Política

CARLES PUIGDEMONT

PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“La lluita a l’exili no sempre ha estat prou valorada”

“És emocionant poder tornar a respirar Catalunya”

“L’exili és l’avantguarda de la defensa de la República”

“Serà la primera vegada que veuré la meva mare”

“La Catalunya republicana ha de tenir un espai sòlid, consolidat i segur a l’exterior”

Desitjo que la gent que vagi a Perpinyà ho faci amb una mirada de reconeixement cap a la Catalunya del Nord

El president Carles Puigdemont respon per videoconferència des del seu despatx al Parlament Europeu per parlar de l’acte d’avui del Consell per la República a la Catalunya del Nord.

Hi ha previsions que parlen de 100.000 persones a l’acte de Perpinyà, una ciutat d’uns 120.000 habitants.
És un fet històric. Serà la primera vegada que hi ha tantes i tantes persones a la Catalunya del Nord després de la retirada de l’any 39. La retirada per la Catalunya del Nord va ser un element un punt traumàtic, un xoc, un impacte molt fort que la gent més gran recorda. Evocar-la és evocar una situació d’una gran duresa. Potser no hi haurà tanta gent com aleshores, però serà la primera vegada que les mateixes terres veuran una riuada de gent empesa per alguns valors compartits amb els qui fugien del feixisme: llibertat, esperança, intentar trobar camins per fer possibles projectes de vida particulars i col·lectius. Per als que som a l’exili i al Principat ja és prou important, però per als catalans del nord crec que és una fita històrica.
Què suposa per a vostè tornar a trepitjar terres catalanes des del 2017?
N’hem parlat molt amb en Toni Comín. Cada vegada es fa més present entre nosaltres l’enorme importància que té en l’aspecte personal. Poder tornar a respirar, veure la llum, tocar, sentir Catalunya en les condicions en què ho farem ens sembla emocionant i apassionant. No ens fem el càrrec del que representarà per a nosaltres. Però sobretot és la ratificació d’una estratègia que és la que ens ha portat fins aquí, la de plantar cara i no retrocedir malgrat les amenaces i les enormes dificultats amb què hem de fer la nostra vida. Al costat de totes les lluites antirepressives –les de l’interior, la presó, el front institucional–, aquesta també n’és una que pot explicar davant dels intents de l’Estat espanyol de detenir-nos, fer-nos callar i immobilitzar-nos, que ells no han aconseguit cap dels grans objectius que tenien i nosaltres els hem aconseguit tots. Per nosaltres tornar a Catalunya és molt especial, té una dimensió de retorn i gratitud a tanta gent que ho ha fet possible, començant per la de la Catalunya del Nord.
Ens pot avançar les línies mestres del missatge que té previst donar?
És un missatge de màxim replegament a l’entorn de la defensa tant del que vam decidir com a poble l’octubre del 2017, com del fet que ens mantenim en el camí que sabem que és llarg, carregat d’incerteses i dificultats, però que ens apel·la absolutament a tots, no exclou ningú i necessita a tothom. El Consell per la República es proposa contribuir a fer-ho possible, naturalment juntament amb altres actors, però el Consell per la República té aquest rol, va néixer amb aquesta vocació.
Li sentirem dir “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí”?
Amb aquestes paraules segur que no, perquè això forma part del patrimoni de la història del país i té un autor perfectament identificat, identificable i memorable. Jo ho vaig mirar per la televisió –era adolescent– i recordo l’impacte que em va representar aquell retorn del president Tarradellas. És veritat que segurament costaria trobar precedents sobre la manera com la ciutat de Perpinyà s’ha abocat per rebre un president de la Generalitat, en aquest cas, el 130è. Serà especial en aquest sentit. El missatge que hem de donar, col·lectiu, perquè no és un missatge personal, és que tots hi som, a Perpinyà. No són només els consellers i el president a l’exili que podem tornar a trepitjar terra catalana perquè circumstancialment tenim la immunitat que ens ho permet, sinó que són els milions de persones que a través de les eleccions, les mobilitzacions, les campanyes solidàries, les caixes de resistència, els que ens han portat fins aquí.
Ja sap que hi ha qui diu que és un acte de partit.
