Política

El Parlament emmordassat

La condemna d’ahir neix en la suspensió d’una declaració política i una inèdita reforma ‘ex professo’ del TC

La mesa va ser perseguida tota la legislatura

La condemna coneguda ahir té l’origen en el que es va anomenar declaració de ruptura, una moció aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015 en què afermava la intenció, vista la victòria de l’independentisme el 27-S, d’iniciar un procés polític que acabés en la creació d’una república catalana, que havia de ser possible, entre altres punts, gràcies a un seguit de lleis de desconnexió que es proposava començar a tramitar en el termini de 30 dies. Tot i ser un text merament polític i sense validesa jurídica, el TC –que ja havia obert la veda el desembre del 2014 anul·lant la declaració de sobirania emesa el gener del 2013– el va suspendre cautelarment tres dies després, dictant el deure d’“impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir” la suspensió.

Tot i que la sentència definitiva que declarava el text inconstitucional no arribaria fins al desembre del 2015, amb l’excusa que suposaven el desenvolupament de la declaració de ruptura, l’oposició i el govern espanyol van emmordassar l’activitat parlamentària tota la legislatura i van impugnar per norma totes les iniciatives que anessin en aquesta direcció. A partir d’aquí, així, la mesa, amb la presidenta Carme Forcadell al capdavant, rebria múltiples “incidents d’execució” per part del TC, que, segons la modificació de la llei que en regula el funcionament, casualment, aprovada pel PP aquell octubre, havia passat a ser un dels únics al món a encarregar-se de vetllar pel compliment de les seves pròpies sentències.

El primer avís ja va arribar al gener del 2016, per la creació d’una comissió parlamentària d’estudi sobre el procés constituent, i es repetiria al juliol quan les seves conclusions es van votar en el ple. A partir d’allí n’hi hauria un devessall: contra la mera acceptació a tràmit de propostes de resolució en el debat de política general, que parlaven d’organitzar un referèndum vinculant o del procés constituent; la disposició addicional 31a del projecte de pressupost del 2017, que dedicava una partida al referèndum; la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat, que s’acabarien aprovant en els plens del 6 i 7 de setembre, i contra la proposta de resolució presentada el dia 7 per conformar una sindicatura electoral. Als condemnats, a més, se’ls imputa que signessin una primera declaració testimonial després del ple del 10-O, i l’acceptació a tràmit de la DUI del 27-O.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra defensa Costa: “Si algú ha lluitat amb totes les forces per no desviar-nos del mandat de l’1 d’octubre és ell”

Barcelona

Iceta: “ERC és una formació acomplexada davant de Junts i Puigdemont” 

Barcelona

Aragonès garanteix que el Govern posarà “tots” els mitjans sanitaris per “evitar fer passos enrere” en la desescalada

Santpedor
LA CRÒNICA

“No ens rendirem!”

Amnistia només de paraula

Barcelona

El Suprem ho torna a fer

Barcelona

La meitat de vacunes el 2020

Washington

Els presos hi veuen “venjança” i “escarment”

Barcelona

El govern dibuixa nou escenaris electorals en pandèmia

Barcelona