Societat

El ‘Lazarillo’ i la influència de les xarxes socials en les relacions, a l’examen de castellà i literatura de les PAU

Comença la selectivitat marcada per la covid-19 i amb la convocatòria més nombrosa de la història

Les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) s’allargaran fins divendres, un dia més de l’habitual

El Lazarillo de Tormes ha aparegut en les dues opcions de la prova de castellà i literatura de la selectivitat, així és que els estudiants no han pogut evitar aquest clàssic espanyol.

En una de les opcions s’ha preguntat sobre Luces de bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán, mentre que a l’altra s’ha demanat una reflexió sobre les xarxes socials i com aquestes condicionen o determinen les relacions, tant dels del punt de vista personal com laboral.

En la part de comprensió lectora, els estudiants han hagut d’escollir entre un fragment d’una novel·la de Belén Gopegui, La conquista del aire, i una crítica de Carlos Boyero al diari El País sobre la pel·lícula Un monstre em ve a veure de Juan Antonio Bayona.

Les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) han començat aquest dimarts amb un increment d’alumnes a tot el país, que combinat amb les mesures de distanciament social han obligat a posar més aules.

Un total de 39.904 estudiants han començat aquest dimarts les proves, en una convocatòria marcada per la covid-19. Es tracta de la més nombrosa de la història, amb 5.400 alumnes més que l’any passat, en part relacionat amb l’increment del 12,5% d’aprovats a batxillerat.

Els estudiants han fet a les nou del matí l’examen de llengua castellana i literatura, i han acabat a les 10.30 hores.

A les portes de les diferents seus on se celebren els exàmens s’ha reproduït la mateixa estampa, amb alumnes amb mascareta als passadissos, repassant els seus apunts i mantenint la distància entre ells.

En entrar a l’aula, s’han fregat les mans amb gel hidroalcohòlic i una vegada asseguts, sempre al mateix lloc per a tots els exàmens i amb distància de seguretat entre ells i en aules que han omplert la seva capacitat al 50%, els alumnes s’han pogut treure la mascareta per fer l’examen.

Els exàmens es desenvolupen de manera excepcional durant quatre dies en lloc dels tres ordinaris, entre el 7 i el 10 de juliol, després que les universitats catalanes els ajornessin un mes a causa de la suspensió de les classes per la Covid-19.

A partir de les 12 hores, es faran els exàmens de les matèries de Ciències de la terra i Medi ambient, Fonaments de les arts i Matemàtiques aplicades a les ciències socials.

A la tarda, a les 15 hores començaran els exàmens d’anàlisi musical, història de l’art i física.

Normalitat al Segrià

Un total de 1.692 alumnes han començat aquest dimarts les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a la ciutat de Lleida, dels quals 640 s’han hagut de desplaçar des de poblacions situades fora de la comarca confinada del Segrià.

Enguany són dues seus més les habilitades a la capital del Segrià en relació amb l’any anterior per tal de garantir les distàncies de seguretat i també s’ha ampliat la xifra de vigilants durant els exàmens.

El secretari general del Consell Interuniveristari de Catalunya (CIC), Lluís Baulenas, ha destacat que les PAU han començat “amb normalitat”.

“La primera notícia és la normalitat, malgrat tot”, ha dit després de visitar un tribunal a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Ha afirmat que s’han complert tots els protocols de seguretat marcat per prevenir el risc de contagi per covid-19.

Unes PAU més competencials

Un col·lectiu format per una trentena d’escoles i instituts han “urgit” a canviar el model de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) i de l’educació postobligatòria, ja que “actualment dificulten un enfocament competencial, integral i personalitzat de l’educació”.

Coincidint aquest dimarts amb l’inici dels exàmens d’accés a la universitat per a quasi 40.000 alumnes catalans, els centres promotors, constituïts en el ‘Fòrum Futurs de l’Educació’, han presentat el document ‘Un batxillerat sense aquesta selectivitat és possible’.

En el document denuncien que les actuals PAU “condicionen totalment els dos anys de Batxillerat”, que “es converteixen en una cursa preparatòria per superar la selectivitat”, i en molts casos també condicionen els cursos previs, especialment la secundària obligatòria.

Els membres del Fòrum fan notar en el text “l’immobilisme” dels responsables de les PAU a l’administració i a les universitats, a el “frenar propostes de canvi de model de les proves que tenen per objectiu fer que siguin més competencials i menys memorístiques”.

Per això, els centres afirmen en el document que es posen a disposició de l’administració per treballar proactivament per fer realitat el canvi, a partir de diverses propostes concretes.

Entre les mesures que proposen està dur a terme un estudi que determini si les qualificacions mitjanes obtingudes al batxillerat són prou significatives per preveure la nota de la selectivitat.

En aquest sentit, els promotors qüestionen que l’examen d’accés a la universitat ofereixi informació addicional sobre l’èxit acadèmic dels joves.

Així mateix, proposen la creació d’una xarxa de centres pilot on de manera experimental assagin escenaris alternatius de docència per a la franja d’alumnes de 16 a 18 anys, per “replantejar un dels colls d’ampolla principals de la transformació educativa”.

Els promotors assenyalen que la reforma que pretenen “és una proposta de mínims”, perquè “l’alternativa transformadora seria suprimir les PAU i definir un nou sistema de qualificació competencial del Batxillerat, acabant amb la visió finalista dels exàmens, i treballar per repensar la educació postobligatòria”.

Molts dels 31 centres promotors són referents de el programa d’innovació educativa Escola Nova 21, que es va impulsar a Catalunya de la mà de la Fundació Jaume Bofill i la Càtedra Unesco i que ha suposat un canvi de paradigma en innovació pedagògica.

Els promotors del Fòrum han assenyalat que, amb les seves aportacions, pretenen contribuir col·lectivament al debat mundial sobre els Futurs de l’Educació que ha impulsat la UNESCO per als anys 2020 i 2021.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Errors en els gens causen un 15% dels covids greus

Barcelona
Societat

Moltes Mercès

barcelona

Al final de la quarantena

girona

Ampli seguiment en el primer cribratge escolar, a Manlleu

Barcelona /gIRONA

Gran preocupació a Europa pels rebrots a l’Estat espanyol

Brussel·les

Mínim històric de catalans que marquen la X per a l’Església en la renda

Barcelona

L’antic hospital reforça la residència de Puigcerdà

PUIGCERDÀ
economia

La Generalitat gestiona gairebé 20.700 habitatges socials

PERE SOLER, ROGER COLOBRAN I ANDREA MARTÍN
DOCTORS DE LA VALL HEBRON ESPECIALITZATS EN IMMUNOLOGIA I PARTÍCIPS EN EL PROJECTE INTERNACIONAL

“Hem pogut fer en sis mesos una feina de sis anys”

BArcelona