Societat

LUCÍA DELGADO

PORTAVEU DE LA PAH A BARCELONA

“Sense pressió social, res es mou i tots som vulnerables”

“Generem un espai de confiança perquè no se sentin culpables quan ells són les víctimes d’un sistema en què prevalen els interessos econòmics”

“S’hi ha de posar el focus internacional, perquè el missatge a fora és que aquí s’ha superat la crisi i que no passa res”

“És possible si hi ha voluntat política, i fins ara ni el PP ni el PSOE n’han tingut”

Activista social
Lucía Delgado (Cardedeu, 1983) és membre fundacional de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i, actualment, una de les portaveus de l’entitat a Barcelona. Tot i que la seva formació com a enginyera tècnica industrial queda lluny del vessant social, assegura que el primer contacte amb les famílies li va despertar “al cap i al cor” l’afany de lluita pel dret a l’habitatge. Des de llavors, no descansa per aturar el màxim de desnonaments possible i treballa a l’Observatori DESC.
No pot ser que la banca s’hagi rescatat amb 70.000 milions d’euros sense cap contraprestació

La pressió social de la PAH no afluixa per afrontar el problema de l’habitatge.

Primer va ser la bombolla de la compra; ara, la del lloguer. No en sortim?
Passem d’una cosa a l’altra sense arreglar-ne cap. És clar que el 2009, quan apareix la PAH, en plena bombolla immobiliària, no es van escoltar les nostres demandes, que el 2013 vam recollir a través d’una ILP i amb el suport d’un milió i mig de signatures. Aleshores ja reclamàvem que els habitatges dels bancs de les famílies que no podien pagar la hipoteca passessin a ampliar un parc d’habitatge públic inexistent. En comptes d’això, es va mirar cap a un altre costat i la majoria del PP va desobeir les peticions dels ciutadans.
I avui la moratòria en els desnonaments la veieu possible?
Una família que no pot pagar el lloguer, amb els informes dels serveis socials que confirmen la seva vulnerabilitat, continua sent desnonada. Tenim l’exemple de països propers com ara Portugal, on tenen una moratòria per als desnonaments de la gent gran, i França, on van prohibir fer desnonaments a l’hivern. És possible si hi ha voluntat política, i fins ara ni el PP ni el PSOE n’han tingut.
A Catalunya batem el rècord. Estem pitjor que en plena crisi?
Liderem el rànquing de la vergonya, amb 55 desnonaments cada dia, el 65% dels quals són per impagament del lloguer. Són dades que no inclouen els desnonaments en precari, per ocupació, que no paren de créixer i que volem visibilitzar.
I per això engegueu la campanya ‘Viure no és delicte’.
Exacte. No tenen cap alternativa. Són a la mesa d’emergència, però el pis no arriba. Busquen ajuts per pagar el lloguer, però no hi poden accedir encara que tinguin nòmina. És la dicotomia entre viure al carrer o ocupar un pis d’un banc, quan la solució és que tant els seus com els dels fons voltor passin, per uns anys, al parc d’habitatge públic.
La pressió social no afluixa i ja fa 10 anys que esteu en lluita. Què ha representat per als afectats?
Generem un espai de confiança perquè no se sentin culpables quan ells són les víctimes d’un sistema en què prevalen els interessos econòmics. Sense la pressió social, res es mou i tots som vulnerables, perquè demà ens podem trobar sense feina i no saber com pagar el lloguer.
La llei dona eines als ajuntaments, però es va tard en política d’habitatge. Què proposeu?
Amb la llei 24/2015, a Catalunya es posa fre als desnonaments i als talls de subministrament, però queda curta. Els ajuntaments poden captar cessions de la banca o dels grans tenidors, però s’ha de garantir un lloguer social obligatori a les famílies. Si no es compleix, demanem, com hem fet fa uns dies a Barcelona, que l’Ajuntament actuï i posi sancions –en aquest cas, a CaixaBank– per haver infringit la llei i no haver ofert un lloguer social a dues famílies que van ser desnonades. També l’administració ha de complir per fer el reallotjament digne en casos d’ocupació o petits propietaris. Tenim llistes d’espera quilomètriques.
I com s’actua sense pisos?
Molts cops, anant a una pensió, quan tots sabem que no és com tenir un sostre on desenvolupar-te com a persona. Calen més recursos de la Generalitat per forçar els bancs a fer aquestes dacions i generar un canvi de mentalitat. No pot ser que la banca s’hagi rescatat amb 70.000 milions d’euros sense cap contraprestació. És un error i, a escala europea, als bancs això no ha passat. Aquí el govern ho permet. S’hi ha de posar el focus internacional, perquè el missatge que es dona és que aquí s’ha superat la crisi i que no passa res. Al·lucinen quan expliquem que es continuen fent desnonaments cada dia.
Massa interessos en joc?
Els interessos privats i els lobbies econòmics exerceixen una pressió molt gran, sobre els partits i sobre el sistema judicial.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les dones sense llar recorren a la família i els amics abans de viure al carrer

Barcelona

Els concerts de les Fires de Girona es faran el cap de setmana del 27, 28 i 29 de febrer

Girona

Una cinquantena d’entitats exigeixen tancar la comissaria de Via Laietana

Barcelona

Els conductors perden dos dies a l’any en congestions als accessos a Barcelona

Barcelona

El Suprem avala l’empresa mixta entre Agbar i l’AMB per al servei de l’aigua a l’àrea metropolitana

Barcelona

Creen una nova estratègia d’alliberament de fàrmacs antitumorals contra el càncer de mama

Barcelona

Absolt l’activista antifeixista acusat de llançar una cadira a un mosso durant les mobilitzacions del 6-D a Girona

Girona

El català Artur Segarra, condemnat a mort a Tailàndia en última instància

bangkok (Tailàndia)

Detenen 23 persones i desarticulen una banda dedicada al robatori de mercaderies de camions a l’AP-7

Barcelona