Política

“Ser lluny no vol dir desconnectar”

Una vintena de catalans residents a l'estranger expliquen què els porta a votar o a abstenir-se

N'hi ha que exerceixen el sufragi per “responsabilitat” i per mantenir lligams amb Catalunya

D'altres es queixen de l'excessiva burocràcia

Catalans de l'Argentina, de l'Estat francès, d'Alemanya o dels Estats Units expliquen a aquest diari els motius per votar (o no) des del país d'acollida.

Roger Arquer, 35 anys

Dissenyador industrial, Londres

En Roger fa onze anys que viu a l'estranger. En va viure quatre a Nova York i en fa set que és a Londres. “Malauradament, no voto habitualment”, diu. No el mou a abstenir-se cap raó política, més aviat burocràtica i pràctica. “És un embolic de papers, i quan m'hi poso, sempre faig tard. Si visqués a Barcelona, però, segur que votaria.” Considera que “on es resideix i on es paguen els impostos és on s'hauria de poder votar”. “No hi ha gaires facilitats per votar quan vius a l'estranger. Votar per internet seria interessant. Si pago els meus impostos en línia, també hauria de poder votar on línia, oi?”. I fa una petició al futur govern: “Que no es mirin tant el melic i que pensin d'una manera més global i plural”.

Bibets Ramos, 42 anys

Metgessa, Berlín

Tot i que ha votat “tres o quatre cops” en els deu anys que fa que resideix a la capital alemanya, aquesta vegada no sap si ho farà. “Sé molt bé què vull per a Catalunya, però no em sento identificada amb cap partit. No segueixo el dia a dia, perquè des de la distància encara t'adones més de com els polítics es perden en ximpleries dialèctiques”, comenta aquesta lleidatana que treballa en la indústria farmacèutica alemanya.

Francesc Figueras, 27 anys

Gestor de projectes, París

“Sóc defensor de votar sempre que es pot, en qualsevol tipus d'eleccions, sobretot si tenen a veure amb Catalunya. És l'única manera d'influir en el futur del nostre país. El pròxim govern tindrà dos grans reptes. En primer lloc, redefinir el nostre paper de motor econòmic i trobar una sortida de la crisi, de la qual no responsabilitzo exclusivament el tripartit, perquè el problema es remunta a molts anys enrere. En segon lloc, la qüestió de la retallada de l'Estatut, que serà un factor clau per decidir per quin partit voto”.

Roser Pujadas, 34 anys

professora de català, Londres

La Roser va arribar a Londres fa cinc anys per fer de lectora de català a la Queen Mary University. A Catalunya votava habitualment, però hi afegeix: “Des que sóc a l'estranger, no ho he fet.” Per raons conjunturals, no pas polítiques: “Al principi, perquè pensava que venia només per una estada curta i, per tant, no em vaig inscriure com a resident a l'estranger. Aquest sentit de provisionalitat em va durar un parell d'anys. Això, afegit a una certa desafecció o desencís amb el sistema polític, ha fet que no m'hagi inscrit al cens electoral de residents absents”.

Jordi Torrent, 34 anys

GERENT DE MÀRQUETING EN LÍNIA, Londres

Viu a Londres, on va fer cap per motius de “desenvolupament professional”. Sempre vota, i aquesta vegada també ho farà. Mai no rep les paperetes per votar, i s'espavila per exercir el dret de vot. Demana al futur govern de Catalunya, sigui del color que sigui, “que intenti trobar la fórmula màgica per permetre un nou encaix amb Espanya diferent del que hi ha ara”.

Lluís Torrent, 30 anys

Ciències del M. Ambient, Buenos Aires

S'està a Buenos Aires des de fa vuit mesos. Va decidir fugir de la crisi i buscar feina a l'exterior. Es va inscriure en el cens per tal de votar des de la seva residència actual. “Votar és un deure, perquè en aquestes eleccions l'escenari és complicat i la disputa és molt gran”, assegura. “Hi ha un cansament amb el tripartit per la crisi, i tot indica que CiU governarà en solitari. Com que no són de la meva preferència, considero que és indispensable participar en les eleccions.”

