Societat

Societat

Judicis sense l’acusat

La majoria de lladres d’objectes de menys de 400 euros no es presenten a la vista i són jutjats en absència, ja que la pena és de multa

La judicatura també vol que es torni a castigar amb presó la reincidència en furts

La degana dels jutjats de Barcelona proposa quatre nous jutjats penals per a casos de violència masclista per agilitzar els de robatoris

Sala de vistes número 118 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Divendres al matí. Una dona, acompanyada de traductor i sense advocat, admet davant del titular del jutjat d’instrucció número 27 de Barcelona que va furtar un parell de sabatilles d’un valor que no supera els 20 euros en una botiga, l’11 d’agost. Abans un guàrdia de seguretat explica que la va enxampar en sortir de la tenda. La fiscal li pregunta pels seus ingressos. No en té, diu. I demana una multa mínima de 16 dies a 3 euros. Fet. El magistrat Xavier Paulí dicta la sentència in voce. “Ho pot pagar ara”, informa el traductor, i se l’adreça a la porta del costat, on funcionaris de l’administració de Justícia tramiten de manera immediata els processos penals de furts.

El cas d’aquesta dona és molt excepcional. En la resta de 29 judicis immediats de furts que tenia programats el jutge Paulí, divendres, no es va presentar cap més dels acusats. És la tònica en la trentena de judicis de furts que realitzen cada dia dos magistrats a Barcelona. I se’ls jutja en absència.

Ni hi entren ni en surten

Jutjar un acusat de furt sense la seva presència ni amb advocat és ben legal. Hi ha dos motius. El primer és que quan l’autor sostreu un objecte, sense violència ni intimidació, i el seu valor és inferior a 400 euros, i és enxampat a les botigues, o al carrer, els Mossos ja realitzen allà mateix l’atestat policial, i amb un calendari compartit amb els jutjats se li dona dia i hora per assistir al judici. És a dir, se li ha notificat la cita. El segon motiu és que l’article 786 de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) fixa que un acusat pot ser jutjat sense la seva presència quan la pena no excedeix de dos anys de presó. Els furts considerats delictes lleus (l’objecte té un valor inferior a 400 euros) sempre són sancionats amb multes i, per tant, poden ser jutjats en absència. Així que és incorrecte afirmar que els lladres reincidents de furts són detinguts per la policia i entren per una porta del jutjat i en surten ben aviat per l’altra. La majoria ni hi van! I, si la multa no es paga, es tradueix en dies a la presó (20 dies de multa són 10 dies en un penal).

Els reincidents

L’increment del nombre de furts i robatoris violents a Barcelona aquest estiu, com han despullat dispositius i xifres dels Mossos d’Esquadra, ha provocat una alarma social davant la barreja de conceptes jurídics (que en aquest cas sí que tenen un punt d’enrevessats). És per això que juristes com ara la degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso, ha fet gairebé classes als mitjans de comunicació per explicar a la societat el que amb la llei a la mà actualment poden fer els jutges d’instrucció, la majoria dels quals advoquen perquè es canviï el Codi Penal per poder tornar a sancionar amb penes de presó els professionals del furt. Per a molts jutges, la multireincidència era un delicte greu fos quin fos l’import sostret i aplicaven la reforma del 2015 segons la qual a partir de tres furts es podien imposar penes d’un a tres anys de presó. El Tribunal Suprem, el 2017, va fixar que no es podia aplicar aquesta norma als furts lleus. És a dir, per molts furts lleus que cometi una persona, no es poden acumular o comptar com a reincidència. “Des de la sentència del Suprem, els furtadors han tornat”, sosté un expert magistrat.

A més, cal diferenciar que hi ha dos tipus de furts: els ja coneguts com a delictes lleus i els furts considerats delictes menys greus o greus, en què el lladre sostreu materials amb valor superior als 400 euros i la pena a imposar oscil·la dels sis als 18 mesos de presó. En aquests casos, es pot aplicar l’agreujant de reincidència d’altres furts greus, però només quan l’acusat té tres condemnes fermes de furt superior, no compten els antecedents policials. I, amb una justícia amb un col·lapse endèmic, aquest requisit no s’assoleix de manera ràpida.

