Societat

En processó

Les grans processons de Setmana Santa escampen passió i devoció per tots els racons del país

N’hi haurà més d’un centenar, de tots els estils, des de dijous sant fins diumenge de Resurrecció

Són dies de penitència. Més d’un centenar de processons arreu del país mantenen vives la tradició i la devoció de la Setmana Santa. A través d’elles –també mitjançant escenificacions teatrals i altres rituals–, la comunitat cristiana recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que coneixem com a la Passió, Mort i Resurrecció. Dijous sant, passos i penitents protagonitzen unes processons que es desenvolupen en un estricte silenci, amb l’enllumenat dels carrers apagat. Hi ha processons del Silenci a Badalona, Reus, Tortosa, Lleida, o la del Sant Crist del Talladell, a Tàrrega, un dels actes més significatius de la Setmana Santa a l’Urgell.

Enguany s’escauen els 390 anys de la processó del Silenci de Badalona, coneguda també com processó dels Misteris, l’acte públic religiós que més persones convoca en aquesta ciutat del Barcelonès. Surt a les 21 h de l’església de Santa Maria. En la processó hi ha tota la bellesa del barroc i tota la saviesa de gairebé quatre segles de religiositat popular.

A Reus (Baix Camp), la processó començarà a les 11 de la nit, amb la participació dels armats. Sortirà des de l’església de Sant Francesc d’Assís i finalitzarà amb una pregària a l’interior de la parròquia de Sant Joan Baptista.

La mitjanit de dijous a divendres, i recuperada fa poc més de vint anys, la processó del Silenci de Tortosa recorre carrers i carrerons del centre històric de la ciutat oferint una de les imatges més autèntiques i corprenedores de la Setmana Santa a les Terres de l’Ebre. Des de la plaça Immaculada fins a l’església de la Puríssima.

Dijous sant Lleida viu la Trencada de l’Hora a la plaça de l’Escorxador amb els redobles de tambor i bombos i, després, la processó del Silenci, que comença a les dotze de la nit des de l’església de Sant Martí Vell.

Conegudes com processons del Sant Enterrament, les de Divendres Sant recreen passatges dels últims dies de la vida de Jesús i la seva mort. La processó del Sant Enterrament de Tarragona, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat, és una de les més llargues (dura unes sis hores) i multitudinàries del país. Documentada des del 1550, hi intervenen dinou passos, la majoria portats a l’espatlla, de les onze entitats que formen part de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Sortirà de l’església de Natzaret a les 19.30 hores.

Són notables també les processons de Mataró, l’Hospitalet de Llobregat, Reus, Sabadell, Barcelona o Manresa, on la coneguda com a processó dels Gremis té sortida i arribada a la basílica de Santa Maria.

El Divendres Sant a la capital del Maresme se celebra un via crucis al matí entre les diferents parròquies. A la tarda, els Armats de Mataró recullen el Sant Crist de la Bona Mort i al vespre fan una processó general amb la participació de totes les confraries i germandats de la ciutat. Des de la basílica de Santa Maria, a les 19.30 h.

Diumenge, les processons de l’Encontre rememoren la resurrecció de Crist. La de Flix (Ribera d’Ebre), sortirà de l’església a les 12 h fins la plaça Major, on es recitaran les Desmes de la Samaritana. A Sarral (Conca de Barberà) els fidels es reuneixen a l’església a les nou del matí, d’on surten dues processons, una d’homes, que porten el Sant Crist, i una altra de dones, amb la imatge de la Verge. Confluiran a la plaça Pedreny on es canviarà el mantell negre de la Mare de Déu per un altre de blanc, símbol que ha acabat el dol.

La processó de l’Angelet d’Ascó (Ribera d’Ebre) es diferencia de la resta per la figura de l’angelet, un nen de menys de set anys que se situa entre la Mare de Déu i el Santíssim Sagrament. Al so de la música, aquest nen avança sobre una catifa blanca; les nenes que han celebrat la primera comunió durant l’any el segueixen. Té lloc el diumenge de Pasqua al migdia, després de la missa major, a la plaça de l’Església.

El Desclavament a la Granadella

M.J.R.

El Desclavament de la Granadella, que ara fa un any va ser inscrit en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, juntament amb la Processó de l’Encontre de Diumenge de Resurrecció, se celebra la nit de Divendres Sant a l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia d’aquest municipi de les Garrigues.

L’acte, previ a la sortida de la processó del Sant Enterrament, consisteix a desclavar la imatge de Jesús a la Creu –això és possible gràcies al fet que la imatge té els braços articulats– i el seu posterior trasllat a una urna transparent –a manera de Sant Sepulcre– en la processó de l’Encontre o del Silenci, que es desenvolupa a continuació. El Desclavament de la Granadella és un ritual únic, del qual es conserva un document de l’any 1787, dipositat a l’Arxiu del Bisbat de Lleida.

