Societat

GAGANDEEP SINGH KHALSA

Portaveu de la Comunitat Sikh a Catalunya

“Encara hi ha feines on no ens volen amb turbant”

El guru Nanak Dev Ji, en el segle XV, de seguida va estar en contra de la discriminació envers les dones. Va voler igualtat
La meditació són dues coses: una manera d’estar agraït a l’univers per tot el que tens i una forma d’estar bé amb tu mateix

La comunitat sikh de tot el món celebra aquest 30 de novembre el naixement del guru Nanak Dev Ji (Talwandi, Panjab, 1469 - Kartarpur 1539), fundador del sikhisme. La celebració a Catalunya s’haurà de fer en la intimitat a causa del coronavirus i les restriccions i, per tant, els fidels no podran fer el que els feia més il·lusió: la Nagar Kirtan, la processó que presideix el Guru Granth Sahib, el llibre sagrat, que per a ells és un guru vivent.

El naixement del guru Nanak és la vostra festa més important?
Sí, juntament amb l’any nou, que aquest any vam haver de suspendre perquè va ser el 13 de març, just quan es va decretar l’estat d’alarma. Després tenim el Vaisakhi, el baptisme sikh, que aquest any també es va haver d’anul·lar. Per això ara ens feia tanta il·lusió aquesta festa, però tal com està la situació sanitària, ja queda clar que tampoc la podem fer. Per moltes ganes que en tinguem, el més important són les mesures sanitàries.
Com ho celebrareu, aleshores?
En la intimitat. Els sikhs resaran cadascú a casa seva i si algú vol anar als gurdwares, els nostres temples, hi podrà anar, però poca estona i només si es compleix el nombre de gent permesa. A Barcelona els quatre gurdwares –Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià i Badalona– ho teníem tot organitzat per fer la processó, però al final ho hem suspès tot.
És un dia per llegir el llibre sagrat.
És una tradició que 48 hores abans del Nagar Kirtan, que aquí a Catalunya serà el divendres, als gurdwares es comenci a llegir el Guru Granth Sahib, que és el nostre llibre sagrat i el considerem l’onzè guru. Hi haurà cinc persones que llegiran el llibre de manera ininterrompuda i durant dues hores cada una fins que s’acabi. Té 1.430 pàgines. Aquesta lectura, passi el que passi, sí que es podrà fer, i els fidels, amb distància i mesures i sense depassar l’aforament, podran seguir la lectura i pregar.
El Nagar Kirtan, que no podreu celebrar, sempre és molt acolorit.
Sí. Decorem una carrossa amb moltes flors, hi posem el llibre sagrat, el Guru Granth Sahib, que encapçala la processó, i tota la gent va al darrere, cantant i ballant. És digne de veure. Normalment i quan les coses eren normals, abans del coronavirus, convidàvem els nostres amics, les autoritats i la gent de les altres religions. Quan la gent del carrer ens veia passar, quedaven parats.
Qui era el guru Nanak?
Va ser el fundador del sikhisme, el primer sikh. Creia en un déu únic, en la germanor universal. En una època de lluites religioses ferotges entre hindús i musulmans, veia un univers únic per a tothom. El missatge més important que va donar a la humanitat va ser el de la igualtat.
Tothom parla d’igualtat....
Sí, però després, a la pràctica, no és així. En l’època del guru Nanak, al segle XV, a l’Índia hi havia el sistema de castes, que encara existeix, i només preguntant el nom d’una persona ja podies dir si era de primera, de segona o de tercera classe. Per això ell, per eliminar aquest sistema social de les castes, va proposar que els sikhs portéssim tots el mateix cognom. Així ningú es pot sentir més que un altre, tots formem una família. Per això tots els homes ens diem de cognom Singh (“lleó”) i les dones, Kaur (“princesa”).
Aleshores, les dones tenen els mateixos drets que els homes?
Sí. Abans del sikhisme, a l’Índia, una dona no podia entrar en un temple, només se la volia per tenir fills i cuidar la família. El guru Nanak de seguida va estar en contra de la discriminació envers les dones: per exemple que haguessin de sacrificar la seva vida quan es quedaven vídues. Però no va ser fins al desè guru, Gobind Singh, en el segle XVII, que va tancar la feina iniciada per Nanak, que les dones van assolir els mateixos drets que els homes en el sikhisme.
Aleshores la vostra religió no parla d’homes i de dones.
No, parla d’ànimes. Som una ànima i al gurdwara, el nostre temple, no entren homes i dones, sinó ànimes. Els nostres temples estan oberts a qualsevol persona de qualsevol religió i, és més, si sap la llengua gurbani, que no és la llengua que parlem nosaltres sinó la llengua dels gurus, pot llegir el Guru Granth Sahib Ji (el llibre sagrat), que per nosaltres és l’onzè i darrer guru, el guru vivent.
Tot i que el guru Nanak va voler deixar enrere l’hinduisme i l’islam i fundar el sikhisme, els hindús i els musulmans el veneren.
Sí, el consideren un mestre espiritual, un guia. Va ser integrador i el seu missatge d’amor anava dirigit a tota la humanitat. Creia que si abracem a tothom, sigui de la religió que sigui, aquestes persones es converteixen en un germà, i aquesta és la base per canviar les coses. Veia les religions com un ram de flors: cada flor era diferent, de color, d’olor, de llargada, de textura, però totes juntes feien un ram. Una altra cosa de la nostra religió és que no fem proselitisme. No volem que la gent vingui al sikhisme perquè es converteixi, sinó que volem que vingui a nosaltres perquè ens conegui.
Vostè ha treballat molt per donar a conèixer el sikhisme.
Des que vaig arribar a Catalunya, l’any 2008, que no he fet altra cosa. He visitat totes les administracions i els mitjans de comunicació perquè crec que és important que la gent ens conegui. Quan la gent coneix a l’altre s’esvaeixen les pors i neix la confiança.
