Política

El món local posa xifra al cost de la Covid per reclamar ajuts

L’ACM recopila amb qüestionaris dades d’ens locals i comarcals per adjuntar a la demanda als governs de fons per a les despeses del 2020

Disposar de la recaptació en multes, encallat en l’informe jurídic

El març de l’any passat les principals associacions municipalistes, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), ja amb l’estat d’alarma vigent per la pandèmia, van elaborar un conjunt de 55 accions per combatre la crisi, econòmica i social que els queia a sobre i van reclamar per carta ajudes a diversos ministres i al president del govern espanyol. Vuit mesos després, havent assumit moltes despeses extraordinàries per complir les mesures imposades, obrint línies d’ajut a col·lectius afectats i amb una previsible tercera onada, les reivindicacions continuen intactes. Per això des de l’AMC volen acompanyar la demanda amb xifres i com explica el seu president, Lluís Soler, des de fa una setmana estan repartint un qüestionari de 50 preguntes a part dels 947 municipis per “tenir una mostra representativa” per “extrapolar quins són els sobrecostos assumits” pels ens locals i fer-ho arribar al govern espanyol i al de la Generalitat i es constitueixin aquests fons específics.

En època d’elaboració dels pressupostos municipals, les dues onades de la Covid-19 i les conseqüents restriccions imposades, els han obligat a oferir línies d’ajut, incrementar serveis de neteja, comprar material de protecció, mantenir estructures d’equipaments i centres escolars, mesures que han afectat greument les arques. S’hi afegeix que també han deixat d’ingressar tributs per ajornaments o bonificacions de col·lectius desafavorits o activitats que han hagut de cessar (IBI, impost de vehicles, de residus) i taxes que han anul·lat per no oferir els serveis (ocupació de la via pública, de les terrasses, entre d’altres), que obliguen a fer autèntics equilibris en els comptes. La tendència és congelar impostos com han fet en municipis com Sabadell, Igualada, Cardona, Vacarisses i Vilafranca, per posar alguns exemples, mentre que també s’habiliten fons de contingència per a l’emergència, com també han fet les diputacions.

I ho fan esperant les aportacions extraordinàries de transferències de l’Estat i que es faci efectiu l’anunci de la suspensió de les regles fiscals per al 2020 i el 2021 que els permet sobrepassar el marge de la regla de la despesa que marca la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (Lrsal) del 2012. Això els permetrà utilitzar els romanents de tresoreria un cop el govern espanyol va fer marxa enrere en la voluntat de confiscar-los-els.

Malgrat tot, continuen reclamant que es concreti el fons estatal de 3.000 milions que també reclama la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i volen tenir vot i veu a les comissions dels fons europeus Next Generation per garantir un repartiment equilibrat.

En la darrera sessió del Parlament ja es van aprovar dues mocions impulsades per JxCat i PSC, la primera de les quals recollia aquestes demandes i la dels incompliments econòmics amb la Generalitat –deute pendent, disposició addicional tercera de l’Estatut, llei de dependència i finançament dels Mossos–, mentre que la segona instava el govern català a liquidar els deutes amb els ajuntaments, aprovar un pla de xoc i crear un fons de rescat de 500 milions. De moment han aconseguit 120 milions del Fons Local de Cooperació Extraordinari entre el 2020 i el 2021, amb el compromís de poder-ho revisar a l’alça, ja que l’FMC i l’AMC en demanaven 300. També reclamen que es faci efectiu el compromís del juliol de l’aleshores conseller d’Interior Miquel Buch, de disposar del 85% dels imports de les sancions recaptades durant la pandèmia, que Soler va explicar que encara està pendent dels informes jurídics que ho avalin.

Despoblament per poder repoblar

Els efectes de la pandèmia no són homogenis a tots els territoris i des de l’Associació Micropobles de Catalunya reclamen mesures “més quirúrgiques” a l’hora de dissenyar estratègies de contenció. El seu president, Mario Urrea, és conscient de la complexitat, però explica que els tancaments municipals han fet que establiments turístics no puguin rebre clients o que es donin casos de pobles sense casos de Covid-19 que no poden tenir ni el bar obert on els veïns puguin socialitzar. “No podem tractar igual el que és desigual” i lamenta que també tenen menys recursos per ajudar econòmicament comerços o establiments que han tancat. La pandèmia ha fet que gent de ciutat vulgui anar a viure als pobles, però es troben que hi ha d’haver habitatge digne, diversificació econòmica, serveis i bones connexions. Demana a les grans administracions que treballin per a l’equilibri territorial i s’adonin que han de treballar “per al despoblament” a l’àrea metropolitana i el repoblament dels pobles petits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern planteja fer testos d’antígens a les meses electorals

Barcelona

Vot amb molts condicionants

BARCELONA
CARLES CASTELLANOS I LLORENÇ
Activista independentista

“Abans que el moviment independentista, petaran ells”

BARCELONA

Aragonès veu una “operació d’estat” perquè guanyi el PSC

barcelona

Serret substituirà Solé a ERC

barcelona
Laura Ormella
Candidata Primàries Catalunya

“La gent no vam tenir l’oportunitat de defensar la DUI”

Barcelona

Un any en estat d’alerta pel coronavirus

Tòquio

El TSJC blinda el 14-F si no hi ha un confinament domiciliari

barcelona
Què passa amb el vot per correu? I amb els ja emesos?

Què passa amb el vot per correu? I amb els ja emesos?