Passió de Vilalba, tast de territori

M.J.R

La Passió de Vilalba dels Arcs, Patrimoni Festiu de Catalunya, ens apropa als últims dies en la vida de Jesús amb una obra itinerant que transcorre pel nucli històric de la vila. Es tracta d’una adaptació lliure que explica la història des d’una perspectiva femenina i amb un fort contingut social i d’actualitat. En aquesta ocasió, la Passió no només aposta per potenciar la vessant social –el cartell 2018 està dedicat un altre cop als refugiats–, sinó que enguany s’acompanya de la producció del vi, l’oli i el pa de la Passió per oferir al visitant un tast del territori.

El Patronat de la Passió oferirà tastos gastronòmics, culturals, artístics i patrimonial de la Terra Alta i de les Terres de l’Ebre. Des de fa més de 10 anys s’elabora el Vi de la Passió, un vi a l’antiga produït a símil del de l’època romana. Aquest any, com a novetat, es presentarà el Còctel de la Passió de la mà de la Guia de Vins de Catalunya. També es produeix l’Oli de la Passió que, en el marc d’una jornada dedicada al món oleícola, es podrà tastar juntament amb el pa cuit a l’antic forn de la vila.

Les representacions de la Passió tindran lloc el dijous sant a les 21.30 h i el dissabte sant a les 17.00 h. La versió nocturna està il·luminada amb foc natural, tant amb llànties d’oli com amb fogueres. La versió diürna ofereix l’oportunitat d’explorar els racons del centre històric mitjançant les activitats complementàries que s’organitzen, com el mercat d’artesania, el 6è concurs de pintura ràpida Viu la Passió, el 5è concurs d’Instagram, el taller infantil sobre jocs romans o la música en directe de Catuxap.

Cants de Pasqua itinerants

M.J.R.

Les Caramelles de Súria tornaran a ser enguany les més grans de Catalunya: s’hi esperen vuit colles i uns 900 cantaires i dansaires. Els cants i els balls s’iniciaran dissabte a la tarda amb les sortides de les colles fins a les masies de l’entorn. Al vespre actuaran al pavelló, on també hi haurà l’aixecada d’un castell amb la colla castellera Salats i la interpretació conjunta del Cant del Poble.

Diumenge de Pasqua és el dia central de la festa. Després de l’esmorzar, les colles caramellaires actuaran a la plaça Major. En acabar, cap a quarts de dotze, ho faran pels carrers del nucli urbà i la plaça de Sant Joan. El tram de carretera entre la plaça de la Serradora i la plaça de Sant Joan es convertirà en illa caramellaire i de vianants. A l’acte de cloenda hi participaran els caramellaires de totes les colles, que interpretaran el ball de Caramellaires del Cardener.

A Callús, també al Bages, uns 300 caramellaires recorren les masies del terme municipal de Callús el dissabte de Pasqua. La darrera actuació serà a l’església de Sant Sadurní. Diumenge matinen per entonar els seus cants de Pasqua a totes les cantonades del poble. Les caramelles de diumenge acaben amb una cantada final –davant del bar Garbí– i la típica aixecada de ballestes. La ballesta és un objecte extensible de fusta, típic del poble, que serveix per fer arribar les flors als balcons de les cases. A canvi, els veïns fiquen a la bossa de roba que hi penja un donatiu.

Com cada matí de Pasqua Florida, el pròxim 1 d’abril les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta (Osona) sortiran a cantar caramelles amb els Goigs del Roser com a fil conductor d’aquesta tradició més que centenària. Enguany la cantada estarà dedicada a Santi Riera, músic, compositor i director musical de les Caramelles del Roser, que va morir el passat dia 11. I el 8 d’abril, hi tindrà lloc el 41è Aplec Caramellaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Revoquen la llibertat vigilada al menor de la dessuadora taronja

barcelona

Ribó diu que un dels “dèficits” de la sanitat catalana és el “sobrecost” de la gent que ve a Catalunya a operar-se

Barcelona

Barcelona començarà a cobrar un impost de residus a partir del maig del 2020

Barcelona

L’AMA exclou Rússia de les competicions internacionals durant 4 anys

Moscou

L’Observatori del Món Rural constata una desacceleració del despoblament rural

barcelona

Barcelona reforçarà l’L1 de metro i posarà bus llançadora pel tall de l’R3, R4 i R12 per les obres als túnels de Glòries

Barcelona

Tot el transport, en temps real

barcelona
MAGALY CASTILLO
FEMINISTA I ACTRIU QUE FA DEL TEATRE POPULAR UN ESPAI DE REVOLTA CONTRA LA VIOLÈNCIA SEXUAL

“A Nicaragua el masclisme reprodueix la dictadura”

Barcelona

Ecocalculadora per conèixer l’impacte dels desplaçaments

barcelona