Política

Crònica d’un divorci anunciat

Els desacords entre JxCat i ERC es remunten a l’inici de la legislatura o fins i tot a abans, quan no va reeixir una llista conjunta

Precisament avui fa dos anys de l’ajornament del ple que havia d’investir Puigdemont

La negativa a repetir una llista conjunta del front sobiranista a les eleccions convocades per Mariano Rajoy el 27 d’octubre va ser el desacord previ de la legislatura que acabarà d’aquí a pocs mesos un cop aprovat el pressupost. No va ser possible reeditar Junts pel Sí, i mentre que els republicans aspiraven a passar al davant dels seus antics socis, l’efecte Puigdemont va fer que JxCat els superés en dos escons. A partir d’aquell moment comencen les negociacions per formar govern i deixar a l’oposició Cs, que havia estat la llista més votada en les eleccions. Les divergències entre ERC i JxCat no triguen a arribar.

Puigdemont, la investidura ajornada

Avui fa tot just dos anys, el president del Parlament, Roger Torrent, va optar per ajornar la investidura de Carles Puigdemont, que finalment no es va produir. Centenars de persones es van manifestar a les portes del Parlament per reclamar una investidura efectiva de Puigdemont que no es va arribar a portar a terme. L’elecció del president de la Generalitat no va arribar fins al 14 de maig, quan Quim Torra va ser escollit 131è president de la Generalitat.

El curs acaba amb un ple suspès

La ferida es reobre a l’estiu, tot just abans de començar les vacances, per l’aplicació de la suspensió del jutge Llarena als sis diputats processats i, específicament, per si havia d’afectar l’expresident Carles Puigdemont, a qui JxCat denuncia que els republicans volen treure del mapa.

Trencament de la unitat a la mesa del Parlament

L’octubre del 2018, ERC i JxCat van trencar la seva unitat a la mesa del Parlament per les diferències sobre la delegació de vot dels diputats processats. ERC va acabar votant amb el PSC contra la proposta de JxCat després que el president del Parlament fes seu l’informe dels lletrats de la cambra, que reclamaven que els diputats processats de Junts per Catalunya designessin un substitut, ja que la fórmula de “vot delegat” podria no ser vàlida.

Sense llista conjunta a les eleccions europees

Tot i l’intent de l’ANC de reclamar una llista conjunta de les forces sobiranistes a les eleccions europees, ERC i JxCat s’hi van presentar per separat amb Junqueras al capdavant de la llista republicana i Puigdemont, que acaba guanyant la partida, de cap de llista de JxCat

Pactes municipals amb partits del 155

ERC va obtenir el maig passat una victòria històrica en les eleccions municipals i per primer cop va superar en vots i regidors JxCat, tot i que aquesta força va mantenir el govern enmés ajuntaments. Els pactes postelectorals van tornar a fer saltar espurnes entre totes dues formacions, que en alguns casos van arribar a pactar amb forces del 155 per desbancar el seu competidor de l’alcaldia. Tot i la crida de Quim Torra per mirar de pactar en tots els municipis on fos possible fer govern i assolir una majoria sobiranista, totes dues forces van incomplir aquesta proposta i van acabar tancant pactes amb forces del 155 adduint que les dinàmiques locals no són les mateixes que les parlamentàries. Va ser especialment sonat el pacte entre ERC, el PSC i la CUP per desbancar JxCat de l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès i posar fi a 32 anys d’hegemonia convergent al municipi vallesà.

JxCat dona la Diputació de Barcelona al PSC

El colofó als pactes municipals va ser la presidència de la Diputació de Barcelona, que va anar a parar a mans de la socialista Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, gràcies al suport de JxCat, que va optar per votar a favor de la candidata del PSC, una decisió que va indignar els seus socis al Parlament de Catalunya. En aquell moment, el juliol passat, totes dues formacions van retreure’s els pactes municipals que havien perjudicat uns i altres.

