Política

Presó per al tresorer de CDC

El jutge ordena que Viloca ingressi en un penal sense fiança

Indica que podria destruir proves del presumpte 3%

Dos treballadors i tres empresaris, en llibertat

La reclusió de Viloca serà curta perquè la investigació ja està enfilada

La previsió es va complir. El titular del jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, Josep Bosch, va decretar ahir presó provisional sense fiança per al tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Andreu Viloca, detingut abans-d'ahir en l'anomenada operació Petrum III, sobre el presumpte finançament il·legal del partit. Viloca va ser conduït a la presó de Tarragona, on va passar la primera nit. Possiblement, la família demanarà que sigui traslladat a un penal de Barcelona, més proper al seu domicili.

D'altra banda, la Guàrdia Civil va deixar en llibertat els dos treballadors de Convergència detinguts, Carles del Pozo i Anna Benítez, en espera que siguin citats com a imputats pel jutge. El mateix van fer amb tres empresaris: Antonio García Bragado, de Tc4; Josep Maria Bassols, d'Òproler; Juan Luis Romero Gamero, del grup Rogasa, i Jordi Duran, d'Urbaser, que ahir va ser detingut a l'aeroport de Barajas quan tornava d'un viatge a l'estranger.

Es preveu que avui el director general d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, passi a disposició del jutge des dels calabossos de la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona. Els fiscals anticorrupció de Madrid Fernando Bermejo i José Grinda ja han fet saber que també sol·licitaran la presó sense fiança per al cap de l'empresa que gestiona l'obra pública de la Generalitat.

De la sort dels altres tres empresaris detinguts, no se'n sap res. Entre ells, hi ha Xavier Tauler, conseller delegat de Copisa fins l'any passat i ara només amb funcions consultives.

El jutge del Vendrell va mantenir el seu aïllament informatiu i no va comunicar la seva interlocutòria al TSJC, fet que va impedir conèixer amb rigorositat els seus arguments jurídics per enviar a la presó Viloca, defensat per l'advocat Xavier Melero.

Segons fonts judicials, els fiscals van demanar la presó provisional i sense fiança per al tresorer de CDC en vista del perill de destrucció de proves.

Precisament, un dels arguments per detenir Viloca abans-d'ahir a casa seva és que –segons el comunicat de la fiscalia– en el primer escorcoll a la seu de CDC a Barcelona, el 28 d'agost passat, la Guàrdia Civil va trobar “una sèrie de documents” esmicolats en una trituradora de paper ubicada al despatx del senyor Viloca, a la seu de CDC. Amb tot, segons fonts judicials, s'indica que la reclusió del tresorer de CDC en un penal és probable que sigui per un període curt perquè la investigació ja està enfilada. La fiscalia, però, no ha detallat encara els anys dels presumptes fets delictius ni la quantitat malversada en aquesta tercera peça.

Viloca –com és habitual en les causes sota secret– es va acollir al seu dret a no declarar davant del jutge. Al tresorer de CDC se li imputen els sis delictes anunciats per la fiscalia: suborn, blanqueig de capitals, prevaricació, finançament il·legal de partits, alteració de concursos públics i falsedat de documents mercantils.

Pena de telenotícies
El tresorer de CDC, Andreu Viloca, va ser fotografiat ahir quan baixava d'un furgó de la Guàrdia Civil per anar als jutjats del Vendrell. La fiscalia anticorrupció, en el comunicat que va fer abans-d'ahir, va assegurar que “havia donat ordre expressa” perquè en les detencions practicades es garantís l'honor i la intimitat dels detinguts en vista de l'entrada en vigor, pròximament, de la llei 13/2015. L'ordre, si es va donar, va caure en sac foradat, i Viloca va ser exhibit.
alejandro garcía / efe

El finançament il·legal de partits, delicte des del 2015

La transparència en el finançament dels partits polítics i el control de les seves fundacions –on reben gran part de les donacions de particulars i empreses– no s'acaba de resoldre, tot i les darreres reformes legislatives. S'ha modificat la llei del Tribunal de Comptes i es prohibeixen donacions anònimes superiors als 100.000 euros. I, des de la reforma del 2013, ja es poden demanar responsabilitats penals a partits polítics, no només a les persones.

Un canvi substancial és la reforma del Codi Penal del 2015, que inclou explícitament els “delictes de finançament il·legal dels partits polítics”, fins ara inexistents. En concret, hi ha dos articles nous. En el primer (art. 304bis), se sanciona amb penes de presó de sis mesos a quatre anys qui entregui donacions o aportacions a un partit, federació, coalició o agrupació d'electors amb quantitats superiors als 100.000 i als 500.000 euros, segons els límits fixats per la llei de finançament de partits del 2007, a banda de multes altíssimes. En el segon article (304 ter), es castiga amb penes d'un a cinc anys de presó qui participi en organitzacions que es dediquin al finançament de partits fora de la legalitat.

La reforma del Codi Penal va entrar en vigor l'1 de juliol passat i, per tant, el delicte de finançament il·legal de partits, pel qual els fiscals acusen ara el tresorer de Convergència i els empresaris detinguts, només el podran atribuir a fets duts a terme del juliol passat en endavant, perquè les reformes mai poden ser retroactives, i menys si perjudiquen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 10-N complica el pressupost

barcelona
opinió

Llibertat presos polítics

Jutge president d’una sala de San Salvador i màster en Dret Constitucional a El Salvador

Sánchez diu que ara ja tindria una crisi de govern per Colau

madrid

Arxiven la causa a vuit militants d’Arran Jovent

barcelona

Cuixart demana que la sentència no sigui cap fre

Barcelona

El PSC denuncia la “paràlisi” del govern de Girona

girona

El jutge rebutja investigar la vinculació de l’imam amb el CNI

barcelona

Frenada de l’economia mundial

París
Regne Unit
Memòries d’un exprimer ministre

Una reina no tan neutral

Londres