Societat

Atrapats als confins

Centenars de catalans continuen confinats a l’estranger sense poder tornar

Denuncien els preus desorbitats dels pocs vols que encara hi ha operatius

Queixes per la desatenció de les ambaixades

A Colòmbia, Cambodja, el Nepal, els Estats Units, Eslovènia, l’Argentina... arreu del món hi ha centenars de catalans confinats que volen tornar però no poden. La Mireia i en Jordi es van conèixer viatjant pel sud-est asiàtic i la crisi del coronavirus els va enxampar a Cambodja. Estan mirant de venir com més aviat millor, però cada vegada operen menys companyies aèries i hi ha més aeroports tancats. No es refien de comprar vols per internet, a les oficines no troben personal i al telèfon no s’hi posen. “Diuen que hi ha pocs casos de coronavirus aquí però tampoc no ens ho creiem. Això és l’Àsia, de les dades oficials ves a saber si ens en podem fiar. Si ens agafa aquí l’epidèmia, els hospitals ja han dit que primer prioritzaran els cambodjans i per últim els turistes, però tampoc no és garantia de res perquè els hospitals públics són com són i els privats costen una morterada”, explica en Jordi, que denuncia una pujada de preus “molt bèstia” de les companyies aèries: “Aprofitant-se d’una crisi global estan intentant treure partit amb els nostres diners, és indignant.”

La Marta i les seves quatre amigues, en canvi, van tenir més sort i van poder tornar d’unes illes a Morro de São Paulo: “No havíem notat res, estàvem en una bombolleta, sota una palmera la mar de felices, fins que vam començar a veure gent amb mascareta.” L’alarma va anar creixent i van comprar un bitllet d’Iberia per 400 euros. Al cap de poc els van cancel·lar el vol i es van haver d’espavilar per arribar a São Paulo, des d’on, després d’una odissea de gestions, els van canviar els bitllets per un vol cap a Madrid que a internet costava 2.000 euros. No els van cobrar la diferència, tampoc per facturar les maletes ni per la connexió Madrid-Barcelona.

El mateix aïllament experimentaven la Clara, l’Asun i l’Andrés, d’Argentona, Mataró i Madrid, a la vall de Runchet, al Nepal, on feien de professors d’anglès i informàtica a la mainada enviats per l’ONG Mataró to Nepal. Van baixar a la capital, Kàtmandu, per tramitar papers i van descobrir que tot estava tancat. “Com que no tenien wifi ni res al poble, s’han trobat que no poden renovar els visats i no poden tornar cap aquí”, lamenta el president de l’ONG, Quico Silva. Dilluns van comprar bitllets de tornada, però Qatar Airways els ha comunicat que no podrien volar perquè han cancel·lat totes les sortides i arribades. Tampoc no poden tornar a Runchet, a tres dies, perquè no hi ha mitjans de transport.

Atrapat també està l’Aaron, un jove estudiant de 18 anys que feia pràctiques a Ljubljana. Hi va anar d’Erasmus el 30 de gener i havia de tornar a finals d’abril, però es va trobar que l’aeroport de la capital eslovena tancava. “L’ambaixada de Ljubljana ens va dir que agafés un avió on fos i se n’anés. On envio jo el meu fill? Només hi havia vols a Frankfurt”, s’exclama la Yolanda. “Perquè es quedés tirat en un aeroport, millor al seu pis, on està sol però almenys té un llit”, hi afegeix. L’Aaron tenia una mica de febre i mal de cap, però la cosa no va anar a més. Dilluns va sortir a comprar un termòmetre i ja li havia baixat la temperatura. La Yolanda es queixa de l’ambaixada espanyola: “Ens ha dit dues coses, que cada dia mirem la seva pàgina web i que els porti una fotografia de carnet. Està tot tancat i necessites un permís per anar pel carrer. No entenc encara per què la volen”. En canvi, el delegat de la Generalitat als Balcans, Eric Hauk, els va donar “molta tranquil·litat”: “Almenys a la conselleria d’Exteriors han estat clars, que no el podien portar, però li donen suport i estan per ell.”

Des de Cambodja, en Jordi hi coincideix: “L’ambaixada no ha contactat amb nosaltres, només volen que ens registrem, però ja està, aquí s’acaba la seva ajuda. La conselleria s’està preocupant molt més, fa un parell de dies em va trucar el conseller per preocupar-se per quina era la nostra situació.”

El departament de Bernat Solé està rebent tota mena de queixes de vols de repatriació a preus força elevats. Fa més d’una setmana que gestiona casos de catalans que volen tornar, un miler fins ara. La majoria de consultes provenen de ciutadans que són al continent americà, a Europa i al sud-est asiàtic. Dels Estats Units i l’Argentina són els països des d’on més els contacten, però també de Mèxic, el Perú, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Gàmbia, el Marroc o Austràlia. Han atès, per exemple, un grup de quatre catalans que estan fent quarantena a Split, a Croàcia, a qui assisteixen perquè puguin sortir del país un cop acabi el confinament. Igualment, gestionen la tornada esglaonada de quatre estudiants menors d’edat que cursaven quart d’ESO i primer de batxillerat als EUA. En Josep Maria pateix perquè la seva filla, de només quinze anys, ha d’agafar un vol a Los Angeles amb escala a Dallas i Londres abans d’arribar a Barcelona. “Estem neguitosos perquè és un vol amb moltes escales, són menors, viatgen sols, ens fa patir molt perquè hi ha restriccions aèries i en alguna escala hi pot haver algun problema”. La noia vola des d’ahir i ha d’arribar aquesta tarda.