Resposta tardana a la sentència de l’1-O

Si les protestes al carrer van arribar el mateix dia que es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem amb mobilitzacions massives que van arribar a bloquejar l’aeroport de Barcelona, el Parlament de Catalunya va trigar un mes i mig a reaccionar, un símptoma més de la falta de sintonia entre socis de govern. No va ser fins al 26 de novembre que JxCat, ERC i la CUP van presentar un text acordat que rebutjava la sentència del Tribunal Suprem, exigia la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, expressava la seva indignació per una sentència “injusta”, considerava un “escàndol democràtic” la condemna i reivindicava els drets dels diputats a poder debatre-ho tot al Parlament.

La investidura de Pedro Sánchez torna a aixecar recels

La investidura de Pedro Sánchez va tornar a fer disparar les alarmes en una relació cada cop més deteriorada. El socialista tornava a aspirar a la presidència després de l’intent fallit de l’anterior legislatura, que va desembocar en una nova convocatòria electoral. Sánchez va aconseguir l’abstenció dels diputats d’ERC, que van optar per aquesta opció a canvi d’obrir una taula de diàleg entre tots dos governs. JxCat va votar en contra de la investidura de Sánchez i va qualificar d’“ambigu” l’acord assolit pels republicans.

El Parlament ratifica Torra

El dia abans que el Congrés dels Diputats investís Pedro Sánchez, la Junta Electoral Central (JEC) anunciava que havia acordat desposseir el president Torra de l’acta de diputat perquè havia estat condemnat per desobediència. Coincidint amb la sessió d’investidura a Madrid, a Barcelona el Parlament va ratificar Torra i va rebutjar la seva inhabilitació amb una declaració de JxCat, ERC i la CUP que qualificava de “cop d’estat” les intencions de la JEC i reconeixia que és el Parlament, a través del seu reglament, l’única institució que pot alterar la composició de la cambra catalana.

Torra suspès, el desenllaç

El desencadenant de l’explosió final va ser la decisió de retirar l’acta de diputat al president Torra, avalada pel secretari general del Parlament, Xavier Muro. La mesa del Parlament va acceptar dilluns la retirada de l’escó a Torra amb l’oposició de Junts per Catalunya. Roger Torrent va comunicar a l’inici del ple al president de la Generalitat que no comptaria el seu vot per no posar en risc les votacions de la cambra. Torra va prendre la paraula per reclamar a Torrent que garantís els seus drets com a diputat i el president del Parlament va al·legar que per garantir la validesa de les votacions no es podia comptabilitzar el seu vot. La tempesta encetada dilluns va culminar ahir amb l’anunci de Torra d’un avançament electoral un cop sigui aprovat el pressupost.

El divorci anunciat ahir és més que evident. Cal veure si les dues forces seran capaces de guardar les formes durant la precampanya, que ben segur començarà de manera imminent, i faran cas de les peticions dels presos polítics dimarts i evitaran episodis que facin avergonyir el sobiranisme.

Crisi pels comptes del Parlament
L’enèsima crisi entre JxCat i ERC va esclatar arran de la votació del pressupost del Parlament de Catalunya per a aquest anys. Els comptes es van aprovar fa dues setmanes amb el suport de JxCat, Ciutadans i el PP, mentre que els republicans es van abstenir, igual que els socialistes i la CUP. ERC va ser molt crítica amb el fet que JxCat s’hagués aliat precisament amb Cs i el PP per tirar endavant els comptes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estat espanyol

El rei emèrit anava pel carrer a Suïssa amb 1,9 milions

parís

Iglesias lloa els Jordis com a “demòcrates” tot i la presó

madrid

Cs i el PP, sols en l’atac a l’oficina de Puigdemont

barcelona

L’Assemblea xinesa ratifica la llei de seguretat de Hong Kong

Tòquio

Decret de Trump contra les xarxes

washington

França avança cap al final de les restriccions

París

Guanyem i el PSC proposen altres inversions a Girona

girona

L’OMS insta a evitar les retallades a Europa

GINEBRA (SUÏSSA)

Anglaterra i Escòcia rastregen els contagis

LONDRES/EDIMBURG