Política

MARIA BADIA I CUTCHET

«Si planteges a Europa un problema que s'ha de resoldre aquí, crearà frustració»

Mà dreta de Raimon Obiols, l'eurodiputada el relleva com a cap de llista en les eleccions del 7 de juny. Planteja una campanya centrada en Europa i lluny dels debats interns. «Les coses d'aquí –apunta Maria Badia–, ens les jugarem en les eleccions al Parlament de Catalunya»

el català a l'eurocambra
Quan dic que el català no ha de ser oficial, és en el terme, que penso que no anem bé. Perquè entrem a funcionar en la manera d'ara: d'un estat, una llengua. S'ha de repensar el sistema. Hi ha d'haver unes llengües de treball, i a la resta, veure el joc que se'ls dóna
La seva elecció ha estat una sorpresa; com ha anat?
–«Sorpresa, tampoc. El senyor Raimon Obiols la va proposar a la direcció del partit, que la va sospesar i va trobar que era bona. Ell està molt involucrat amb la conferència oberta i, tot i que volia continuar amb els temes d'Europa, va pensar que ho podia fer millor si feia un pas enrere. Per a mi és un honor i una responsabilitat.»
–Farà una campanya molt centrada en Europa; què vol dir, això?
–«La setmana que ve començarem a treballar. La idea és parlar d'Europa, del que hi fem i de per què s'ha d'anar a votar en les europees. També, de les majories. Quan parlem d'Espanya, parlem del govern, de l'oposició, del PP, dels nacionalistes... Quan ho fem d'Europa, és com si no hi hagués cap distinció, i hi ha totes les possibles. I tenen molt a veure en el resultat de les polítiques. Ho hem vist fa poc amb la directiva de les 65 hores. L'objectiu és que el socialisme guanyi, perquè hi hagi un canvi de majoria, i assegurar en aquests moments, en què hi pot haver temptacions de carregar a les espatlles dels treballadors el cost de la crisi, que no sigui així.»
–Com s'acosten les institucions europees als ciutadans?
–«La gent en general, a Europa, som molt europeistes. Sabem que ens va més o menys bé, però no per què. S'han de buscar les deu qüestions que es decideixen al Parlament, fer una cosa molt pedagògica, i centrar-se en això. Una mostra del que s'ha votat en els últims cinc anys i explicar què hauria passat amb una altra majoria. També, fer una llista de reptes per als propers anys. I no barrejar-hi els temes de Catalunya i l'Estat; cada cosa té el seu lloc. Anem a Europa a defensar els ciutadans de Catalunya buscant altres ciutadans d'Europa amb què puguem fer pinya i avançar. Des d'allà només podem fer coses si busquem la complicitat d'altres que comparteixin el nostre problema.»
–Temen que es plantegin els comicis com una primera volta de les properes eleccions?
–«El PP, en l'àmbit d'Espanya, ho farà. I aquí podríem córrer el risc. Fem un mal favor, perquè no estem parlant del que toca. Les coses d'aquí, ens les jugarem el dia que hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya. Barrejar qüestions catalanes o espanyoles amb les europees no és bo, perquè no ajuda que els ciutadans entenguin la qüestió d'Europa. Si tu planteges un problema que s'ha de resoldre a Catalunya, a Europa no se solucionarà i crearà frustració aquí.»
–El perfil dels candidats de CiU i ERC pot portar a això?
–«Crec que sí. CiU tenia el senyor Guardans. És treballador, ha fet la feina i és europeista. Sabíem que treballàvem per Catalunya, però des d'allà. El fet que no repeteixi i que el canvi hagi sigut cap a un independent, sobiranista, que no va votar la Constitució Europea... em porta cap aquesta reflexió.»
–Posen en valor que vostè és l'única que va dir que sí a l'Estatut i la Constitució Europea...
–«Això fa enfadar. Ni tan sols era una Constitució, era un tractat constitucional i ens resolia moltíssimes coses. La crisi ens estaria costant la meitat, a l'hora de prendre decisions, perquè estaríem coordinats. Políticament és un error per als que han votat que no. La gent federalista, i jo en sóc, amb allò no en teníem prou. Però som 27 països, 500 milions de ciutadans... posar d'acord tota aquesta gent és molt difícil, i un arriba on arriba. Els que la rebutjaven deien que hi hauria un pla B, i és un error polític, perquè no hi era. En lloc de tres passes endavant, n'hem fet una i mitja amb el Tractat de Lisboa.»
