Societat

La primera gran crida d'Escòcia

No per la fanfàrria de les trompetes / tampoc pel so de les gaites / ni per l'oferiment de refugi / ni per veure els seus noms il·luminats. / La seva crida va ser un plor d'angoixa / des dels cors de la gent d'Espanya / que alguns van pagar amb les seves vides, / és veritat que el seu sacrifici no va ser en va.” És la inscripció d'una placa als cèntrics jardins de Princess Street d'Edimburg, erigida fa tres dècades per l'Associació de Brigades Internacionals, que recorda i homenatja la participació de soldats escocesos en el batalló britànic durant la Guerra Civil espanyola. De fet, aquest és un més de la vintena de memorials que hi ha erigits arreu d'Escòcia –entre els quals el més destacat és l'estàtua que Glasgow va aixecar el 1980 a La Pasionaria–, que testimonien la implicació del país en la lluita per la República i contra el feixisme. I és que en una nació que és i ha estat històricament d'esquerres, i en una època, els anys trenta, en què les lluites socials al carrer van estar tant a l'ordre del dia com a Barcelona, l'alçament feixista a Espanya no va passar gens desapercebut, i de seguida s'hi van començar a organitzar campanyes humanitàries d'ajut, que de fet no cessarien fins al final de les hostilitats.

Tot i que el Regne Unit, igual que França, signava l'agost de 1936 un tractat de no-intervenció, es calcula que uns 2.400 voluntaris van allistar-se a les Brigades Internacionalistes per lluitar pel bàndol republicà. D'ells, en proporció a la població, que tot just suposa un 10% del global britànic, els més implicats serien els escocesos, també reconeguts des de temps ancestrals per la seva valentia al front. Hi van aportar oficialment uns 550 homes. Gairebé un terç no va tornar mai. “Va ser una campanya col·lectiva, un moviment de base com probablement no s'havia vist mai abans”, explica l'historiador Daniel Gray, en el seu llibre Homage to Caledonia. “Va ser un capítol totalment gloriós, sovint tràgic, de la història no escrita d'Escòcia”, conclou. Reeditat el 2013, el llibre va ser publicat per primer cop el 2008, uns mesos després que morís a Edimburg Steve Fullarton, l'últim d'aquests brigadistes sovint anònims. A tots ells pretén ser un homenatge, com ho és també, per exemple, el disc recopilatori amb cançons que els escocesos cantaven al front, editat l'estiu del 2012 amb motiu dels 75 anys d'algunes de les batalles més cruentes, com la de la vall del Jarama. La mobilització per la II Guerra Mundial i el seu dolorós record sovint ho tapa tot al país, però Escòcia també manté una orgullosa memòria històrica sobre la seva implicació a Espanya a favor de la democràcia. Uns llaços que, per raons de país ben conegudes, segueixen avui ben vius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIQUEL BLASI
President i CEO d’e-WATTS TECNOLOGIES

“Faig teletreball i organitzo el pla estratègic postcrisi Covid-19”

EPIcubs per als hospitals gironins

gironaU

L’Estat vol fer més tests però no aclareix com

barcelona

Reclamen el control sanitari de les residències d’avis

barcelona

Salut permetrà acompanyar els malalts crítics en la recta final

Barcelona

Sanitaris a contrarrellotge

Barcelona

Diversos sistemes: un sol resultat

barcelona
el confinament, en primera persona

Per quedar-se a casa

GIRONA

El virus ataca les llibertats

barcelona