Societat

ÁNGEL ROBREDO

EXDIRECTOR I ENTRENADOR DE LA SECCIÓ DE TENNIS DEL CN OLOT. PARE DE TOMMY ROBREDO

“Cada cop costa més aplicar valors com ara treball, dedicació i esforç”

Fa uns mesos va decidir tancar una etapa de 31 anys al club. Més de tres dècades dedicades al que més li agrada, l’ensenyança; transmetent un estil de joc i uns valors als més petits

Ángel Robredo és un manual de tennis en si mateix. Va descobrir el tennis quan ja era gran, però ha fet possible el somni de transmetre als més petits el tennis de Björn Borg i Roger Federer, entre d’altres. “L’Ángel”, com és conegut a Olot, representa la vella escola de l’esport de la raqueta.
Quan i per què va arribar a Olot?
Vaig estudiar química i treballava en una multinacional de Sant Celoni, fent control de qualitat. Amb un company de feina anàvem a jugar a tennis cada dia i m’hi vaig aficionar. Vaig començar a estudiar i a treure’m els cursos d’entrenador, fins que un divendres del 1987 em van trucar del CN Olot. El dilluns següent ja estava treballant al club.
I un cop aquí, què va fer?
Per mi això era nou. Vaig poder iniciar el meu projecte, i vaig posar cos i ànima a tirar-lo endavant. Vaig anar un mes a Bradenton (EUA), a l’acadèmia de Nick Bollettieri [un prestigiós entrenador de tennis] a formar-me. Allà van néixer els meus mètodes de treball i la passió per ensenyar.
Com han sigut aquestes tres dècades al capdavant del club?
Quan vaig arribar els nens estaven motivats, però amb el pas dels anys he vist com els costa més aplicar el treball, la dedicació i l’esforç, i sense aquests valors no s’aconsegueix res. Actualment els nens fan moltes coses, i sovint el tennis no és la prioritat. Abans ens sobraven nens i ara ens costa fer un equip. Tot i així, el club competeix a un munt de campionats i en totes les categories, des d’infantils fins a veterans. Aquí també hem organitzat campionats catalans i provincials en diverses categories. En aquestes pistes hi va jugar Albert Costa [tennista] quan era jove!
I llavors hi ha el Santi Silvas.
Ha sigut molt important. La idea neix de la Fundació Tommy Robredo, en record d’un amic seu. L’objectiu és ajudar persones amb discapacitat i desenvolupar el tennis en cadira de rodes. Per aquí ha passat l’elit mundial d’aquest esport [Steffan Olsson, Gustavo Fernández...]. El club treballa ara amb un jove olotí, Pau Martín.
Així doncs, satisfet per la feina feta, no?
Sempre queden coses per fer, com per exemple organitzar algun torneig important al club, però per estructura no ha sigut possible. Estic molt content del treball fet i d’haver pogut desenvolupar els programes i l’estil de joc que jo tenia en ment. La resposta dels nens ha sigut fantàstica. M’he dedicat a formar persones que, a més a més, practiquen un esport. He gaudit més jo que ells, crec.
La seva escola representa un estil de joc elegant, variat, punts llargs, treballats, i un cop en perill d’extinció: el revés a una mà. Ara, en canvi, es busca la potència i la rapidesa.
Quan vaig anar als EUA, a en Tommy (tenia 6 anys) li van ensenyar a fer el revés a dues mans (el revés a una mà gairebé no s’utilitzava). A mi no em va agradar, era poc elegant, i quan vam tornar li vaig fer tornar a fer el revés a una mà. Els tècnics de la federació catalana deien que m’equivocava, però així ho he anat inculcant als nens que han passat pel club. No creia que tingués avantatge jugar amb el revés a dues mans, mira Federer. No he vist mai un club on tots els jugadors utilitzin el revés a una mà, som únics.
Havia pensat mai que en Tommy arribaria a ser el número 5 del món?
Veia que tenia possibilitats, perquè tenia talent, però no pensava més enllà del dia a dia. En Tommy ha viscut pel tennis. No hauria arribat tan amunt si no hagués estat pel seu treball.
Podrien haver fet un tàndem al més pur estil Rafael Nadal i el seu oncle, vostè i el seu fill.
Soc qui més coneix en Tommy. Amb una mirada ens ho diem tot. Quan no ha tingut entrenador l’he acompanyat, però a mi no m’agrada viatjar tant, jo havia d’estar al club ensenyant als nens. Mai hem desitjat aquesta relació. Primer de tot som pare i fill, després hi ha el tennis. Cal separar les dues coses.
En quina situació es troba actualment en Tommy, al final de la seva carrera?
Als últims temps les lesions li han fet perdre continuïtat, confiança i posicions en el rànquing. Ara jugarà unes setmanes a Sud-amèrica. Si és capaç de fer punts i entrar al Top 100 en el rànquing, tornarà. En Tommy encara està il·lusionat i té ganes de jugar, gaudeix del tennis, i sap acceptar molt bé les derrotes.
L’agost passat va decidir plegar com a responsable de tennis del club. Què fa ara?
Visc d’una altra manera, tinc altres prioritats, em prenc les coses amb més calma, però continuo venint al club a veure els nens i acompanyar-los, de vegades. Segueixo fent esport. Soc feliç. Ara, el tennis no se separarà mai de mi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Segrià, confinat

Barcelona

“Ara és moment de serenor, sang freda i comprensió”

Barcelona
crònica

Sardanes amb distàncies

Patrimoni

L’homenatge pendent

BANYOLES

Els primers al temple en 114 dies

Barcelona
Societat

Ni vacances ni pau

GIRONA

La manifestació contra l’empresonament del raper Pablo Hasel, convertida en concentració arran del confinament a Lleida

Lleida

Els Bombers fan quatre rescats al Pedraforca, Gósol, Lladurs i Castellar del Vallès

Barcelona

Pueyo apel·la a la “coresponsabilitat” per “doblegar la corba de contagi”

Lleida