Política

Els alcaldes, a favor de les consultes sobiranistes

Cent seixanta-un dels 235 alcaldes enquestats per El Punt es mostren favorables als referèndums

El suport és majoritari a les ciutats amb menys de 5.000 habitants i mínim, a les majors de 50.000

El 30% dels alcaldes del PSC es desmarquen del seu «no» majoritari i el 15% dels de CiU, del «sí» majoritari

Gairebé tres terceres parts dels alcaldes catalans enquestats per aquest diari –161 de 235– han assegurat que veurien bé que als seus municipis se celebressin consultes sobiranistes com la que va tenir lloc a Arenys de Munt el 13 de setembre passat. El Punt reprodueix avui, coincidint amb la celebració de la Fiesta Nacional de España, les respostes a aquesta pregunta d'aquests 235 càrrecs electes. A banda d'aquest 70% que han respost afirmativament a la pregunta, 55 alcaldes han assegurat que no ho veurien bé i 19 més s'han mostrat indiferents davant d'aquesta possibilitat.

Tot i que el suport al «sí» és majoritari arreu del país, si s'analitzen les dades recollides a l'àrea metropolitana de Barcelona es veu que aquest és el territori on més alcaldes han contestat que «no». Concretament, mentre 31 d'aquests càrrecs electes han manifestat que veurien bé que als seus municipis se celebrin consultes sobre la independència, son 20 els que opinen el contrari. Si es contraposen aquestes dades a les de la resta del país, són 130 els que defensen el «sí» i només 35 els partidaris del «no». Alhora de valorar aquesta diferència cal tenir en compte que l'àrea metropolitana de Barcelona és on el PSC té més pes i aquest partit s'ha manifestat un cop i un altre en contra de consultes com les d'Arenys de Munt. En canvi, a la resta del país el pes de CiU i ERC és molt més evident i, tot i que hi ha un grup d'alcaldes convergents que no hi han manifestat la seva adhesió ferma, el resultat es decanta pel «sí». En aquestes àrees és on hi ha, fins i tot, més alcaldes socialistes –o vinculats a la seva llista blanca, Progrés Municipal (PM)– que també veurien bé una consulta sobiranista al seu poble.

El «no» de les grans urbs

La grandària de les ciutats també es tradueix en respostes diferents a la mateixa pregunta. Així, mentre les respostes afirmatives són àmpliament majoritàries a les poblacions que tenen menys de 5.000 habitants (100 alcaldes opten pel «sí» i només 15 pel «no»), les diferències s'escurcen en les ciutats mitjanes –59 alcaldes opten pel «sí» i 27 pel «no» a les poblacions d'entre 5.000 i 20.000 habitants–, i el «no» és majoritari a les grans poblacions. De les 16 ciutats més grans de 50.000 habitants consultades, només els alcaldes de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (CiU), i de Cerdanyola, Antoni Morral (ICV-EUiA), manifesten el seu suport a les consultes sobiranistes. De fet, a la població governada pel líder nacionalista ja s'ha creat la Plataforma Santcugatenca per a l'Autodeterminació, que agrupa 12 entitats i l'objectiu de la qual és aconseguir tenir el mateix paper que el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació, a Arenys de Munt. Els membres de la plataforma reconeixen, però, que en aquestes ciutats la logística del referèndum serà molt complicada, amb la qual cosa també coincideixen alcaldes de poblacions mitjanes com ara Pere Regull (CiU), de Vilafranca del Penedès.

En tot cas, aquesta no és una preocupació per als alcaldes socialistes de les grans ciutats, ja que tant Barcelona com Badalona, Terrassa, Mataró, Girona, Tarragona, Reus o Lleida tenen clar que no donaran suport a cap iniciativa d'aquesta mena i, de fet, de moment això no els preocupa, perquè els moviments s'estan produint en municipis en què els respectius plens sí que s'han posicionat a favor de dur a terme les consultes, com ara la trentena de municipis que, amb l'aixopluc de la plataforma Decidim.cat, ja han decidit dur-les a terme durant el mes de desembre que ve: Agullana (Alt Empordà), Alella (Maresme), Almoster (Baix Camp), Arbeca (Garrigues), Argentona (Maresme), Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), Berga, Calders (Bages), Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Canet de Mar (Maresme), Cardedeu (Vallès Oriental), el Vendrell (Baix Penedès), Fornells de la Selva (la Selva); Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), l'Aldea (Baix Ebre), l'Arboç (Baix Penedès), l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà); la Jonquera (Alt Empordà), les Borges Blanques ( Garrigues), Linyola (Pla d'Urgell), Moià (Bages), Montblanc, Navàs (Bages), Puig-reig (Berguedà), Santpedor (Bages), Seròs (Segrià), Taradell (Osona), Solsona, Tagamanent (Vallès Oriental), Teià (Maresme), Vilobí d'Onyar (Selva) i Xerta (Baix Ebre). De fet, la coordinació supramunicipal de les consultes és una de les demandes que fan els pobles més petits, sense distinció del color polític.

