Societat

L'apunt

No s'ha de perdre el país de vista

En un futur, Europa farà d'àrbitre i no es faran animalades com defensar durant anys el Corredor Central en lloc del Corredor Mediterrani o destinar 1.300 milions d'euros a Ibèria o milers de milions a sobredimensionar la xarxa d'alta velocitat estatal o l'aeroport de Barajas, quan el que triomfa és el Prat. En aquest punt van coincidir ahir tant l'actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, com el seu predecessor, Lluís Recoder. I també tots dos, com els alcaldes convidats al debat, van incidir a evitar infraestructures faraòniques com aquestes i anar a cercar només les que tinguin un retorn econòmic.

És obvi que en la situació actual és difícil que una inversió en infraestructures passi per sobre, a nivell pressupostari, de les necessitats que hi haurà en els anys vinents en polítiques de salut, educació o igualtat, per citar només tres exemples. I en aquest marc, és cert que està bé que es busquin alternatives i que l'opció de la col·laboració pública i privada no ha de ser rebutjada en cap cas per motius dogmàtics, quan és cert que, en molts casos, acaba sent l'única possibilitat de tirar determinades obres endavant. Un acord, com l'assolit pel govern i Abertis en l'autopista C32, que inclogui que part del benefici privat reverteixi en inversió en transport públic és una línia a seguir.

Però, un cop tots hem assumit que “el moment dels grans pressupostos d'inversió en infraestructures ha passat”, ara no podem caure en una declaració que. més o menys, digui això: “Només farem allò en què la iniciativa privada hi estigui interessada.” Cadascuna de les infraestructures ha de ser estudiada a fons perquè el Departament de Territori i Sostenibilitat ha de fer de govern –com ha fet en el tema dels camions de l'NII i farà en la fermesa en el tema de l'eurovinyeta– i no renunciar en cap cas a gestionar les obres del país, no perdre el país de vista. No es pot caure en el que va passar amb la fibra òptica i Localret: s'havia de cablejar tot el país, poble a poble, i el consorci havia de vetllar perquè es fes de manera uniforme arreu... La realitat: les empreses només volien cablejar les grans ciutats, on veien negoci, i no es va fer. I malament anem si només fem les infraestructures de les quals se'n pot treure un rèdit econòmic per part d'un privat.

I això no és contradictori amb què es tregui un rèdit econòmic i, atenció, social, a les obres de les grans infraestructures. Hi pot haver una obra que sigui fonamental, per exemple, pel reequilibri territorial del país, o a ningú se li escapa que el transport públic vertebra i que, en molts casos, és clarament deficitari. Altra cosa és que cal fer conscient la població de quin és el cost d'aquestes obres o d'aquests serveis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SOCIETAT

Seguiu aquí l’evolució gràfica de la pandèmia a Catalunya i a l’Estat espanyol

GIRONA

El govern reparteix 310.000 mascaretes, 200.000 guants, 32.000 bates i 10.000 ulleres a les residències

barcelona

La CUP creu que l’aturada de les activitats no essencials “carrega la responsabilitat als treballadors”

barcelona

Barcelona promociona l’esport a casa i convoca una sessió massiva de fitnes als balcons el 12 d’abril

barcelona

L’Estat suma 838 morts i 6.549 positius, que eleven el total a 6.528 defuncions i 78.797 casos

madrid

Ábalos: “O prenem mesures que redueixin la mobilitat o és molt possible que col·lapsem el sistema sanitari”

barcelona

Vergés apunta que el sistema sanitari estarà en tensió durant moltes setmanes quan baixi la corba del coronavirus

barcelona

Torra demanarà una renda bàsica universal i liquiditat per a empreses a la conferència de presidents

barcelona

Oriol Mitjà fa un assaig clínic amb pacients d’una residència d’Arenys de Munt

barcelona