Molts us confonen amb musulmans.
Sí, perquè portem turbant. I això en aquests moments ens està perjudicant molt. Els darrers atemptats a França i el darrer de Viena, perpetrats per islamistes radicals, estan fent que pel carrer la gent ens miri malament. Aquesta mirada ens fa molt mal. Nosaltres no som musulmans i els nostres gurdwares no són mesquites. Fa molts anys que a vegades la gent s’estranya quan al gurdwara del carrer Hospital –parlo d’abans del coronavirus– cada dia hi anaven a esmorzar, dinar o sopar 700, 800, 900 o més persones, el 70% o 80% de les quals no eren sikhs. Els veïns es devien preguntar què hi feia tanta gent. Doncs aquella gent venia a menjar, perquè per nosaltres compartir el nostre aliment és un dels nostres pilars. Volem que això se sàpiga. Al Harmandir Sahib, el nostre temple daurat, que és al Panjab, cada dia donem menjar a 100.000 persones.
Com és que compartiu el menjar?
Quan el guru Nanak va marxar de casa, de ben jove, el seu pare li va donar 20 rupies. Ell veia les desigualtats socials, gent molt necessitada, i també que molts sants hindús s’estaven molts dies passant gana. Va ser així que va crear el langar, que és el menjar comunitari, i va establir que tots els sikhs han de ser generosos amb els altres. Seguint aquesta filosofia, tots els gurdwares tenen sempre el menjador obert. Aneu a qualsevol gurdwara i el primer que us oferiran és alguna cosa per menjar. No vol dir que siguem rics, sinó que el que tenim ho compartim.
Els altres pilars?
Treballar honestament i meditar. Quan un sikh es lleva al matí, per estar bé amb ell mateix, medita. Què passa si no medites? Doncs que tothom va molt angoixat: a les 7 del matí entres al metro i ja tot és una cursa i un estrès. No has fet res i ja estàs malament. La meditació són dues coses. Una, una manera d’estar agraït a l’univers per tot el que tens, per la sort de tenir el que tens. I l’altra cosa és que serveix per connectar amb tu mateix, i quan tu estàs bé amb tu mateix estàs bé amb els altres, vagis on vagis, i acceptaràs tot el que l’univers et posi al davant.
I el treball?
En aquella època el guru Nanak Dev Ji va veure que hi havia gent que treballava i gent que es dedicava en exclusiva a la religió. I ell va dir que no podia ser, que es podien fer les dues coses, que un sikh pot llevar-se al matí i meditar i resar i fer un agraïment i després anar a treballar. I el que guanya ho ha de compartir amb els altres. Això és el que ens ensenyen a tots els sikhs des de petits.
I qui fa les cerimònies?
Qualsevol. Cada sikh pot anar al gurdwara i llegir el llibre sagrat o bé recitar i dirigir una cerimònia. El que passa aquí és que alguns, per poder treballar, han de renunciar a part de la seva essència.
Què vol dir?
Vull dir que hi ha sikhs practicants i sikhs que no. Sikhs que duen turbant i sikhs que no el poden dur per motius laborals, perquè a moltes feines no volen que els duguem. Per això tinc interès a donar-nos a conèixer.
I en altres llocs no?
Al Canadà, per exemple, on el sikhisme és una religió totalment consolidada, en aquests moments els ministres de Defensa i d’Innovació són sikh. De fet, hi ha cinc membres del govern de Justin Trudeau que ho són. I això no és cap problema. Però aquí... Mira, ahir mateix em va trucar un noi que s’està preparant per ser mosso d’esquadra i em va dir: “Tindré molts problemes.” I jo li vaig dir: “En tindrem, però hi anirem.” I ho farem, treballarem perquè els seus coneixements i les seves capacitats pesin més que el turbant. El turbant ni li impedeix córrer ni li impedeix fer res de res.
Els sikhs no us talleu els cabells ni mengeu carn d’animal.
Això ho va començar el guru Nanak Dev Ji quan predicava la igualtat, la igualtat no només per a homes i dones sinó també per als animals. Jo no tinc cap dret a fer mal o prendre la vida a un animal, perquè si jo vull tenir la meva família, els animals desitgen el mateix. Això és molt important i per sort les noves generacions en són molt conscients, d’això, i cada vegada hi ha més vegans i vegetarians. De fet, molts joves d’aquí s’estan fent vegetarians per una qüestió de respecte als animals. Quan jo vaig arribar aquí encara era molt estrany que una persona fos vegetariana i trobar un restaurant vegetarià aquí era difícil. I mira què et dic: d’aquí a vint anys crec que el cinquanta per cent de la població serà vegetariana o vegana, deixaran de menjar carn perquè volen o estaran obligats a deixar de menjar-ne per una qüestió de sostenibilitat. Els humans no necessitem menjar carn.
Vosaltres ho sou fa més de 500 anys.
Jo no menjaria carn per res del món. Mira: quan tu medites ajuntes una energia positiva. En una granja els animals que després es menja la gent pateixen, estan tancats en condicions deplorables i només se’ls engreixa i engreixa per matar-los. Si nosaltres ens mengem un animal que tota la seva vida ha passat por, ha tingut angoixa, ha patit estrès, això ens afecta. Jo veig que la gent ho té tot i tot el dia es queixa, i això és pel que mengen. Som el que mengem. Si menges energia negativa, com pots ser positiu? I fumar, prendre drogues, beure..., tot això perjudica molt la nostra salut. No és que aquestes coses et puguin matar, és que et mataran. El guru Nanak ja ho va dir en el segle XV: el menjar és físic i és espiritual.
Quants sikhs sou a Catalunya?
Unes 12.000 persones. La comunitat està assentada, sobretot, a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Farners, Olot, Vic i Girona.

