Política

El padró i el vel, puntes de l'iceberg de la immigració

La polèmica per les mocions sobre l'empadronament dels irregulars i la prohibició del burca han marcat la legislatura

El conflicte del ‘top manta' revela el complex garbuix de competències

La majoria de padrons municipals de la demarcació han vist durant aquesta legislatura (especialment durant el tram final) com el nombre d'empadronats d'origen estranger iniciava una tendència a la baixa inèdita en els darrers dotze anys. Al mateix temps, però, els termòmetres polítics han mantingut ben viva la flama de la polèmica sobre la integració dels nouvinguts i han fet que la controvèrsia es mantingui a l'alça en els titulars dels darrers quatre anys. En aquest cas, han estat els ajuntaments els que sovint han posat damunt de la taula conflictes, habitualment en forma de mocions repetides al llarg de la geografia de la demarcació, i molt especialment entre els grans nuclis urbans del Camp de Tarragona. Les contradiccions en el si dels mateixos partits han fet evident la falta d'un discurs unitari al llarg de tot el territori, a més de revelar els conflictes entre administracions.

Padró restrictiu

La primera tempesta política sobre la immigració, que va afectar de manera mitigada la demarcació, va venir des de Vic (Osona) en forma de moció. En aquest cas, el municipi vigatà va plantejar, en una decisió molt condicionada per la presència de PxC al consistori, la necessitat de denunciar davant de les forces policials aquells immigrants en situació irregular que s'empadronessin. La proposta, que va aixecar una considerable polseguera a la capital d'Osona, es va arribar a debatre a alguns municipis de la demarcació (com el Vendrell i Reus), però cap d'ells no va arribar a aprovar-la íntegrament.

Sigui com sigui, la proposta (impulsada sovint pel PP) va obrir el debat sobre les polítiques d'empadronament, la falta d'una línia unitària al territori i les restriccions, sovint polèmiques, introduïdes per alguns municipis. Tortosa s'ha convertit durant aquesta legislatura en un cas paradigmàtic pels nous requisits introduïts pel consistori i que tenia com a objectiu lluitar contra una de les xacres de la immigració irregular: els coneguts com a pisos-patera (pisos sobreocupats) i l'empadronament massiu en un mateix habitatge. Al Baix Camp, Reus també es va sumar a la polèmica, i a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) fins i tot es va arribar a bloquejar l'empadronament de nous veïns d'origen estranger per l'augment massiu de veïns de nacionalitat xinesa.

A cara tapada

Passada l'efervescència sobre aquest tràmit administratiu, va arribar el torn d'una peça de roba que ha acabat convertint-se en un huracà polític. Diverses ciutats del Camp de Tarragona es van sumar a la polèmica iniciada a Lleida sobre la prohibició del burca i el vel integral i van començar a aprovar mocions prohibint també l'ús d'una vestimenta pròpia d'algunes regions de religió musulmana, però ni de bon tros majoritària a les comarques tarragonines.

El Vendrell va marcar la tendència a la regió que després van seguir Tarragona i Cunit (aquí, amb polèmica interna al PSC inclosa, tant en l'àmbit local com estatal), mentre que a Reus finalment el tema ha quedat congelat. El Senat va arribar a aprovar dues mocions, i el Parlament català va debatre-ho, tot i que va acabar rebutjant-la. Enmig de l'estira-i-arronsa, un episodi aïllat ha acabat prenent una dimensió simbòlica: les denúncies per amenaces i coaccions que la mediadora intercultural de Cunit, Fàtima Ghailan, va denunciar haver rebut de l'imam de Cunit i alguns familiars seus, recentment condemnats per l'Audiència de Tarragona. A les portes de la campanya, el cas va donar arguments a formacions de signe oposat sobre el debat de la integració dels musulmans i, especialment, les dones.

Treball irregular

Al marge, però, de recels d'índole més religiosa que nacional, la polèmica sobre les zones de tolerància del top manta ha posat al descobert que l'arribada d'immigrants en situació irregular posa a la porta de casa de moltes administracions locals un problema difícil de controlar sense el suport necessari. Caldrà veure si la solució d'emergència del govern català a les polèmiques zones de tolerància del Vendrell i Calafell és capaç de tancar un conflicte on és indispensable la cooperació administrativa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra critica que Sánchez “no ha respost ni una” de les 40 propostes que li va plantejar per a la reactivació econòmica

barcelona

Aragonès a Sánchez: “A ERC no ens tindrà al costat, ens tindrà de cara”

barcelona

Lloances i retrets a Jordi Pujol omplen un web creat per felicitar l’expresident pel seu norantè aniversari

barcelona
MERITXELL BUDÓ
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“La legislatura no s’acaba fins al desembre del 2021”

barcelona
LA CRÒNICA

Un sopar de fa mig segle

Professor d’història de la Universitat de Barcelona (UB)

Denuncien Trump per la dispersió violenta de les protestes

Washington

El govern de Sánchez insta ERC i Cs a no vetar-se i a votar junts el pressupost

madrid

L’Estat es queda enrere en la reobertura de fronteres a la UE

Brussel·les

Quinze dies per recuperar poc a poc l’autonomia

madrid