Política

La majoria d’estats de la UE rebutgen acollir menors

La comissària d’Interior anuncia un pla per repartir uns 1.600 nens no acompanyats que hi ha a la frontera de Grècia amb Turquia

Se suma al programa de retorn voluntari de 5.000 persones als països d’origen

Només un petit grup de països europeus s’ha ofert fins ara a acollir els 5.500 menors immigrants no acompanyats que hi ha a Grècia per alleujar la situació en aquest país, desbordat pels fluxos arribats des de fa mesos i per la pressió de noves entrades a través de la frontera amb Turquia. Segons la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, un nombre d’estats membres que no va determinar es van sumar a Alemanya, França, Portugal, Luxemburg, Finlàndia, Hongria i Irlanda, a l’hora d’oferir-se per ressituar immigrants, la qual cosa permetria acollir-ne “almenys uns 1.600”.

L’afer es va tractar en un Consell de Ministres europeus d’Interior en el qual es va tractar la situació a les fronteres de Grècia, després de la reunió de la setmana anterior, en la qual van acordar començar a enviar guàrdies i mitjans a Atenes. Johansson va assegurar que aquest esquema “serà operatiu molt aviat”.

La xifra d’immigrants als quals s’ofereix acolliment no canvia respecte de l’anunci fet dijous a Grècia, va reconèixer la comissària, que va aclarir que hi ha països que repartiran els seus esforços entre Grècia, Malta o Xipre i que també hi ha hagut alguns canvis en els nombres oferts. Altres estats membres no estan disposats a sumar-se a aquest repartiment, però sí a donar ajut a “grups vulnerables”, segons va dir la comissària.

Johansson va explicar que, en línia amb la lluita que els països de la UE estan duent a terme contra el coronavirus, els menors seran sotmesos a controls sanitaris abans de ser enviats als països d’acollida. Segons la comissària, mentre que en la reunió de la setmana passada el missatge dels Vint-i-set va ser de “protecció de fronteres”, en la d’aquesta setmana ha estat “un fort missatge de solidaritat”.

Tot i el “missatge de solidaritat” expressat per la comissària, alguns països van manifestar obertament el rebuig a acollir. “No volem els menors”, va dir Broekers-Knol, que hi va afegir que la UE ha d’ajudar Grècia en el marc de l’acord amb Turquia en matèria migratòria. En el context d’aquest pacte “estem desitjant donar a Grècia tot el suport necessari”, inclòs l’enviament d’agents per ajudar en la identificació o el registre, hi va afegir la ministra. El representant suec, Mikael Damberg, també es va desmarcar de la iniciativa, ja que, segons va dir, Suècia està entre els estats que més han participat en l’acolliment de menors en el passat.

Johansson va comunicar dijous a Grècia la creació d’un mecanisme temporal per al retorn voluntari de fins a 5.000 immigrants des de Grècia fins als seus països d’origen amb una assignació de 2.000 euros per persona com a incentiu. La comissària va aclarir que la Comissió Europea finançarà el programa per ajudar a descongestionar les superpoblades illes de l’Egeu. El mecanisme donarà només un mes a les persones acollides (i arribades abans de l’1 de gener) per presentar-se voluntàries i això serà gestionat junt amb l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) i Frontex.

LA XIFRA

7
països
es van oferir a acollir menors no acompanyats. Ara se n’hi han sumat més, però no s’ha revelat quins.

Sense política d’asil comuna

La reforma de la legislació europea sobre l’asil és un dels punts més espinosos de la política migratòria comuna i les discrepàncies entre països fa temps que bloquegen els canvis. La nova Comissió Europea ha estat temptejant els estats membres en els últims mesos per proposar un nou paquet migratori que resolgui aquestes qüestions, que està previst que sigui presentat després de la Setmana Santa.

La necessitat d’acordar una política migratòria comuna s’ha fet més urgent després que Turquia hagi decidit no barrar el pas dels refugiats de guerres com ara la de Síria cap a la frontera amb Grècia perquè accedeixin a territori de la Unió Europea. La situació a Síria s’havia deteriorat les últimes setmanes amb els bombardejos russos i l’ofensiva de les tropes opositores, que tenen el suport de Turquia.

El 5 de març passat, Turquia i Rússia van acordar aturar les hostilitats a la província siriana d’Idlib i ahir van acordar els detalls de l’alto el foc després de quatre dies de converses a Ankara. Els dos països van explicar que demà mateix es posaran en marxa les patrulles conjuntes en una de les vies principals de Síria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El republicà Roger Corominas, nou batlle de Roda de Ter

“Al Parlament també hi ha massa castellà”

barcelona

Torra condiciona la segona reunió de la taula a parlar de la data d’un referèndum

Barcelona

Puigdemont accelera per quedar-se JxCat, i la Crida camina cap a la dissolució

Barcelona
Estats Units

López Obrador visita Trump entre les crítiques dels mexicans

Sánchez sosté el tallafocs per intentar salvar Felip VI

MADRID

La fiscalia barcelonina ignora la del Suprem

barcelona

L’oposició carrega contra el govern per la gestió a Lleida

Barcelona

Merkel apressa els socis europeus a cedir per pactar la recuperació

Brussel·les