Política

JOAN COSCUBIELA

CANDIDAT D'ICV-EUIA A LES ELECCIONS AL CONGRÉS DE DIPUTATS

“Els ‘lobbies' a Catalunya existeixen i intimiden”

El repte de Coscubiela és aconseguir que els exvotants del PSC no vagin a l'abstenció i optin per ICV-EUiA malgrat ser minoritaris

Entre el verd i el roig
El candidat a les eleccions d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, es presenta per primer cop a la seva vida a un càrrec polític públic. Aquest “xava de la Barceloneta” –com s'autodefineix– és un fill d'humils treballadors que va aconseguir arribar a la universitat i, a partir del 20-N, podrà entrar sense que li demanin el carnet al Congrés de Diputats. Advocat laboralista, exlíder de CCOO a Catalunya i, en els darrers anys, professor de dret a Esade. El seu perfil roig ha amagat el verd d'Iniciativa? “No! No paro de parlar d'ecologisme. El que passa és que en plena crisi econòmica el tema de l'atur és central. Tanmateix, no hi ha contradicció entre roig i verd. La creació d'ocupació del segle XXI vindrà de les polítiques de sostenibilitat, la tecnologia i el medi ambient.”
S'ha de reflexionar sobre el grau de lleialtat institucional que va mantenir ICV durant el tripartit

Quan l'entrevista acaba, el candidat d'ICV-EUiA Joan Coscubiela té una mica de pressa i se'n va de pressa: “Haig d'anar a comprar abans que tanqui la botiga”. Té la nevera mig buida! És normal. Ja fa més de deu dies que està en campanya electoral permanent –set dies de set, 24 hores de 24–i, pràcticament, no descansa. La possibilitat d'aconseguir un tercer escó mereix l'esforç.

Si guanyés les eleccions, quina primera proposta econòmica faria per sortir de la crisi?

El primer dia posaria en marxa un instrument financer públic, que podria ser un banc, per donar crèdit a empreses petites i mitjanes i a les famílies. Hauria de fer servir els recursos de l'Institut de Crèdit Oficial i abocar diners públics de manera transitòria a l'economia. El que no estan fent les caixes i bancs privats, ho faria aquest ens públic.

Un ecosocialista demanant ajudar les empreses...

Perquè la reactivació econòmica vindrà de dues vies: de la capacitat de l'empresa privada de dinamitzar l'activitat econòmica i de la del sector públic per estirar del carro. Òbviament, perquè l'Estat tingui diners, el segon dia al govern caldria fer una reforma fiscal per gravar fiscalment les rendes del capital, les SICAV i l'especulació.

ICV-EUiA és partidària de la intervenció de l'Estat en l'economia. Però hi ha qui culpa d'una part de la crisi les polítiques neokeynesianes de Zapatero.

L'economia requereix intervenció pública: regulant –cada cop ha de ser més global– i prestant serveis. La prova que això sí que funciona és que els països que sempre han estat més eficients, més justos i que millor han aguantat la crisi són aquells que tenien un sector públic i un estat del benestar més potent: els països nòrdics, per exemple. El problema de les mesures d'intervenció de Zapatero és que les mesures es van retirar abans de temps i que el deute privat s'ha col·lapsat. No hi ha un problema de deute públic, sinó privat.

Vostè assegura que el PSOE en el govern ha fet polítiques de dretes. Com ho argumenta?

El problema no és que Zapatero no hagi donat resposta a la crisi. El problema va ser que la crisi a Espanya té un factor propi que, entre el 2004 i el 2008, Zapatero va impulsar. Va continuar les polítiques del PP d'alimentar la bombolla immobiliària, va continuar baixant impostos... Tots els poders econòmics, durant la primera etapa de Zapatero, deien que el més positiu d'Espanya és que entre les polítiques econòmiques de Rato i Solbes hi havia una continuïtat total. Això que els poders econòmics veien com una gran virtut ha estat la ruïna econòmica del país.

Però és possible que l'Estat inverteixi si la guardiola, com assegura CiU, és buida?

Potser ara hi ha pocs diners a causa de la crisi, però el problema de les arques públiques és la baixada de la recaptació fiscal. Durant la dècada del 2000, el PP i el PSOE van fer unes quantes reformes fiscals que han foradat el sistema redistributiu. La recaptació actual és insuficient –han caigut 17.000 milions d'euros de recaptació anual–, inequitatiu –afecta més els que cobren nòmina– i ineficient –perquè incentiva l'economia especulativa i castiga la productiva–. El sistema fiscal actual beneficia els bancs i penalitza les pimes: el tipus efectiu de l'impost de societats per a les pimes és del 23%, el de les grans empreses és el 20,5% i el dels bancs és el 15%.

Critica els socialistes, però ICV-EUiA ha donat suport a Zapatero i ha format part d'un govern amb el PSC a Catalunya. Hi ha una contradicció?

Al Congrés dels Diputats, en matèria de política econòmica, l'aliat del PSOE no ha estat Iniciativa sinó CiU. En canvi, en les polítiques de drets civils, com la llei d'avortament o els matrimonis gais, el PSOE sí que ha estirat dels vots d'Iniciativa.

Centrant-nos en el tripartit. Tal com Rubalcaba fa autocrítica, Iniciativa no ho podia haver fet millor quan governava a Catalunya durant la crisi?

