Societat

LA CRÒNICA

òpera

Els versos de Verdaguer, a ritme d'òpera rock

Que un grup de rock amb una trajectòria relativament curta, per molt osonenc que sigui, es reuneixi un dia al local d'assaig i arribi a la conclusió que el proper projecte que faran serà un musical, o directament una òpera rock, sobre Jacint Verdaguer, poeta nacional que està per sobre del bé i el mal, sembla una bogeria. Aquest punt d'ambició tal volta desmesurada és el que fa diferents Obeses en el rock en català. Lògicament, Arnau Tordera i els seus companys es van haver d'envoltar d'una troupe més àmplia per traslladar la idea del musical a l'escenari, començant pels directors i ideòlegs Antoni Font-Mir, Pep Paré i Pere Tió, i acabant per tots els actors que acompanyen Tordera en aquesta aventura, que dissabte va aterrar al Teatre Municipal de Girona.

Malgrat que d'antuvi es pogués esperar una obra postmoderna o més extrema sobre la vida de Verdaguer, Ombres i maduixes no deixa de ser un musical clàssic, que probablement hauria pogut signar Albert Guinovart i que també remet al romanticisme d'Els miserables o fins i tot a la foscor d'El fantasma de l'òpera, sobretot en la interpretació apocalíptica de l'Atlàntida que fa Tordera o al triangle amorós en el qual Verdaguer, com el personatge de Leroux, està condemnat a abandonar el seu amor a favor, en el seu cas, de la poesia. Això sí, la bateria de Maiol Montané fa que la música troni de valent.

La posada en escena és senzilla, ens remet a la Folgueroles dels anys del jove Cinto, però les paraules de Verdaguer sonen sempre grandioses, tant en la veu de Ferran Frauca –el poeta ja envellit– com en la de Tordera. Per això són imprescindibles els contrapunts còmics i folklòrics amb estils i ritmes que van des de la sardana fins al ragtime. Aquí brillen més que mai les quatre actrius fent de pageroles sexis com si fossin ballarines del Moulin Rouge. El contrast entre la vida del dia a dia i la transcendència eterna dels versos de Verdaguer són el cos argumental d'una obra valenta que mereix més oportunitats perquè, es digui el que es digui, mossèn Cinto encara és un absolut desconegut entre les noves generacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un de cada quatre casos de trencament d’aneurisma cerebral es confon amb una migranya

Barcelona

L’aeroport de Reus creix un 4,3% a l’octubre i supera el milió de passatgers el 2019

Reus

Vuit noves sales d’operacions a Sant Joan de Déu

Barcelona
JESÚS CALM MASÓ
RECTOR DE SET PARRÒQUIES I CAPELLÀ DEL SANTUARI DE LA SALUT

“Quan vaig tornar, amb seixanta anys, era el més jove a l’església”

Santuari de la Salut

Augmenta el turisme estatal a Salou

Barcelona
Campanya per investigar la distonia al Vall d’Hebron
societat

Campanya per investigar la distonia al Vall d’Hebron

Primer pas per allargar el bus urbà de TMG a Girona 15 anys

girona

La Fira de Sant Martirià s’endinsa en el món de les plantes autòctones

BANYOLES

Acreditació d’excel·lència per a la unitat de malaltia inflamatòria intestinal

girona