Meritxell Díaz, 27 anys

Periodista, Buenos Aires

La Meritxell votarà des de Buenos Aires, perquè “aquestes seran unes eleccions clau, pels esdeveniments que s'han viscut recentment, i serà la meva manera de participar en el rumb que pren Catalunya a partir del 28-N”. “Com a catalana, m'afecta el que passa a Catalunya, i per això, tot i que ara sigui a l'Argentina, no vull deixar d'assumir aquesta responsabilitat que tinc com a ciutadana”, afirma. Igualment, també reclama que “es faciliti la votació des de l'estranger”.

Míriam Boixader, 29 anys

Comunicació audiovisual, Berlín

Acaba de ser mare, però té temps de seguir les notícies de Catalunya i té energies per votar per correu per segon cop des que va arribar a Berlín ara fa tres anys i mig. “No m'il·lusiona gaire la política, però penso que he de dir-hi la meva. Tot i que no m'influencia directament el que passa a Catalunya, voto perquè és la meva responsabilitat i a la vegada és un exercici molt natural, opinar des d'allà on ets”.

Zaida Kersten, 34 anys

Fotògrafa, París

“No votaré, perquè em considero apolítica. No he votat mai i segurament no ho faré mai. No m'interessa la vida política i no em sento representada per cap partit. Detecto coses positives en totes les formacions, però amb això no n'hi ha prou per involucrar-s'hi. Els polítics sempre miren per ells i no pel poble que se suposa que representen. Potser si votés em sentiria més lligada a Catalunya, però no em preocupa especialment. Fa deu anys que sóc a França i no hi voto, tot i que hi tinc dret. És una manera de no sentir-me lligada a cap país. Em sento ciutadana del món”.

Jordi Rodrigo, 43 anys

Professor universitari, París

“Votaré, com faig sempre, perquè malgrat que és una època difícil continuo creient que hem de manifestar-nos democràticament. Ser lluny de casa no implica desconnectar amb la terra. Fa vuit anys que sóc a França i dos a París. Viure molts anys lluny de casa et fa relativitzar els problemes interns que tenim a Catalunya. Això sí, costa de pair que els catalans siguem prejutjats d'una manera massa lleugera a l'estranger. Potser és l'hora de parlar clar i que s'acabin tantes hipocresies que no duen enlloc. Els polítics estan en hores baixes merescudament. És molt possible que el percentatge de vot en blanc sorprengui”.

Jaume Soler, 38 anys

enginyer acústic, Nova York

“Després del fracàs de l'Estatut, l'autodeterminació és l'única via de futur per al país”, assegura Soler, quasi una dècada després d'haver fet cap als EUA. “El meu vot serà per la candidatura que plantegi clarament la independència de Catalunya”, precisa, i considera que la classe política actual és òrfena de coratge i poc engrescadora. “Cal polítics valents, que parlin clarament”, hi afegeix, i conclou: “Prou queixa i més treball. Yes, we can”.

Tània Vié, 33 anys

Periodista, Londres

Grècia, Irlanda i el Regne Unit. Només quatre anys fora de Catalunya, i la Tània, de Sabadell, ja ha viscut en tres territoris diferents. “El meu marit treballava per a una companyia amb seu a Londres, i al final tots dos vam decidir instal·lar-nos-hi. M'atreia el repte de viure i treballar una època fora de Barcelona, i conèixer una nova cultura i una altra manera de fer les coses.” La Tània sempre vota, i aquest cop no serà diferent. “Encara que visqui fora, sóc catalana i vull que el meu país vagi bé.”

Jaume Miralpeix, 32 anys

consultor financer, Nova York

Per Miralpeix, instal·lat a Nova York des del mes de gener passat, votar és una “obligació moral”. El problema és, assegura, “triar”. “Crec que els candidats no tenen talla política, i ja fa temps que han perdut la credibilitat”, opina. Davant d'aquesta realitat, diu, el vot en blanc és l'opció més coherent. Tenint en compte les últimes enquestes sobre intenció de vot el 28-N i jugant amb la bola de vidre, sosté que CiU té tots els punts per guanyar els comicis.

