Política

Batalla pels romanents municipals

Torra anuncia un recurs al TC i demana per carta als ajuntaments que evitin cedir res a l’Estat

Alguns alcaldes ja s’apunten a la crida i les entitats refermen el rebuig

El municipalisme català s’ha rebel·lat contra la intenció de l’Estat de confiscar els romanents de tresoreria dels ajuntaments acumulats en els darrers set anys d’aplicació de la llei d’estabilitat pressupostària, una mesura que es va confirmar dilluns amb l’acord entre el ministeri d’Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) pel qual només els municipis socialistes, això sí, van votar a favor, i que va prosperar gràcies a l’abstenció de Podem i el vot de qualitat del seu president, l’alcalde de Vigo, Abel Caballero. Totes dues parts justifiquen que no hi ha cap altra fórmula viable per poder disposar immediatament d’aquests diners.

Després que dimecres ja va fer una crida a Twitter perquè els municipis catalans no transfereixin els superàvits a Madrid, ahir el president, Quim Torra, va enviar una carta a tots en què anuncia que emprendrà “tots els tràmits legals necessaris” per recórrer contra l’acord i presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra el que considera una “decisió unilateral” del govern espanyol. Així mateix, els fa saber que es posarà al seu costat “en totes les accions legals que de ben segur” exercitaran, i de fet els anima a emprendre “totes les accions” per impedir i evitar que l’Estat pugui utilitzar, “de manera injusta, insolidària i unilateral” uns recursos que els ajuntaments tenen tot el dret de “decidir de manera plena” on destinen per millorar els serveis per fer front a la crisi socioeconòmica derivada de la Covid-19.

L’acord implica que a tot l’Estat s’expropiaran uns 15.000 milions de les guardioles municipals, dels quals uns 2.000 es tornaran enguany, uns 3.000 més l’any vinent i la resta –de fet, encara uns 15.000 milions més, ja que el text final preveu que se n’acabi tornant un 35% més– se’ls vagi enviant en els deu anys següents. Si bé la xifra és difícil de territorialitzar, segons explica Nació Digital, a partir de dades del Tribunal de Comptes, s’estima que els municipis catalans tenen almenys uns 3.500 milions de superàvit, que podrien arribar als 5.000 si s’afegeixen xifres que assenyalen altres fonts. L’Associació Catalana de Municipis (ACM) avala el càlcul, però espera al setembre per tenir totes les liquidacions del 2019, que permetran d’oferir una xifra molt més exacta.

Clam municipalista

La de Torra no és una veu en el desert. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) es va afegir a la seva crida a fer un front comú “per evitar que un Estat opressor s’apropiï de la bona gestió dels consistoris i es quedi amb els diners”, que necessiten revertir “més que mai” als municipis. Alguns ajuntaments es van alinear en aquesta posició. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer (JxCat), va denunciar l’intent de “saqueig” de l’Estat, que a més fixa condicions “molt complicades” per gastar els fons que retorni, pel que fa a la immediatesa i la destinació final. Per això va anunciar que l’Ajuntament “no es deixarà lligar de mans” i està analitzant “escenaris alternatius” que li permetin de gestionar aquests fons per “optimitzar-los” i tenir major capacitat de generar inversió. I, sobretot, perquè “es puguin decidir només des de Reus”, va subratllar. També l’Ajuntament de Cambrils, liderat per ERC, va anunciar que no cedirà els superàvits. “És més responsable mantenir-ho, com a mecanisme de liquiditat i fons de maniobra”, va raonar el regidor d’Hisenda, Jaume Gila.

Montserrat Candini, alcaldessa de Calella i vicepresidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), va advertir a El Punt Avui que no estan “gens d’acord” amb la mesura, perquè “no es pot arribar a entendre” com amb un impacte socioeconòmic “tan bèstia” els ajuntaments han de fer préstecs a l’Estat, i exigia “suport i respecte” a l’autonomia local i el principi de subsidiarietat. “No necessitem imposicions, l’Estat no pot prendre una decisió que doni l’esquena a la immensa majoria del municipalisme català”, subratllava. Candini, això sí, va evitar afegir-se encara a la crida a aturar enviaments a Madrid, perquè no creu que calgui arribar a aquest extrem perquè el govern espanyol “tindrà moltes dificultats” per tirar-ho endavant. “Ja s’ho trobarà al Congrés”, avisa, perquè per col·lectar els diners li cal convalidar allà l’acord, i dubta que tingui la majoria necessària. “Veurem com acaba, l’aritmètica parlamentària, és prou vulnerable perquè no facin grans anuncis”, va deixar anar, mentre denunciava també el greuge que significaria per als municipis sense superàvit, que no rebran fons extra de l’Estat.

