Política

La metxa de la independència, encesa

Anuncien una consulta com la d'Arenys en desenes de municipis de Catalunya el 6 de desembre, dia de la Constitució

«Si no cabem a la Constitució, potser el millor és celebrar un referèndum.» així s'explicava ahir a la tarda un membre de la comissió avaluadora del referèndum d'Arenys de Munt, que avançava que la lluita per aconseguir el reconeixement nacional del país no s'acaba amb la consulta feta al poble del Maresme. Aquesta setmana, possiblement dimecres, es convocarà una reunió per avaluar el resultat de la consulta d'Arenys i estudiar la possibilitat d'organitzar conteses electorals arreu del país. De fet, ahir ja es donava per fet que hi haurà més convocatòries a finals d'any, molt possiblement el mateix 6 de desembre, dia festiu per celebrar la promulgació de la Constitució Espanyola.

L'organització del referèndum tindria tres punts de base: les plataformes sobiranistes de caire privat (Sobirania i Progrés i Deumil.cat, entre d'altres), l'organització municipalista Decidim.cat i les mateixes comissions avaluadora i organitzadora del referèndum d'Arenys de Munt. De fet, l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, va anunciar en roda de premsa que el 15 d'octubre es reuniran els seixanta municipis de Catalunya que han expressat que volen tirar endavant consultes com la del municipi arenyenc. Fàbrega es va mostrar contundent afirmant que la independència sorgirà del municipalisme, i va afegir-hi: «Cap partit per si mateix no ens portarà a l'autodeterminació. La Segona República ja va sortir dels ajuntaments. Catalunya necessita un full de ruta amb decisions fermes.» La reunió de l'octubre es podria fer a Arenys de Munt.

Presències polítiques

Dels partits que donen suport al referèndum, només ERC va ser-hi present amb un primera espasa. El president del partit, Joan Puigcercós, va apostar per un procés «democràtic i endreçat» per convocar més consultes com la d'Arenys. El líder republicà portarà avui a consideració de l'executiva del partit una proposta per coordinar tots els càrrecs electes municipals d'ERC perquè impulsin, a partir de la societat civil, consultes com la d'Arenys de Munt. També des del terreny, CiU va anunciar que no promourà consultes als municipis en què governa, però sí que les «acompanyarà» si les organitzen associacions privades, segons la senadora i responsable de política municipal de CDC, Montserrat Candini. L'ara convergent Àngel Colom va acusar el PSC de «fer el ridícul» alineant-se amb el PP, el PSOE i la Falange. «Hi hem trobat a faltar gent. On són els socialistes catalans? Aquesta autoexclusió allunya el PSC de la centralitat i el radicalitza», va assegurar Colom. La CUP també es mou per presentar mocions als ajuntaments on té representació, com ara Berga. L'alcalde de Seròs, el republicà Gabriel Pena, dels primers a mostrar-se predisposats a fer la consulta, feia ahir in situ una crida a seguir les passes d'Arenys de Munt.

Hereu diu que l'atenció ha estat «exagerada»

acn

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va expressar ahir el seu respecte per la consulta d'Arenys de Munt, però va considerar «exagerada» l'atenció que s'ha prestat a una convocatòria «que no porta enlloc». «Ja ha quedat clar el paper de les institucions públiques respecte a l'organització de referèndums», va dir Hereu, que va contraposar la consulta sobre la independència amb el projecte de «construcció del país» des d'una «perspectiva d'unitat» amb les bases socials i econòmiques. «Únicament desitjo que això sigui un motiu pel qual algú pugui expressar la seva voluntat, però amb convivència, pau i diàleg», va concloure l'alcalde de Barcelona.

La fiscal en cap ordena que no es persegueixin

el punt

La fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, ha ordenat als fiscals en cap provincials i d'àrea que no obrin diligències d'investigació contra consultes populars com la d'Arenys de Munt. «El Codi Penal no tipifica la convocatòria de consultes populars», assenyala Compte en un comunicat adreçat als fiscals. Per la fiscal superior de Catalunya, atès que la convocatòria d'Arenys és «una consulta simbòlica, promoguda per una associació, sense contingut ni participació orgànica ni institucional –descartada per resolució judicial–, no és procedent la incoació de cap diligència d'investigació per part d'aquesta fiscalia». Segons Compte, però, això no significa que no s'atenguin «les situacions de violència que es produïssin amb ocasió d'aquestes convocatòries amb resultat de lesions per a les persones o danys en les coses», unes situacions, però, que la mateixa fiscal reconeix que no estan «necessàriament lligades a la convocatòria d'aquestes consultes».

Bassols no hi va assistir

agències

L'exconseller de Justícia i dirigent d'Unió, Agustí Bassols, va renunciar a última hora a la presidència de la comissió avaluadora de la consulta d'Arenys. En un comunicat, Bassols va justificar la seva renúncia atesa la «impossibilitat personal d'assistir a l'acte» per raons que –deia– havia de «mantenir reservades», i va anunciar que el seu substitut seria el jurista Antoni Castella, «amic personal» de l'exconseller. Segons Agustí Bassols, la seva renúncia no té «res a veure» amb el fet que sigui dirigent d'UDC, després que algunes fonts apuntessin al malestar sorgit a Unió per la participació de l'exconseller com a avaluador. En aquest sentit, Agustí Bassols va destacar que havia pres la decisió de no participar-hi abans que apareguessin les informacions sobre les crítiques del seu partit.

El PP acusa Zapatero de ser «tou» amb les consultes independentistes

efe

El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, va acusar l'actitud del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el seu govern davant la consulta independentista. «Es paradoxal veure el president del govern ser tan tou políticament amb referèndums com el d'Arenys i tan dur políticament per defensar l'Estatut de Catalunya», va dir González Pons. Per al PP, «Zapatero i el seu govern romanen impassibles davant del referèndum que se celebra a Arenys i al mateix temps pressionen el Tribunal Constitucional perquè no dicti amb llibertat la sentència sobre l'Estatut que declara que Catalunya és una nació». Segons Pons, el govern espanyol deixa «indefensos» els catalans no nacionalistes i renuncia a defensar la Constitució. Per contra, el secretari general d'Eusko Alkartasuna (EA), Pello Urizar, va exposar ahir el seu suport al referèndum i va anunciar que el seu partit seguirà defensant la Llei de Consulta a Euskadi prohibida pel Tribunal Constitucional. Per a Urizar, la consulta d'Arenys significa «posar en pràctica» el que EA«està demanant».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’exconsellera Clara Ponsatí en llibertat i amb passaport

barcelona

Cunillera no anirà a la comissió d’investigació del 17-A perquè no hi té cap “obligació jurídica”

barcelona

Sánchez recorda a ERC que PSOE i Podem són els únics que aposten pel diàleg però matisa que ha de ser “dins la legalitat”

Madrid

ERC manté el ‘no’ a Sánchez però garanteix continuar les converses

Madrid

La CUP emplaça JxCat, ERC i comuns a rebutjar el preacord del PSOE i Podem

Barcelona

L’advocat de Ponsatí alerta que la sedició es va abolir a Escòcia “fa molts anys”

Brussel·les

Londres rebutja nomenar un comissari abans de les eleccions

Brussel·les

Els observadors internacionals conclouen que el judici de l’1-O al Suprem va vulnerar de forma “massiva” els Drets Humans

Madrid

Chacón reconeix que els talls de carreteres “alteren” l’economia però afirma que “no es pot fer com si no passés res”

Barcelona