L’esforç per aprendre català

Gagandeep Singh Khalsa va arribar a Catalunya l’any 2008 i en quatre mesos ja parlava català. Sempre explica que aprendre la llengua del país li ha obert moltes portes i que aquí s’ha sentit molt estimat. Va escriure ‘Els de Cinc Rius a Catalunya’, un llibre d’aprenentatge de català per a la comunitat panjabi, i per l’esforç que aquesta comunitat ha fet per integrar-se i parlar la nostra llengua, els sikhs catalans van rebre el IV Premi Martí Gasull i Roig de la Plataforma per la Llengua. “Els sikhs que parlem català ens sentim molt estimats. Per això volem donar les gràcies a la societat catalana i ens agradaria que tots els nouvinguts poguessin aprendre català. Per nosaltres el català no és només una llengua, sinó un sentiment.” Independentista convençut, Gagan va arribar a ser portada del diari internacional People el 2016 en un número que aquell rotatiu, en plena voràgine del procés, va dedicar als nous catalans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Denuncien agressions a professionals del CAP Masdevall de Figueres

FIGUERES

Quinze dies més de restriccions i confinament municipal

barcelona

Demanen actualitzar la regulació dels patinets, a Banyoles

BANYOLES
El SEM investiga vacunacions irregulars

El SEM investiga vacunacions irregulars

Bargalló podrà flexibilitzar el calendari escolar si la pandèmia ho requereix

Barcelona

Els geriàtrics temen que la segona dosi vagi tard

barcelona
Programa de cribratge de la Covid-19 al GEiEG

Programa de cribratge de la Covid-19 al GEiEG

POLÍTICA

Pacte PP-PSC sobre inversió a Badalona

SOCIETAt

Apareix un dofí mort al Prat