Societat

Lluís Nicolau, l'assassí de Dato, entre els últims

Lluís Nicolau Fort –conegut popularment com un dels assassins del president espanyol Eduardo Dato–, va ser, com tantes altres persones d'ambdós bàndols, víctima de la dissort en l'últim moment. Va morir durant la retirada, mentre les tropes franquistes avançaven en un front que anava d'Avià a Balsareny i un grup de soldats republicans que marxava per la carretera de Vic es va trobar, a Gironella, amb una quarantena d'emboscats (la majoria, indiferents o gent de dretes) a la Riba d'Olvan, entre els quals hi havia Nicolau. Ell i onze veïns més de Gironella van ser abatuts pels soldats en l'enfrontament. Nicolau havia fugit cap al bosc a principis del 1939 “per escapar de les lleves que el govern republicà havia decretat per tal de construir fortificacions al front”, explica l'historiador Xavier Tornafoch a l'article Lluís Nicolau, l'assassí de Dato a Gironella.

En el moment que Nicolau, Sampere entre els seus companys faistes, enemistat amb els trentistes pel control de la CNT, va amagar-se al bosc, estava al capdavant de l'empresa Hilados y Tejidos Fuster de Cal Bassacs. Nicolau, acèrrim defensor de les col·lectivitzacions, era partidari de la via insurreccional, fet que el distanciava d'altres organitzacions obreres de Gironella. Tant és així que, el 18 de juliol del 1936, els faistes de seguida es van apropiar del comitè antifeixista i van començar a imposar la seva llei. Van controlar la central telefònica i van matar el seu encarregat a la paret del cementiri, van posar controls armats a les entrades i sortides del poble i el dia 22 van posar-se a cremar sants i bancs de l'església parroquial per convertir-la en magatzem de queviures i llenya. Els membres de la FAI (Federació d'Anarquistes Ibèrics, constituïda a València el 1927) de Gironella van acabar imposant el seu poder i influència damunt la CNT.

“Durant els anys que precediren l'esclat de la Guerra Civil, Nicolau i els seus amics portaren a terme una important tasca política i sindical encaminada a redreçar l'anarcosindicalisme a l'Alt Llobregat, malmès pels anys de la dictadura de Primo de Rivera”, explica Tornafoch. El 1931, Nicolau es va instal·lar a Gironella després de sortir de la presó, indultat després d'anys de reclusió al penal del Dueso, a Santander. El delicte que l'havia portat a la presó era l'assassinat, el 8 de març del 1921, del president del govern espanyol Eduardo Dato a Madrid. Nicolau –electricista barceloní de 28 anys–, Pere Mateu i Ramon Casanellas, tres anarquistes catalans, van ser els autors del crim. El gener del 1924, a Nicolau li van commutar la pena de mort per la cadena perpètua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La família reial britànica diu adéu al duc d’Edimburg

londres

Fins a 31 anys de presó per a un dels violadors de la jove a Sabadell

BARCELONA

Set dies més de tancament comarcal

Barcelona

El laboratori clínic de Girona processa prop de 400.000 PCR en un any

girona

Quinze milions per a l’ampliació de l’Arnau de Vilanova de Lleida

Lleida

Una marxa per fer fora Colau només reuneix 200 ciutadans

barcelona

Hipra preveu tenir la vacuna contra la Covid-19 aquest any

amer

Oliveros i Boza, tàndem contra Eugènia Gay

barcelona

Les vendes de roses per Sant Jordi seran d’uns 4,2 milions

barcelona