Política

El govern espanyol no descarta una nova pròrroga de l’estat d’alarma: “La salut està per sobre de tot”

Montero acusa el PP de renunciar a la seva “responsabilitat” i manté que és “l’única eina” per controlar la mobilitat

El govern espanyol no descarta demanar una nova pròrroga de l’estat d’alarma al Congrés un cop acabi el termini de l’última aprovada de fins al 7 de juny. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha dit que per a l’executiu la salut “està per sobre de tot” i que si el govern considera que “l’instrument que cal per preservar la salut és la disminució de la mobilitat”, no renunciarà “a la seva responsabilitat”. Malgrat això, Montero ha dit que el govern s’han sentit “sol” perquè “sembla que la salut és només una competència de l’executiu quan és una tasca col·lectiva”. En aquest sentit, ha acusat al PP de “dimitit de la seva responsabilitat” i ha dit que ha jugat amb “dues trampes”.

Per una banda, ha dit, proposant que l’executiu utilitzi una eina que no ha de ratificar el Congrés. “Deixant en mans del govern un dret fonamental”, ha dit Montero, tot afegint que consideren que tampoc garantiria el que permet l’estat d’alarma. Per l’altra, dient que no hi ha “llibertat”. “Està intentant tombar el govern i aprofitar la situació per interposar l’interès electoral a la salut”, ha afegit.

Segons Montero, aquesta situació ha propiciat que altres forces s’hagin incorporat a les negociacions i posin sobre la taula altres temes no vinculats a la urgència sanitària.

Amb tot, Montero ha insistit que el govern espanyol no descarta cap opció i ha dit que seguiran “el dictat que les autoritats sanitàries marquin”. “Per nosaltres la salut està per sobre de tot i no tirarem per terra el sacrifici fet”, ha afegit.

Per la seva banda, Salvador Illa, ha anunciat que el Ministeri de Sanitat ha autoritzat el pas a la fase 1 de tots els territoris que encara estaven en fase 0 de la desescalada. D’aquesta manera, el 53% de la població de l’Estat espanyol estarà a la fase 1 a partir de dilluns mentre que la resta, el 47% dels habitants d’Espanya passen a la fase 2.

La Comunitat de Madrid, Barcelona i l’àrea metropolitana a Catalunya i les zones de Castella i Lleó que encara no ho havien fet també passaran a la fase 1.

Alguns dels territoris que ja estaven en aquest punt segueixen avançant i passen a la fase 2. Així, les Comunitats Autònomes de l’Aragó, Astúries, les Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, el País Basc, La Rioja, Ceuta i Melilla passen íntegrament a la fase 2.

Ho faran parcialment Andalusia amb sis províncies (Almeria, Còrdova, Cadis, Huelva, Jaén i Sevilla), Castella-la Manxa amb dues províncies (Guadalajara i Cuenca) i Catalunya amb les zones sanitàries catalanes del Camp de Tarragona, l’Alt Pirineu i Aran i les Terres de l’Ebre.

Castella i Lleó, Madrid i el País Valencià estaran íntegrament a la fase 1. Illa ha destacat que la decisió és fruit d’una anàlisi “tècnica, profunda i rigorosa” i de la coordinació amb les autonomies.

El ministre de Sanitat també ha explicat que prop del 90% de municipis, amb el 20% de la població, no tindran franges horàries encara que estiguin a la fase 1. També podran obrir els bars.

L’Estat tindria ara 124.300 casos actius de coronavirus i Catalunya 34.000, segons un model matemàtic

Segons aquest estudi, aquestes serien les persones potencialment contagioses
ACN

L’Estat tindria ara 124.300 casos actius de coronavirus i Catalunya 34.000, segons un model matemàtic elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. Madrid (28% del total), Catalunya (27%) i les dues castelles són les que acumularien el nombre més elevat.

Canàries, Cantàbria, la Rioja, Múrcia i Astúries serien les autonomies amb menys circulació, i per això tenen menys de 700 casos.

El model es basa a considerar la letalitat de la Covid-19 de l’1% en aquells territoris amb penetració significativa de la malaltia. Aquest valor s’obté d’una anàlisi dels estudis de seroprevalença fets en altres països i de l’evolució de la proporció de morts respecte als detectats per edats de països amb alta detecció.

Segons aquest estudi, el nombre de persones mortes en residències de la tercera edat és un bon indicador de la penetració de la malaltia. En les zones on la pandèmia ha penetrat en la població major de 70 anys es dóna un nombre significatiu de casos en residències de la tercera edat. A causa de la pitjor prognosi d’aquestes persones, la mitjana de letalitat de la població podria augmentar fins a l’1,2%. Però aquesta xifra serà difícil d’avaluar donada la falta de confirmació en molts casos.

En zones amb menor penetració i afectació, la letalitat pot estar fins i tot per sota del 0,7%. En aquesta situació, els casos reals s’allunyarien de les estimacions dels investigadors. En cas de tenir una menor letalitat, els casos reals sense símptomes o amb símptomes lleus són superiors als que s’estimen.

A partir de la letalitat, s’analitza el retard diagnòstic, és a dir, el temps que passa entre desenvolupar símptomes i ser introduït en la base de dades com a cas positiu, i la capacitat de detecció del país. A Espanya es detecta aproximadament entre un 8% i un 10%. El diagnòstic a Espanya es realitza a partir de proves PCR que, fins ara, s’han fet bàsicament en hospitals. La incorporació de la primària farà incrementar el percentatge de diagnòstic.

Amb aquest últim valor, i a partir de les dades reportades per les comunitats autònomes, es pot establir el nombre real de casos que hi ha hagut els últims 14 dies.

El model desenvolupat per l’equip de científics va predir amb encert les dades resultants de la primera ronda de l’estudi serològic que va fer públiques el Ministeri de Sanitat. El model no només és capaç d’obtenir un resultat molt similar al de l’estudi per la seroprevalença global a Espanya (5%), sinó que reprodueix la variabilitat de cada comunitat autònoma.

El model no concorda amb les dades de l’estudi principalment a La Rioja i, en menor mesura, Andalusia i Les Canàries. En aquestes dues últimes comunitats autònomes, la prevalença observada ha sigut major que la que estima el model (assumint una letalitat de l’1%). En aquests casos la letalitat és clarament menor a l’1%, probablement perquè l’afectació en els grups d’edat per sobre de 60 anys ha estat menor que en altres comunitats autònomes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Solé lamenta que la “causa general” contra l’independentisme “no s’atura”

Barcelona
Coronavirus

Torra reclamarà a Sánchez 15.000 milions d'euros per fer front a la crisi del coronavirus

Masnou
Coronavirus

El govern espanyol manté l’1 de juliol com a data per a la reobertura al turisme internacional

Madrid

El TSJC obre judici oral contra el conseller Bernat Solé per desobediència per l’1-O quan era alcalde d’Agramunt

barcelona

El TSJC cita Buch i un sergent de Mossos com a investigats el 16 i 18 de juny pel servei d’escorta a Puigdemont

barcelona

El Consell de Ministres dona llum verda a la sisena i “última” pròrroga de l’estat d’alarma fins al 21 de juny

Madrid

La CE aposta per mantenir la prohibició de les entrades no essencials a la UE fins a “principis de juliol”

Brussel·les

La fiscalia diu que el sou d’expresident de Mas no vulnera la pena d’inhabilitació per a càrrec públic pel 9-N

Barcelona

La subcomissió de DDHH de l’Eurocambra condemna l’assassinat de George Floyd i la “violència policial de tipus racial”

Brussel·les