En la mateixa línia, l’alcalde de Deltebre i president de l’ACM, Lluís Soler, va agrair ahir el suport de Torra, però va dir a aquest diari que, més enllà de fer pressió, no es poden considerar mesures legals mentre no acabi el tràmit parlamentari, en què confia que canviïn els termes de l’acord. Després, l’ACM respectarà l’autonomia municipal i donarà “tot el suport jurídic” als ajuntaments que vulguin recórrer. Solé va enviar dimarts una carta tant a la ministra María José Montero com al president de la FEMP, entitat a la qual no pertanyen, en què admet que el text aprovat “millora” propostes anteriors, però lamenta que pot deixar els ajuntaments sense liquiditat, crea una “segona velocitat” per als que tenen romanents negatius i només suspèn la regla de la despesa per al 2020, i no més anys com caldria. L’ACM aprofita per reclamar que augmenti el repartiment de 5.000 milions els pròxims dos anys i que s’expliciti al text que es tracta de recursos a fons perdut.

Tots tret dels socialistes

Els darrers dies s’han succeït les crítiques de tots els partits tret dels socialistes. Fins i tot dels comuns. “El decret forçat per Hisenda és un error: treballarem des de la unitat municipalista perquè es modifiqui al Congrés”, va dir ja dilluns l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a Twitter, després que Catalunya en Comú fes públic, tot i admetre-hi millores a última hora, el desacord amb un tracte que troba “discriminatori” amb els ajuntaments. El diputat Gerardo Pisarello avançava que duran el no al Congrés fins que “es respecti l’autogovern i les necessitats del municipalisme”. Entre les millores que reclamen, hi ha la disponibilitat plena dels superàvits dels darrers anys amb una reforma de la llei d’estabilitat, l’eliminació de la regla de la despesa almenys mentre duri la crisi sanitària i la creació d’un fons per als ens locals no inferior al 14% dels recursos que arribin de la UE.

El responsable municipal del PDeCAT i alcalde d’Igualada, Marc Castells, va qualificar ahir d’“inadmissible” la mesura i va anunciar una “resposta contundent”, fet pel qual farà arribar “argumentaris i eines” als càrrecs locals per defensar-se. Castells, que denuncia que la mesura pot comportar tensions de tresoreria, reclama una resposta mancomunada. “Cal estar atents, a punt per fer moviments el màxim unànimes possible, per exigir també que en els fons estatals hi puguin participar tots els Ajuntaments”, va concloure. També la CUP va denunciar ahir la mesura, que veu com “una mostra més de la voluntat recentralitzadora” del govern espanyol. Així, avisa que hi serà “bel·ligerant”, i reclama un decret que realment “doni eines” als municipis, així com la supressió de la LRSAL, la llei de racionalització del món local aprovada pel PP.Precisament, grups com el PP o Cs ahir van evitar referir-se a la proposta de Torra, tot i que també han mostrat la seva oposició a la mesura en altres punts de l’Estat. En tot cas, el seu poder municipal a Catalunya és gairebé nul. L’acord de fet ha trobat contestació arreu de l’Estat, i ahir mateix l’Ajuntament de Deià, a Mallorca, va ser el primer que oficialment va anunciar la seva baixa de la FEMP per mostrar el seu rebuig.

LES FRASES

Que tothom respecti el criteri d’autonomia local i subsidiarietat, cap administració ens pot imposar res. Ens cal respecte i suport
Montserrat Candini
vicepresidenta fmc
És bo que el govern defensi els interessos del municipalisme, però som prudents: de moment no està pres l’acord al Congrés
Lluís Soler
president de l’acm


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rovira apel·la a la “responsabilitat” de Torra perquè convoqui eleccions

Barcelona

El Consell per la República convoca l’assemblea de representants fundacional el 31 d’octubre

Barcelona

Brussel·les tindrà en compte el cas de Puigdemont en la revisió de l’aplicació de les euroordres a Bèlgica i Alemanya

Brussel·les

Omella demana a la Moncloa que “aparqui” la sortida dels monjos del Valle de los Caídos

Barcelona

Xipre veta les sancions de la UE contra el règim de Lukaixenko fins que faci el mateix amb Turquia

Brussel·les

JxCat aposta per pactar el calendari electoral si s’inhabilita Torra i assegura que “hi ha marge d’acord”

Barcelona

Pesarrodona declara davant del jutge que no va tenir res a veure en l’organització de l’1-O i que era un “ciutadà més”

Manresa

Els quatre acusats per tallar la Ronda de Dalt el 8N defensen que exercien el dret a vaga

Barcelona

El govern espanyol i Madrid acorden la creació d’un ‘Grup Covid-19’ per coordinar les actuacions contra la pandèmia

Madrid