Salut

MONTSE FALGUERA

PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS I ASSOCIACIONS DE LA TERCERA EDAT (FEATE)

“La situació és d’alt risc però s’està atenent bé”

“La situació és crítica però no veiem males praxis i posem per davant les persones”

“Tenim la sort de la gent del territori i de les famílies que es preocupen de nosaltres i ens fan mascaretes i bates”

Dirigeix el centre de gent gran El Redós, de Sant Pere de Ribes, on per ara no s’ha declarat cap cas de la Covid-19, però té una quinzena d’avis en aïllament i avui prendran les mostres a quatre amb símptomes més sostinguts.

Estem davant d’un col·lapse residencial?
Estem posant els residents a davant de tot com hem fet sempre. S’ha de tenir clar que tots podem ser portadors del virus i que pot estar a tot arreu. Sabem que en qualsevol moment es pot descontrolar amb un focus com va passar a Capellades. S’han d’extremar al màxim les mesures d’higiene i de contenció perquè no som serveis sanitaris.
Dotar-vos amb equips mèdics seria la solució?
Ara de cop i volta no ens podem convertir en equipaments sanitaris. El que reivindiquem de fa temps és una major coordinació entre Salut i el model assistencial. La complexitat dels nostres usuaris requereixen molta més atenció per seguir atenent i fent les cures sense que hagin d’anar a l’hospital. S’ha escrit sobre el paper, però calen recursos.
I personal que ara mateix s’ha contagiat. Com es treballa?
Tenim personal a casa i la mateixa expansió del virus fa que quan arriben reforços ja tornes a tenir gent de baixa. En el meu cas tinc sis persones de baixa d’una plantilla de 84. No és un percentatge gaire alt, però la por sempre hi és. Els ajuntaments faciliten llistes per professionals o entitats que han retingut personal de centres de dia o serveis a domicili que s’han deixat de fer i que podrem incorporar.
S’estan fent moltes més hores?
S’han reorganitzat horaris per fer torns de 12 hores, quan no es treballa així, perquè sempre hi hagi qui pugui descansar i confinar-se a casa. Hi ha algunes situacions que s’han vist desbordades.
I s’han intervingut per part del govern. En són moltes?
A la federació vam fer la crida de la Llar la Mercè, al barri Gòtic, on ja tots els avis s’han traslladat a una clínica. És un procés traumàtic, però el primer és garantir la seguretat de l’usuari. La situació és crítica, però no veiem males praxis, sempre posem a davant les persones.
Un 30% de les residències tenen contagis.
No ens podem quedar amb la fredor de les xifres perquè no tots els casos són aguts. I encara que no en tinguem cap cas, estem acompanyant persones que estan en el tram final de la seva vida i necessiten atenció. Ara no podem derivar als hospitals, i és una sobrecàrrega.
Per constatar que la mortalitat no s’està incrementant pel virus, cal fer els tests?
Personalment tinc els meus dubtes. Fredament, de què em serveix que em facin tests massius dins la residència? Per tenir xifres? Si em diuen que tinc un 20% de positius, els aïllarem, però les circumstàncies seran les mateixes amb els treballadors entrant i sortint. Cada quan s’haurien de fer els tests? Em sembla millor estratègia comptar que tothom té coronavirus i posar mesures de contenció i prevenció. Si es donen símptomes com ara febre, són els metges els que han de donar instruccions.
Sense el material, com es fa la contenció del virus?
Ens ho està complicant tot. Hi ha qui s’ha pogut proveir, molt pocs, pels canals oficials. Tenim sort de la gent del territori i de les famílies que es preocupen de nosaltres i són els primers que ens porten i fan mascaretes i bates. Els guants sí que es fan servir de forma habitual als centres, i cadascú té els seus proveïdors, però no teníem bates, que estem fent amb bosses de la brossa. No es tracta d’entrar a barallar-nos on arriba abans el material, però sí que les residències, més enllà dels hospitals, també el necessitem. S’ha prioritzat allà on hi ha casos, però als que els estem contenint també ens cal.
Ha faltat previsió amb la compra de material?
S’hauria d’haver fet abans, perquè ara tot el món està comprant mascaretes i guants. Els tests també s’haurien d’haver previst quinze dies enrere, quan el virus no estava tan estès. Ara ho veig molt complicat, perquè hi ha molta gent i treballadors que ens donarien positius. El més important és que si es tenen símptomes s’aïllin o es quedin a casa i no vinguin a treballar.
Sense el test no es pot enviar a casa els avis que estan sans.
Ni sortir ni tornar a entrar. Les famílies estan patint molt i s’han d’acompanyar perquè no els traurem mai l’angoixa. Alguns els havíem separat però d’altres no s’han pogut ni acomiadar dels seus. A nosaltres, en aquesta quinzena se’ns han mort tres persones. És molt dur veure com estan patint a casa i nosaltres som allà donant-los la mà i amb la tecnologia, a través d’una videotrucada, donant aquest últim adeu. Aquest acompanyament també ajuda les famílies i els usuaris que no sigui un final tan descarnat, i això ho vivim cada dia. S’ha d’explicar, perquè si no, creem una situació de pànic que no ajuda gens ni els usuaris ni les famílies, que estan molt espantats.
Un pànic que s’està contagiant amb l’allau de casos?
Sí, i el que fa més por és que arribi al personal. Estem en una situació difícil, extraordinària, amb un alt risc, però s’està treballant per atendre la gent com sempre. No podem permetre que l’angoixa paralitzi els professionals i es deixi de gestionar. No veig que hi hagi males pràctiques, però cal estar molt atents per no cometre cap error. Això vol dir des de no entrar amb els mateixos guants a dues habitacions. Per fer això no es poden sentir pressionats, maltractats, sense haver descansat prou. S’han de cuidar molt, i també exigir i reclamar el que toca amb serenitat i entendre’ls. És molta la negativitat que hi ha en l’ambient i no ens ajuda gens. No es pot exigir que es tracti bé una persona si estem crispats.
Què creu que aprendrem d’aquesta crisi?
No ens hem d’oblidar de res del que ha passat. S’ha de posar damunt la taula per analitzar-ho i treure conclusions. Ara el que toca és donar suport als professionals i no crispar més l’ambient. Quan superem la crisi sí que serà el moment de passar revista als polítics. Hi ha temes estructurals que s’han de revisar i que hi hagi un abans i després de la crisi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Segrià, confinat

Barcelona

“Ara és moment de serenor, sang freda i comprensió”

Barcelona
crònica

Sardanes amb distàncies

Patrimoni

L’homenatge pendent

BANYOLES

Els primers al temple en 114 dies

Barcelona
Societat

Ni vacances ni pau

GIRONA

La manifestació contra l’empresonament del raper Pablo Hasel, convertida en concentració arran del confinament a Lleida

Lleida

Els Bombers fan quatre rescats al Pedraforca, Gósol, Lladurs i Castellar del Vallès

Barcelona

Pueyo apel·la a la “coresponsabilitat” per “doblegar la corba de contagi”

Lleida