de les quals es van fer els estudis antropològics pertinents i es van poder identificar els quatre gavanencs. Amb l'exhumació, mercès a la tasca portada a terme pels arqueòlegs, antropòlegs físics i els forenses, es va poder corroborar que els 13 soldats havien mort per trets de bala, i que la majoria tenia més d'un impacte: bàsicament a les cames i al tors. De fet, un dels soldats tenia fins a 14 impactes de bala. Al voltant de la mort d'aquests homes, però, hi ha dues qüestions que l'exhumació va poder treure a la llum que restaran sense resposta i en l'àmbit de l'especulació: onze dels soldats tenien un impacte de bala al crani. No és possible conèixer la successió dels fets, però no podem deixar de preguntar-nos si la mort els va ser causada pels trets rebuts al tors o les cames o bé pel rebut al cap, i quins van ser els primers que els van impactar. La lògica ens porta a considerar que si el primer tret rebut va ser el del cap els altres eren superflus; si, en canvi, els primers van ser els de la resta del cos, fet que és fàcil que succeís en un context de batalla com el que es va donar, els trets al cap haurien de ser, efectivament, de gràcia.

L'altra interrogant és la causa de la mort d'un dels soldats que no es va poder identificar: per trets d'escopeta de perdigons al crani. Les tropes rebels, quan faltaven tres mesos per acabar la guerra i pocs dies perquè arribessin a la frontera amb França i ocupessin del tot Catalunya, després de més de dos anys de conflicte armat, de totes les armes i municions que utilitzaven cap no era de caça. L'ús d'una escopeta de perdigons estava molt fora de lloc en aquelles circumstàncies. Així doncs, d'on va sortir aquella arma i qui la va utilitzar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Budó avança que la reobertura serà territorialment asimètrica, “temporalitzada” i “gradual”

barcelona

El 20,1% de la població de Catalunya ha rebut la primera dosi de la vacuna contra la covid-19

barcelona

El bisbe de Terrassa, José Ángel Saiz Meneses, nou arquebisbe de Sevilla

TERRASSA

Retiren l’escut d’armes de Joan Carles I de l’obelisc de la plaça del Cinc d’Oros

barcelona

Baixen els indicadors i els ingressos, amb 7 crítics més, 1.938 nous casos i 34 morts

barcelona

La família reial britànica diu adéu al duc d’Edimburg

londres

Fins a 31 anys de presó per a un dels violadors de la jove a Sabadell

BARCELONA

Set dies més de tancament comarcal

Barcelona

El laboratori clínic de Girona processa prop de 400.000 PCR en un any

girona