Joan Faus, 22 anys

periodista, Buenos Aires

Reporter a la delegació de l'agència Efe a la capital argentina, es considera d'aquells que “si no votes, llavors no et queixis”. Per això assegura que en moments en què “es parla tant de la indiferència política dels joves, és important poder donar una opinió, l'única manera vàlida de poder canviar alguna cosa”. Per Faus, les pròximes eleccions al Parlament són “molt importants, perquè coincideixen amb un moment de crisi i perquè el tripartit ha governat dues legislatures seguides”.

Mariona Vivar, 27 anys

Responsable editorial, París

“Fa sis anys que visc a París, hi estic inscrita com a resident i votaré des de l'ambaixada, com he fet els últims cops. Malgrat que ja no hi visc i que la política catalana ja no m'afecta de manera directa, votar em permet mantenir un lligam amb Catalunya. És l'únic moment en què puc expressar el meu dret com a ciutadana. En aquestes eleccions del 28 de novembre, em fa por que els catalans votin la dreta com a vot de sanció en reacció a la crisi. Em considero d'esquerra i triaré el meu vot en funció de la política social del partit, i no de consideracions nacionalistes. Vist des de l'estranger, el debat sobre la independència de vegades sembla una mica desproporcionat. El que valoro més és el fet que siguem a Europa”.

Núria Comas, 30 anys

fisioterapeuta, Nova York

Més de dos anys després d'haver aterrat a la ciutat dels gratacels, Comas assegura que l'estira-i-arronsa que ha marcat la política catalana en els darrers temps ha fet molt de mal. “Catalunya necessita un canvi”, sentencia. Quin és el millor candidat per encapçalar-lo? “Aquesta és la pregunta clau. Encara m'ho he de rumiar”, diu. “De moment, l'únic que tinc clar és que vull participar en les eleccions”, precisa va desfullant reflexivament la margarida del seu vot.

Ferran Porta, 43 anys

Gestor cultural i periodista, Berlín

No serà el primer cop que votarà per correu des de Berlín, on va arribar ara fa tres anys. Ja va votar en les estatals del 2008, i ara tampoc deixarà de fer aquest exercici de “coresponsabilitat”. “Sempre he votat, des que tenia 18 anys, ja fos en les eleccions municipals, en les del Parlament, en les de l'Estat o en les europees. No votar demostra desinterès. Trobo que sempre t'afecta, el que passi al teu país, siguis on siguis”, conclou.

Imma Cartanyà, 42 anys

professora de català, Nova York

“El meu vot anirà per a Esquerra, però no vull més tripartits”, confessa Cartanyà. Amb prop de tres anys d'història a Nova York, constata que des dels Estats Units les coses es veuen ben diferents: “A Catalunya tot són picabaralles; si volem que el país vagi endavant, hem d'anar a l'uníson. El problema actual és que el poder és a les mans de massa partits que estan massa dividits”. Les agrupacions com la que encapçala l'expresident del FC Barcelona Joan Laporta, opina, només esgarraparan els vots dels ciutadans més desenganyats.

Sergi Mas, 33 anys

Enginyer Industrial, Buenos Aires

Mas considera que “hem de ser conscients que el vot és l'única arma que tenim els ciutadans catalans per decidir el destí del nostre país, i el pròxim govern serà molt important per definir com evoluciona Catalunya en la pròxima dècada”. Des de Buenos Aires, on resideix i exerceix com a enginyer des de fa poc més d'un any, opina que “els indicadors actuals mostren que las expectatives del tripartit són poques”, i que “CiU té molts números per liderar la nova etapa”.

Aquesta informació ha estat elaborada per

maria altimira, Quim Aranda, Federico Rivas Molina, Àlex Vicente i Isaac Lluch .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat estudia impugnar igualment les mocions del rei

barcelona

Mor un jove sota custòdia policial a Bielorússia

minsk

Grècia posa en alerta l’armada per les creixents tensions amb Turquia

atenes

Justícia anul·la 4.136 processos del franquisme

barcelona

Trump uneix Israel i els EAU

Beirut

Tampoc cap ajuntament d’ERC cedirà els romanents

barcelona

ERC de Girona, “obert a pactar amb tothom”

girona
Demanen la suspensió  d’un acte de l’ANC a Salou

Demanen la suspensió d’un acte de l’ANC a Salou

Salou

Denúncies d’abusos i tortures a presons a manifestants opositors a Lukashenko a Bielorússia

Minsk