Presó provisional

Davant les crítiques de falta de fermesa dels jutges, la degana Caso també aclareix que els 31 magistrats d’instrucció que hi ha a Barcelona decreten presó provisional per a tots aquells lladres que han causat lesions a les víctimes. Cal que es compleixin uns requisits legals mínims, sosté, per no cometre injustícies. En aquest context, altres juristes demanen que es recordi què va pensar la majoria de la gent en el cas de l’expresident del Barça Sandro Rosell, dos anys en presó preventiva i després absolt d’un suposat frau. La presó preventiva dels presos polítics també és qüestionada per juristes no sobiranistes.

En el cas dels robatoris violents, la degana exposa que perquè els jutges puguin decretar la presó provisional s’han de complir almenys dos requisits: que el robatori sigui consumat, no en temptativa, ja que la pena de presó que va d’un a tres anys baixaria força, i que l’autoria sigui clara. Els judicis ràpids per robatoris violents i altres delictes amb penes inferiors als cinc anys de presó ja no se celebren al cap de 15 dies, com diu la llei, sinó amb 11 mesos de retard. No és habitual dictar presó provisional per a una persona que pot ser condemnada a menys de dos anys de presó, ja que si és la primera condemna no acostuma a entrar-hi. “En alguns casos greus, els jutges d’instrucció truquen als seus col·legues dels penals per si poden avançar un judici i que l’acusat estigui només dos o tres mesos en presó provisional. Tothom fa esforços”, manifesta Caso.

Solucions realistes

Davant el col·lapse dels judicis ràpids –ja viscut el 2015, i ara es repeteix el pla de reforç de llavors– i el pressupost prorrogat de la Generalitat, la degana va proposar en la recent reunió a la delegació del govern espanyol a Catalunya que a través dels fons estatals de la lluita contra la violència masclista es destinés una partida per crear quatre jutjats penals especialistes en violència masclista a Barcelona, com ja en tenen un a Girona. Els 24 jutjats penals barcelonins realitzen 2.000 judicis de violència masclista a l’any, si se’ls allibera d’aquests –exposa Caso– podrien atendre abans els casos de robatoris violents. Saber realment què passa als jutjats i la legalitat vigent hauria de desmuntar moltes notícies falses.

60
judicis de furts al dia a Barcelona
realitzen entre dos magistrats d’instrucció cada setmana. Un jutjat de guàrdia ja té el calendari ple de vistes fins al desembre del 2019 i l’altra jutja ara casos d’aquest agost.
11
mesos d’espera
tenen ara els anomenats judicis ràpids, que s’haurien de celebrar al cap de 15 dies. Assumeixen casos penals, com ara violència masclista i robatoris violents, amb penes que no excedeixen els cinc anys de presó. La proposta del deganat és crear quatre nous jutjats especials de violència masclista, amb fons del Ministeri de Justícia, i desencallar els altres casos, sobretot de robatoris violents.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Revoquen la llibertat vigilada al menor de la dessuadora taronja

barcelona

Ribó diu que un dels “dèficits” de la sanitat catalana és el “sobrecost” de la gent que ve a Catalunya a operar-se

Barcelona

Barcelona començarà a cobrar un impost de residus a partir del maig del 2020

Barcelona

L’AMA exclou Rússia de les competicions internacionals durant 4 anys

Moscou

L’Observatori del Món Rural constata una desacceleració del despoblament rural

barcelona

Barcelona reforçarà l’L1 de metro i posarà bus llançadora pel tall de l’R3, R4 i R12 per les obres als túnels de Glòries

Barcelona

Tot el transport, en temps real

barcelona
MAGALY CASTILLO
FEMINISTA I ACTRIU QUE FA DEL TEATRE POPULAR UN ESPAI DE REVOLTA CONTRA LA VIOLÈNCIA SEXUAL

“A Nicaragua el masclisme reprodueix la dictadura”

Barcelona

Ecocalculadora per conèixer l’impacte dels desplaçaments

barcelona