Política

Els advocats de l’1-0 a Girona demanen fer un únic judici

En el recurs d’apel·lació, defensen que hi va haver una unitat d’actuació policial i la responsabilitat dels comandaments de l’operació

S’ha arxivat Sant Julià de Ramis i es processa els policies per lesions lleus

“No pot ser que quedi en una sèrie de judicis lleus per lesions”

A onze dies perquè es compleixin quatre anys del referèndum de l’1-0, els advocats voluntaris del col·lectiu Dret de Defensa que van impulsar la querella col·lectiva, que agrupa les 200 denúncies, contra les càrregues policials a diferents col·legis electoral del Gironès estan pendents del recurs d’apel·lació que han interposat a l’Audiència de Girona, en què demanen un únic judici, ja que defensen que hi va haver una unitat d’actuació policial. La titular del jutjat d’instrucció 2 de Girona, en la seva interlocutòria del 10 de juny, ordena processar 27 policies espanyols i un guàrdia civil, però separa en set peces les actuacions als diferents col·legis. És a dir, resol enviar a judici i per separat les càrregues al servei d’ocupació de Sant Narcís (3 agents), a l’escola de Taialà, (6), a la Carles Dalmau (3), al col·legi Bruguera (5) i a l’escola Verd (10). També hi ha el guàrdia civil que va llençar el gas pebre a Aiguaviva.

La interlocutòria arxiva les denúncies referides a les càrregues al pavelló de Sant Julià de Ramis, on havia de votar Carles Puigdemont, i també en totes les altres càrregues en què no s’ha pogut identificar els agents, com ara les que hi va haver a Pedret o al centre cívic Ernest Lluch. Així, processa només aquells policies a qui s’ha pogut identificar com els autors de lesions concretes. En el dispositiu de Sant Julià de Ramis, els agents no portaven el número identificatiu. Per això, de les 200 denúncies presentades, bona part han acabat arxivant-se perquè no s’han pogut identificar els policies implicats. La interlocutòria, de 74 pàgines, descarta que existís “una pauta d’actuació comuna” de les unitats d’antidisturbis i, en conseqüència, resol que no hi ha cap responsabilitat penal dels comandaments per ordenar les càrregues. També descarta enviar a judici els agents pels delictes de desordres públics, contra la integritat moral i tortures.

“No pot ser que una actuació policial tan massiva i amb tants lesionats quedi amb una trentena de judicis lleus per lesions”, destaca el president dels lletrats voluntaris, Albert Carreras. En el recurs presentat pel col·lectiu d’advocats voluntaris, s’argumenta l’acusació per delictes contra la integritat moral dels ciutadans afectats per l’actuació policial de l’1-0: “És una conclusió absolutament ineludible del visionat de les imatges de la intervenció policial a les escoles gironines, de Sant Julià de Ramis i d’Aiguaviva. En aquest sentit, cal que l’Audiència de Girona, per emetre la resolució definitiva sobre aquesta qüestió, atengui el contingut de la totalitat de l’expedient, tant dels informes mèdics existents en paper com de les imatges que complementen i apuntalen les declaracions dels perjudicats.” En el recurs dels lletrats gironins, es recorda la “injustificada força desplegada i els agressius i desproporcionats mètodes utilitzats”. També s’incideix en la responsabilitat dels comandaments i la unitat d’actuació dels antidisturbis en les càrregues: “Van estar previstos, implementats i ordenats als concrets agents actuants, de manera sistemàtica i generalitzada en tots els punts de votació, pels comandaments orgànics i polítics de la coneguda com a operació Copèrnic.” El recurs d’apel·lació també recull evidències que acrediten la cadena de comandament i la jerarquització de les instruccions policials. “Pretendre defensar que es tracta d’actuacions policials aïllades és tan absurd com fals”, s’assenyala en el recurs, afegint-hi que a la ciutat de Girona “mai no s’havien causat tants ferits, entorn d’uns 300 casos, ni mai no havien estat investigats tants agents policials per un sol operatiu”.

El cas dels talls de l’AP-7

El jutjat d’instrucció 3 de Girona va tancar el cas per a 48 investigats del tall de l’AP-7 a Salt de Tsunami Democràtic, el novembre del 2019 durant les protestes per les sentències del procés. La interlocutòria va concloure falta d’indicis de criminalitat. Està obert per a 4 investigats i s’està pendent del recurs presentat per la fiscalia per a una part d’aquests arxivats. L’Audiència Provincial de Girona ho ha de resoldre els propers mesos. La causa de Salt és paral·lela a la del tall de l’AP-7 a la Jonquera que s’instrueix al jutjat 4 de Figueres. En total, hi ha gairebé 200 investigats pel tall a la Jonquera i 52 a Salt. En el cas del jutjat de Figueres, també al llarg de les properes setmanes s’haurà de resoldre si la causa tira endavant o s’arxiva. Les primeres citacions dels investigats pels talls, tant als jutjats de Girona com de Figueres, van començar el setembre del 2020 i les últimes, a Girona , el desembre del 2020.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rodríguez no es creu que ERC pugui esmenar els PGE pel blindatge del català a la llei audiovisual

Barcelona

PSOE i Podem es reuneixen per intentar rebaixar la tensió

Barcelona / Madrid

Els lletrats del Congrés donen ara la raó a Batet en la retirada de l’acta a Rodríguez

Barcelona

Girona aprova els pressupostos i les ordenances fiscals del 2022

Girona

Alberto Rodríguez demana explicacions a Batet per la retirada del seu escó al Congrés

Madrid

Colau i Sánchez Llibre es reuniran per primera vegada aquest dimecres a l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona

Guanyem Badalona demana ara al PSC que els inclogui en un govern de concentració

Badalona

Sánchez es mostra “orgullós” de Calviño i diu que la reforma laboral es farà amb “consens”

Madrid

ERC presentarà esmena a la totalitat als PGE si no es blinda el català a l’audiovisual

barcelona