Societat

MAMADOU FAYE

ESPECIALISTA EN CODESENVOLUPAMENT, FA DE PONT I TREBALLA ENTRE CATALUNYA I EL SENEGAL

“Sense educació ni salut els pobles no es poden desenvolupar”

La idea és que de la feina conjunta se’n beneficiïn la societat d’origen i la societat d’acollida, un treball a dues bandes que busca la interrelació entre catalans i immigrants

Va néixer a Dakar?
Sí, vaig néixer a Dakar. La meva mare es va traslladar al nord, a Thille Boubacar, un poble situat entre el riu Senegal i la frontera amb Mauritània. Allà vaig estudiar primària, després vaig fer la secundària a Saint Louis i finalment vaig tornar a Dakar, a la universitat, per matricular-me en sociologia i gestió de projectes.
I va trobar feina?
Vaig treballar quinze anys a World Vision, una ONG internacional que treballa en més de cent països amb els objectius centrats en l’educació infantil, emergències, salut, desenvolupament econòmic i promoció dels drets humans. Era el coordinador de projecte a la regió de Kaffrine, una ciutat que és cap del departament del mateix nom, on es va impulsar un pla integral per a una de les regions més pobres i oblidades de la zona i incloïa des de l’educació fins als microcrèdits.
Com?
Primer vam fer un estudi a fons per veure quines eren les necessitats. Ens vam adonar que faltava quasi de tot. Ni hi havia escoles ni tampoc aigua potable, les dones depenien completament del marit, i essent una regió rural en què predomina el monocultiu, l’economia no passava a ser de subsistència i estava subjecta a les oscil·lacions dels preus del cacauet i el cotó, controlats per grans companyies com Suneor [antiga Sonacos] i Sodefitel, la qual cosa va fer que ens decantéssim per intentar canviar la realitat de cap i de nou.
De qui rebia suport?
En aquesta zona el finançament arribava d’Alemanya. Ho dic perquè també hi ha projectes impulsats per França, el Canadà i altres països. Vam desenvolupar un sistema d’aigua potable, un pas important que va permetre a molts nens que abans havien de fer deu quilòmetres al dia per anar-la a buscar, poguessin anar regularment a l’escola, la qual cosa no té preu. Vam construir aules noves, vam engegar tallers per empoderar les dones i les vam dotar de molins de gra que elles administraven, vam obrir una línia de microcrèdits...
Van provocar un canvi.
Ha canviat, i ara es veuen els resultats. Els nois poden fer els cursos escolars de primària i secundària a la zona i després anar a la universitat a Dakar. Això em fa molt feliç perquè la majoria tornen i després treballen per millorar les condicions de vida a la regió.
Tenia una bona feina però el 2004 va emigrar.
Tenia un mes de vacances i volia anar a França, però vaig arribar a Barcelona i un amic que tenia a Girona, Boubacar Sam, em va acollir. Vaig passar un temps força malament però ara no estic descontent, tinc feina i puc fer projectes al Senegal. L’únic que trobo a faltar és la família més propera.
Van fundar l’Associació pel Desenvolupament del Riu Senegal.
L’associació va néixer de la necessitat d’unir-nos i afrontar, amb garanties, les dificultats que es poguessin presentar. La majoria dels emigrants van deixar la llar i fer el salt a Europa per millorar la vida de les seves famílies, però també volíem promoure el coneixement mutu entre catalans i senegalesos, mostrant quina és la nostra cultura, qui som, què sabem fer...
Són les bases del codesenvolupament?
La idea és que beneficiï la societat d’origen i la societat d’acollida. El codesenvolupament és un treball a dues bandes que busca la interrelació entre les persones nouvingudes i la cooperació al país d’origen d’aquestes persones. El seu objectiu és doble, per una banda fomentar el creixement al sud i per l’altra la cohesió social al nord, ja sigui en la vessant social, cultural o política. Treballem per assolir els objectius relacionats amb l’accés a les necessitats socials bàsiques i tenim dues prioritats: l’educació i la salut. Sense aquests dos elements els pobles no es poden desenvolupar.
De quina manera es duu a terme?
S’ha d’entendre que la gent que l’impulsa és alhora un actor i un beneficiari. Allà es beneficien de les accions que es fan aquí però a la vegada serveix per explicar-los que no cal marxar, que el més important és treballar al seu país com a aposta de futur. En aquest aspecte, hem fet una granja de vaques, per involucrar els joves. La diferència entre el codesenvolupament i la cooperació pura i dura és que nosaltres ens basem en tres pilars: el projecte ha de ser sostenible, ha de ser social, econòmic i ha de comptar amb la participació de la ciutadania. També hi ha d’haver governança, ha de comptar amb el territori i amb la seva gent i saber com s’afronten les mancances i les necessitats. El codesenvolupament és un model més sostenible que l’estricta cooperació i per altra banda implica molt més les comunitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els raiers de Coll de Nargó ultimen els trams per a la baixada d’aquest dissabte, amb totes les mesures de seguretat

Coll de Nargó

L’hospital de Palamós farà molt aviat les proves PCR

palamós

Salut permetrà les visites a totes les residències verdes

Barcelona

El Besòs espera fer 1.200 tests en tres dies

barcelona

Les escoles podrien tancar per la Covid a dues aules diferents

Barcelona

L’Audiència denega actuar contra el botxí de Puig Antich

barcelona
celebracions

El pregó a Gràcia

Els centres d’immersió de la Costa Brava perden fins al 60% de l’activitat d’estiu

L’ESTARTIT

Els zeladors reclamen ser personal d’alt risc

girona