PSC, «no» però...

La majoria dels alcaldes socialistes consultats s'han mantingut fidels a les declaracions que van fer els seus líders nacionals uns dies abans i uns dies després de la consulta d'Arenys de Munt, i han refusat la iniciativa titllant-la de «política d'aparador» o d'«il·legal». Els càrrecs electes socialistes asseguren que la seva principal preocupació són en aquests moments les polítiques que afavoreixin sortir de la crisi o que, si més no, la facin més suportable. I, a més, defensen que el camí per aprofundir en l'autogovern de Catalunya és el desplegament de l'Estatut «aprovat pels catalans». Tot i això, un 30% dels alcaldes socialistes consultats sí que s'han mostrat favorables al fet que als seus municipis s'hi organitzin referèndums sobre la independència. La majoria són alcaldes de poblacions petites o vinculats a PM. Pel que fa a CiU, les respostes afirmatives són àmpliament majoritàries, però un 15% dels alcaldes consultats es mostren indiferents o bé aposten pel «no». Entre aquests últims, hi ha alcaldes del Penedès que tenen por de la repercussió d'una iniciativa com aquesta en el sector del cava. Paradoxal és el cas de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) on CiU, al govern, va votar en contra d'una moció de suport al referèndum que havia presentat ERC i que es va aprovar amb els vots del PSC. CiU, però, ja ha anunciat que no pensa fer cap pas per afavorir que la consulta es pugui portar a terme.

Tot just hem començat i ja ens hem dividit

contrapunt|

manuel cuyàs


Què ho deu fer que l'independentisme és font de divisions i enfrontaments? No enfrontaments entre els independentistes i els que no en són, que això seria lògic i normal i també un fet real, tal com es va demostrar a Arenys de Munt, sinó enfrontaments entre independentistes i independentistes. La setmana passada se sabia que ERC tenia una nova crisi amb les desavinences entre Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira i se sabia també que aquell esperit de germanor que semblava haver emanat d'Arenys se n'havia anat en orris. Uns volen els referèndums que han de seguir al d'Arenys d'una manera, els altres els volen d'una altra i algunes personalitats i institucions que havien donat suport a les consultes se n'han desentès davant el desori que s'ha creat.

La «consulta a la població» d'Arenys va ser exemplar quant a organització i quant a tot. Molta gent, fins i tot alguna que no combregava amb les seves intencions, la van veure amb simpatia. Ara és probable que hagin canviat d'opinió. Si la feina per la independència és vista com una bafarada de caps de setmana sense gruix ni seriositat, els efectes poden ser contraproduents.

Molts observadors i líders polítics reconeixen que la independència no arribarà a base de referèndums locals sinó de la majoria independentista que un dia pugui formar el Parlament. Amb baralles i divisions no hi ha majories possibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Brussel·les proposa un sistema d’acollida de refugiats a la carta i accelerar els retorns a la frontera

Brussel·les

Vox amenaça el govern espanyol amb emprendre “totes les accions legals al seu abast” si indulta els presos

madrid

ERC creu que la tramitació dels indults no és cap “gest” ni “voluntat” de Sánchez i reclama l’amnistia

barcelona

Paluzie, sobre la tramitació dels indults: “És una obligació legal del Ministeri i no seria una solució política”

Barcelona

Albiach, sobre la tramitació de l’indult: “Els primers passos per la llibertat són l’inici de la solució política”

Barcelona

Sirvent, sobre la tramitació dels indults: “L’única resolució viable del conflicte és l’autodeterminació i l’amnistia”

Barcelona

Mauri: “L’únic que ha de fer l’Estat és aprovar la llei d’amnistia. Un indult no serveix per a res”

Barcelona

JxCat qualifica la tramitació dels indults de “cants de sirena” i diu que no és una solució al conflicte

barcelona

Torra: “El tribunal ja té la decisió presa. La repressió contra el moviment independentista continua”

barcelona