Política

Suècia s’enfronta a les xifres

El país nòrdic, l’únic a evitar confinaments obligatoris, registra el nombre més elevat de morts per càpita a Europa en l’última setmana

El govern admet errors i diu que la seva estratègia perseguia el mateix objectiu que la resta

Suècia, el país que es va desmarcar de l’estratègia de confinaments obligatoris imposats a la majoria de països europeus durant la pandèmia de Covid-19, va registrar el nombre més alt de morts per càpita al continent durant la setmana del 12 al 19 de maig.

Ho assegurava l’agència Reuters citant un estudi del web de recerca Ourworldindata.org. Segons aquestes dades, al país nòrdic hi va haver 6,25 morts per milió d’habitants durant el període esmentat, la xifra més alta del continent europeu, just per sobre del Regne Unit (5,75 morts). En termes absoluts, al país han mort per coronavirus més de 3.800 persones i hi ha hagut més de 32.000 casos confirmats fins ara. Suècia va mantenir oberts, durant l’epidèmia, la major part d’escoles, botigues, bars, restaurants, gimnasos i altres serveis. Van tancar instituts d’ensenyament secundari i es van prohibir les concentracions de més de 50 persones, mentre les autoritats demanaven evitar desplaçaments no essencials i mantenir les distàncies de seguretat en públic. A la gent gran o malalta, se li recomanava quedar-se a casa.

El model suec, que ha prioritzat aquest sentit de la responsabilitat individual sobre l’obligatorietat del confinament, ha generat polèmica, més a fora que a l’interior del país, on la població ha defensat majoritàriament la resposta sanitària a la crisi. Si bé la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) el va arribar a posar com un exemple a seguir, també ha rebut crítiques per part dels que consideren que s’han posat vides humanes en risc i que s’ha sacrificat la gent gran. En una compareixença informativa la setmana passada, el primer ministre suec, el socialdemòcrata Stefan Löfven, es va defensar de les crítiques i va intentar refer la reputació del país. Va admetre errors en la gestió de la crisi sanitària, sobretot en les residències d’avis –on s’han registrat almenys un terç de les víctimes mortals de Covid-19–, i va negar que el seu govern perseguís l’expansió de la malaltia per assolir l’anomenada immunitat de grup. L’estratègia sueca, va assegurar, “no difereix de les dels altres països”.

El cap epidemiòleg del país nòrdic, Anders Tegnell, corroborava aquesta tesi afirmant que l’objectiu del govern suec no era aconseguir la immunitat de grup sinó l’alentiment de la propagació del virus per evitar el col·lapse del sistema de salut. Tegnell va advertir que països que han imposat restriccions més dures estarien més exposats a una segona onada d’infeccions, ja que tindrien un percentatge menor de població immunitzada. Amb tot, un estudi recent de l’agència de salut pública sueca mostraria percentatges de població que han desenvolupat anticossos del coronavirus més baixos del que, en un principi, s’havien esperat.

Les dades que arriben de Suècia incomoden també els veïns escandinaus a l’hora de decidir la reobertura de fronteres. Dinamarca, Noruega i Finlàndia –que estudien ara relaxar els controls d’entrada– registren, en conjunt, 5,6 vegades menys morts tenint en compte la dimensió de la seva població.

Per contra, l’estratègia sueca sembla haver tingut un impacte menys agressiu sobre l’economia, ja que la contracció és menor que a Dinamarca i Noruega durant el primer trimestre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Solé lamenta que la “causa general” contra l’independentisme “no s’atura”

Barcelona
Coronavirus

Torra reclamarà a Sánchez 15.000 milions d'euros per fer front a la crisi del coronavirus

Masnou
Coronavirus

El govern espanyol manté l’1 de juliol com a data per a la reobertura al turisme internacional

Madrid

El TSJC obre judici oral contra el conseller Bernat Solé per desobediència per l’1-O quan era alcalde d’Agramunt

barcelona

El TSJC cita Buch i un sergent de Mossos com a investigats el 16 i 18 de juny pel servei d’escorta a Puigdemont

barcelona

El Consell de Ministres dona llum verda a la sisena i “última” pròrroga de l’estat d’alarma fins al 21 de juny

Madrid

La CE aposta per mantenir la prohibició de les entrades no essencials a la UE fins a “principis de juliol”

Brussel·les

La fiscalia diu que el sou d’expresident de Mas no vulnera la pena d’inhabilitació per a càrrec públic pel 9-N

Barcelona

La subcomissió de DDHH de l’Eurocambra condemna l’assassinat de George Floyd i la “violència policial de tipus racial”

Brussel·les