–El govern ja ha dit que, després del 7-J, tornarà a demanar el català a l'Eurocambra; ho veu possible?
–«Ho veig possible si hi ha un canvi de majoria. Ho ha de votar la mesa del Parlament, president i vicepresidents. Si el vot de progrés és majoritari, tindrem possibilitats. Què s'ha de fer? Anar vicepresident per vicepresident, explicar-nos i convèncer. Hem de trobar que sigui avantatjós per a tothom. No ho podem demanar perquè som catalans i prou. Hem d'explicar que ho volem perquè som tanta gent, també per a totes les altres llengües que no estan representades. S'han de buscar interessos comuns.»
–Vostè no parla d'oficialitat...
–«Ara el sistema funciona només en relació amb els estats: una llengua correspon a un estat, no hi ha cap més criteri. I s'ha de tenir en compte, com a mínim, un altre criteri, el dels ciutadans. El tema d'oficial o no oficial no serveix de gaire. Hauríem de començar a parlar de llengües de treball. Veure quines deixem: l'anglès, primer, el francès, l'alemany, l'espanyol, l'italià... I, després, veure a totes les altres, amb el criteri d'estat i de parlants, quina mena de joc els donem. Han de ser llengües de la Unió, també. Quan dic que no ha de ser llengua oficial, és en el terme, que penso que no anem bé. Si parlem de llengües oficials, entrem en la manera de funcionar d'ara. Oblidem-nos-en i repensem el sistema. El que està passant amb el català, una llengua parlada per sis milions en una àrea d'onze i de nou milions que l'entenen, és una anomalia democràtica.»
–Seria llengua de treball?
–«Hem de veure quina categoria li donem, però s'ha de revisar tot. En tots els països que han anat entrant hi ha la tira de llengües que no són la de l'Estat; mirem-ho. No és tan senzill com dir ‘llengua oficial' o no, és més complex. Ho exposarem després del 7 de juny si veiem que tenim possibilitats, perquè per presentar una cosa que sé que perdré, prefereixo esperar-me i veure si trobo una altra manera d'aconseguir-ho. Si no, és frustrant.»
–Raül Romeva l'acusa d'haver votat la directiva de la vergonya...
–«Vaig votar-hi a favor plenament conscient. En aquell moment no hi havia cap directiva sobre el tractament de la immigració il·legal. Cada país podia fer el que li semblava. Amb la directiva avançàvem, era més garantista que res. Ara tots els països estan obligats a seguir una pauta. És un pas endavant. També era una manera de blindar les lleis del govern d'Espanya, perquè tenien el suport d'una llei europea; que no és el que volíem, nosaltres? Segur.»
–I les crítiques?
–«Entenc que ho critiqui, és la seva actitud a l'hora de fer política. És el mateix del tractat: en vull més, anem a buscar el pla B. Políticament ens dóna la raó a aquells que ho aprofitem per avançar.»
–Com veu les aliances de CiU i ERC?
–«Passa amb els partits petits. Nosaltres tenim la família, molt diversa. Els petits necessiten aliar-se, però quan arriben allà cadascú se'n va pel seu compte. La diferència és la força. Les decisions les marquen el grup popular o el socialista; no sols, però sense ells no es pot prendre decisions.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra convida els partits a veure la seva proposta com una “oportunitat”

Barcelona

Un sindicat de la Guàrdia Civil relativitza l’agressió feixista a un jove

Barcelona

Uns 200 joves es manifesten a Lleida contra les detencions

Lleida

Divendres, vaga general

barcelona

Presó sense fiança per a dos dels detinguts dimecres pels aldarulls a Girona

Girona

Arxivada la causa d’un jutjat de Madrid sobre la llicència d’obres per exhumar Franco

Madrid

Milers de persones omplen la cruïlla de Diagonal amb passeig de Gràcia

barcelona

La Junta Electoral permet ara a l’Ajuntament de Girona penjar la pancarta ‘Llibertat d’expressió’

Girona

Una desena d’ultres agredeix brutalment un jove aïllat al centre de Barcelona

barcelona