És evident que sempre hi ha errors. Però jo he de ser prudent: no puc fer autocrítica amb els companys d'Iniciativa quan jo no tenia responsabilitats. Jo destacaria que cada cop que ICV ha hagut d'exposar les diferències amb el PSC i ERC ho ha fet: per exemple, amb la llei d'educació o amb el tema de les infraestructures.

Però ICV-EUiA va acabar acceptant, per exemple, el Quart Cinturó o va acordar rebaixar l'impost de successions.

Sí, és veritat, però també és cert que l'oposició inicial d'ICV va aconseguir millorar aquests dos projectes. Tanmateix, aquí és on jo admeto que hi ha un espai de reflexió, però no una crítica, sobre el grau de lleialtat institucional que va mantenir Iniciativa durant el govern tripartit. Quan hi havia discrepàncies importants, s'haurien d'haver fet més manifestes? Però tinc dubtes: posant per damunt la política d'ICV, es podria posar en risc el govern? Jo, com a afiliat de base d'Iniciativa, em vaig fer aquestes reflexions. I sé que aquesta també és una pregunta que s'ha fet la gent que tenia responsabilitats per part nostra en el govern tripartit: com fer equilibris entre la convicció pròpia i la lleialtat institucional?

Vostè acusa el grup de CiU al Congrés d'ajudar els lobbies econòmics del país. Però no hi posa noms.

Sí que els hi he posat. Hi ha el lobby financer, el lobby de les grans empreses constructores, el lobby de les energètiques i, fins i tot, el lobby mediàtic... i el silenci dels mitjans ha estat absolut. Això prova que els lobbies existeixen i intimiden.

Han llançat una opa als exvotants del PSC ara indecisos. Per quin motiu haurien de canviar el vot per ICV-EUiA?

La nostra opa és en l'abstenció. El que diuen les enquestes és que molts votants socialistes estan decebuts amb el PSC i jo els demanaria que optin per ICV abans que per l'abstenció.

Però ICV-EUiA tindrà probablement molta menys força en número de diputats que el PSC.

En un escenari amb majoria absoluta del PP, serà més determinant l'autoritat moral per fer oposició que la quantitat de diputats que es tingui. Quan hi ha majories absolutes, el volum de diputats de l'oposició és de relativa importància. És més important tenir autoritat moral.

Sí, però al final compten els vots i els escons.

Sí, és veritat. Però, en un context de majoria absoluta del PP, tots els escons valdran el mateix perquè no podran vetar en el Congrés les lleis de Rajoy.

Què falla en l'esquerra perquè alhora tothom doni suport al 15-M i els “indignats” i, en canvi, molt pocs votin opcions d'esquerres a les urnes?

Primer, hi ha un problema general de la democràcia representativa per haver exclòs la democràcia participativa. Això afecta molt més l'esquerra que la dreta. Després, la gran força dels mercats fa que els partits d'esquerres es percebin com instruments poc útils.

Els partits d'esquerres no tenen part de culpa? Quan han governat s'han desconnectat dels seus votants?

L'esquerra està tenint més problemes en els països amb un estat del benestar minso que no pas en els que han fet polítiques socialdemòcrates de veritat. No és el mateix el que passa a Dinamarca i a Islàndia que el que passa a Grècia o Itàlia. Als països nòrdics, l'hegemonia de valors és socialdemòcrata i ecologista; al sud, l'hegemonia ha sigut de la dreta. Algun partit d'esquerres d'aquí està tan influenciat pel conservadorisme que creu que abaixar impostos és d'esquerres.

En les eleccions del 79, el PSUC va sumar 500.000 vots a Catalunya. El 2008, ICV-EUiA, només 181.753. Per què?

La ruptura i la destrucció de l'espai natural del PSUC no només va suposar una pèrdua de força política sinó que se'n va evaporar l'hegemonia cultural. Iniciativa intenta reconstruir aquell espai agafant idees de la cultura del PSUC que són actuals i incorporant-ne l'element ecologista. Les persones que han lluitat molt per pujar en l'ascensor social tenen molta por de perdre tots els drets conquerits. Aquesta por els genera inseguretat, abandonen la ideologia que els va permetre millorar les condicions de vida i busquen refugi en la dreta pensant que així podran conservar el nivell assolit.

TWITTER: @sergipicazo

Aposta per facilitar els referèndums i la participació ciutadana

Aquesta setmana El Punt Avui entrevistarà els candidats dels partits catalans a les eleccions del 20-N i els demanarà que escriguin el seu compromís escrit amb la seva pròpia lletra. La primera promesa de la setmana –vegeu foto a la dreta–la signa Joan Coscubiela, candidat d'ICV-EUiA a les eleccions espanyoles. Diu exactament això: “No és una promesa, és un compromís. El meu compromís és posar en marxa mecanismes que permetin escoltar la gent i facilitar-ne la participació en l'activitat del Parlament espanyol.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 10-N complica el pressupost

barcelona
opinió

Llibertat presos polítics

Jutge president d’una sala de San Salvador i màster en Dret Constitucional a El Salvador

Sánchez diu que ara ja tindria una crisi de govern per Colau

madrid

Arxiven la causa a vuit militants d’Arran Jovent

barcelona

Cuixart demana que la sentència no sigui cap fre

Barcelona

El PSC denuncia la “paràlisi” del govern de Girona

girona

El jutge rebutja investigar la vinculació de l’imam amb el CNI

barcelona

Frenada de l’economia mundial

París
Regne Unit
Memòries d’un exprimer ministre

Una reina no tan neutral

Londres