Societat

Maçanet celebra 1.100 anys del primer document escrit

Un acte al Teatre La Societat commemora un document del 919, quan la població incloïa també Vidreres, Lloret i la zona on hi ha Sils

El president Torra destaca que ara també s’està fent història

El Teatre La Societat de Maçanet de la Selva es va omplir ahir al migdia de gom a gom en la commemoració dels 1.100 anys d’història escrita del poble, organitzada pel Taller d’Història de Maçanet i a la qual també va assistir el president de la Generalitat, Quim Torra. L’acte es va dedicar a tots els presos polítics.

El president del taller, Juli Campeny, va recordar que a principis de segle Maçanet va celebrar el mil·lenari perquè hi ha un document del 1001 sobre la segregació de Maçanet de Lloret, però va explicar que des de llavors s’ha trobat un altre document més antic parlant del municipi, que data del 919, i que per això ahir es commemoraven ja 1.100 anys.

L’historiador Elvis Mallorquí va detallar els set documents que s’han trobat d’entre els anys 919 i 1.106 en què se cita Maçanet, assenyalant d’entrada que “són pocs”. Sobre el més antic, va relatar que es tracta d’un document escrit en llatí d’una dona –anomenada al document com a Emo però que segurament es devia dir Emma i que hi figura també com a filla de Sisegud– que ven a la comtessa Garsenda, vídua del comte de Barcelona Guifré II, un territori que s’anomena al text com a “la meitat de la Vall de Llagostera” i que té com un dels seus límits “Mazanedo”. Els documents deixen clar que en aquella època arribaven fins al mar tant Llagostera (que incloïa Tossa) com Maçanet (que incloïa tant Vidreres com Lloret com la zona on ara és Sils, que llavors encara no existia).

1.100 anys més almenys

L’historiador i arqueòleg Joan Llinàs va subratllar, però, que la història de Maçanet té “uns 1.100 anys més”, ja que s’hi ha localitzat una vila romana que va començar a funcionar el segle II abans de Crist. Tant ell com Campeny van destacar que és dels pocs “pobles poblats” durant tants segles. De fet, Campeny va datar l’inici d’aquesta “població seguida” fa 7.000 anys, recordant que també s’ha trobat un jaciment neolític i un poblat iber, a més de la vila romana i d’un castell i una església medievals.

Discursos polítics

En el tram final de l’acte, les conferències dels historiadors van deixar pas als discursos de les autoritats polítiques. L’alcaldessa de Maçanet, Natàlia Figueras, va destacar el valor de la història del municipi subratllant que Maçanet ha estat sempre “un espai de pas” en què ha predominat “la convivència” i reivindicant el “treball per la inclusió” que s’hi fa també actualment.

El president Torra va cloure l’acte mostrant la seva sorpresa “com a selvatà per la importància de Maçanet en el rol de la comarca” i agraint la lliçó d’història rebuda. També va portar la història al moment actual, destacant que estem vivint “un moment transcendental” en què “cadascú des del lloc que li correspon s’ha de fer responsable vers la construcció d’un país lliure amb tots els drets” i del qual d’aquí a molts anys els historiadors “trauran les seves conclusions”.

LA DATA

11.08.919
És el dia
en què data el document que suposa la primera referència escrita a la població de Maçanet.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La Videoteca

Nadala feminista contra els estereotips de gènere en una escola de Barcelona

Barcelona

El cribratge de càncer de còlon arriba a tot Catalunya

Barcelona

“Es vol fer entrar el Trueta a Domeny amb calçador”

girona

FGC 1979-2019. 40 anys d’història i innovació

barcelona

S’inicia el pla pilot per posar fi als talls a la Font de la Pólvora

Girona

Més de 13.100 ajuts de menjador a la demarcació

girona

Creen la T-Familiar, un nou títol multipersonal

barcelona

Un estudi olotí constata que els tallers de memòria eviten l’aïllament

Olot

El 21% dels veïns de l’àrea metropolitana viuen en la pobresa

barcelona