1.000
catalans
s’han posat en contacte amb el Departament d’Acció Exterior de la Generalitat per demanar informació i assessorament per tornar a Catalunya. La majoria de consultes provenen del continent americà –especialment dels Estats Units i de l’Argentina–, d’Europa i del sud-est asiàtic.
11.000
espanyols
han tornat a l’Estat des que va començar la crisi del coronavirus, segons va fer públic ahir la ministra d’Afers Estrangers, Arancha González Laya.
Bruno, Marcel i Mar

“La meva mare està infectada i jo no puc tornar”

Emili Bella

En Bruno, en Marcel i la Mar viuen confinats en un pis d’estudiants a Buenos Aires. Aquest quadrimestre estaven fent un intercanvi universitari fins que el govern argentí va declarar dijous la quarantena. El dia abans havien comprat bitllets de Latam per tornar per 800 euros –normalment els troben per 400–. La companyia ni els va avisar que l’havien cancel·lat. “El meu vol havia desaparegut”, es queixa la Mar.“Hem pagat 800 euros cada un que potser no tornem a veure i la companyia no m’agafa el telèfon”, hi afegeix en Bruno. “Som estudiants, tampoc ens sobren els diners i si tornem a comprar un altre vol i no surt, què? És una situació una mica estressant”, rebla ella. No es volen arriscar a comprar-ne un amb escales per si es queden tirats: “És bastant perillós perquè ens poden tenir en quarantena en un aeroport; aquí a l’Argentina i a Barcelona tenim casa, però a São Paulo no tenim res. I si allà ens declaren infectats o no surten més vols, ens quedem penjats.” Ahir, però, el delegat del govern a Buenos Aires, David Poudevida, es va posar en contacte amb ells: “Ens ha tranquil·litzat bastant, diu que si hi ha avions francesos o espanyols nous, que comptem que acabem sortint.” “Hem vingut aquí a viure una experiència totalment contrària a la que estem vivint”, resumeixen. I la distància augmenta l’angoixa: “La meva mare està infectada, la meva germana i el meu pare han de passar la quarantena a casa en habitacions diferents. Estaria molt millor a casa, per mi i per ajudar la meva família, i no puc tornar”, es dol en Marcel. El sofriment és mutu: “Han vist que comença a arribar el coronavirus aquí i comencen a patir per nosaltres.”

Mar Torà

“El consolat em va donar cita prèvia per d’aquí a un mes i mig”

Emili Bella

Molt abans que hi hagués cap infectat per coronavirus a l’Estat espanyol, la Mar estava viatjant per l’Amèrica Central. Quan la crisi sanitària va anar in crescendo va marxar del poblet perdut de Colòmbia on s’estava per anar a Medellín i ser a prop d’un aeroport: “Vaig trucar a l’ambaixada, però no contesten, surt un contestador, i al consolat de Medellín em van dir que només m’atenien amb cita prèvia i me la van donar per d’aquí a un mes i mig.” La Mar relata que la majoria de vols s’anul·len i que cap companyia torna l’import: “No tinc diners per anar comprant vols cada dia.” Dimarts li van trucar de la delegació de la Generalitat a la zona per informar-la que se n’està provant d’organitzar un de repatriació per uns 800 euros però que ha d’intentar arribar a la capital del país, Bogotà. “El problema és que és impossible. Hi ha gent que fa tres dies que és a l’estació d’autobusos de Medellín i d’allà no es mouen perquè no en surten”, assegura. Els seus plans inicials eren tornar el 17 d’abril i ja tenia el vol comprat, però: “Sent realistes, anant molt bé tot, jo crec que potser al juny podré tornar. M’encanta viatjar sola, però en situació de pandèmia mundial i amb la meva família allà, què vols que et digui...” Mentrestant, s’està en un hostel on ja només queden quatre persones. “Fa dies que no accepten ningú però, si hi som, ens deixen quedar”, explica. S’haurà de quedar a Medellín almenys fins al 13 d’abril, que és quan en principi acaba la quarantena. “No ens podem moure, però aquí va seriosament, tanca tot el que no siguin supermercats”, observa la Mar, conscient des de la distància del confinament a mitges a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El petroli s’enfonsa fins a nivells mínims del 2002

brussel·les

El govern espanyol afirma que les UCI de Madrid i Catalunya estan “al límit de la seva capacitat”

Madrid

Els Estats Units és ja el país amb més contagiats per coronavirus superant els 100.000 infectats

brussel·les

Xavier Trias, ingressat a l’Hospital Clínic per coronavirus

barcelona
SOCIETAT

Seguiu aquí l’evolució gràfica de la pandèmia a Catalunya i a l’Estat espanyol

GIRONA

Òmnium Cultural engega un ‘Esprint Solidari’ per recaptar recursos contra el coronavirus

barcelona

Sanitat confirma 85.195 casos de coronavirus i 7.340 morts a tot l’estat

Barcelona

El director d’Emergències espanyol, Fernando Simón, possible positiu

madrid

Els gestors administratius avisen que un error tècnic pot deixar milers d’afectats per un ERTO sense atur

barcelona