Res més lluny de la realitat. Ni es va pensar com un acte de partit, ni s’ha treballat com un acte de partit i, per descomptat, no serà un acte de partit. El Consell per la República és un espai molt plural, deu ser l’espai amb més representació i transversalitat política que hi ha a Catalunya. I estic molt content que en l’organització d’aquest acte s’hi hagi involucrat gent de tots els perfils. Segurament algú ha volgut, potser per disminuir l’acte, donar-li un to que mai no ha tingut ni mai no ha volgut tenir. És un acte de legitimitat republicana, de reivindicació de la lluita a l’exili, que no sempre ha estat prou valorada de vegades, que dona uns resultats. En la lluita antirepressiva, l’exili també és una trinxera oberta que dona els seus resultats. Però sobretot, el més important és que nosaltres vam anar a l’exili per defensar la decisió del poble de Catalunya de convertir-se en una República independent. I l’avantguarda d’aquesta defensa és l’exili, perquè no pot ser d’una altra manera, per desgràcia. Hi ha un estat de repressió molt fort, d’amenaça i intervenció de les nostres institucions, i, per tant, érem conscients que en aquestes condicions hi havia d’haver un espai en un territori on hi haguessin garantits els drets i llibertats, a través del qual poder continuar la lluita.
El Consell per la República té uns 86.000 inscrits. Què passa que no acaba de despuntar?
És un òrgan que té òbviament les seves dificultats objectives, perquè l’hem de defensar sobretot des de l’exili. Planteja la necessitat de perseverar en el propòsit que la República catalana es reconegui algun dia a escala internacional, i ho hem de fer amb una precarietat de mitjans molt gran, amb amenaces permanents. Estem afrontant la tercera ordre de detenció, estem anant als jutjats molt sovint, jo he estat detingut a Alemanya, he estat quatre mesos en llibertat condicional a Alemanya, tenim l’espasa de Dàmocles del suplicatori a la cantonada, fins que no he tingut reconegut l’escó al Parlament Europeu ens hem hagut d’espavilar com hem pogut. No tenim els mitjans i els altaveus que pot tenir qualsevol altre, i això explica en part les dificultats. Jo crec que l’acte de Perpinyà culmina una etapa fundacional que s’ha fet en aquestes condicions i agafa la maduresa i la robustesa suficient per encarar una etapa que ha de ser de consolidació, eixamplament i creixement per acabar d’incorporar sectors que potser encara no s’hi senten del tot incorporats, però que van fent pas a pas a través dels consells locals.
Amb la immunitat de què gaudeix i mentre l’euroordre està suspesa, s’ha plantejat instal·lar-se a Perpinyà?
No, per diverses raons. Que la meva circumstància personal em permeti tenir immunitat no té res a veure amb l’estratègia global, no canviarà la decisió estratègica de convertir l’exili en el lloc de lluita. Passi el que passi, Catalunya sempre ha de tenir un espai a l’exterior. La Catalunya republicana, la Catalunya que vol la independència de la República catalana, ha de tenir un espai sòlid, consolidat i segur a l’exterior al marge de les circumstàncies personals que ens permetin a mi o a en Toni Comín de tornar un dia o no. Aquesta és la raó més important, però també perquè ja veurem el recorregut que té el suplicatori i l’extradició.
L’acte cau en precampanya electoral per les municipals a Perpinyà. Creu que hi tindrà alguna incidència?
Sempre hem volgut ser molt respectuosos. Les dates, tot es va fer sempre a partir de les indicacions que rebíem de les autoritats mateix. Nosaltres n’estem al marge, no intervenim en cap tipus de campanya, ni hi volem intervenir, ni ens hem de ficar en processos electorals que hi hagi enlloc. Dit això, estic convençut que tant l’alcalde com el departament haurien fet el mateix encara que no estiguessin en campanya electoral, segur, perquè els conec. La immensa majoria dels polítics nord-catalans, estiguin al govern d’ajuntaments o no, han demostrat tot aquest temps una empatia i una solidaritat que és admirable i que està absolutament al marge de qualsevol procés electoral. No ho fan per electoralisme, ho fan per fraternitat, i jo crec que d’això ens n’hem de sentir molt orgullosos i molt agraïts tots els catalans. Desitjo que la gent que vagi a Perpinyà ho faci amb aquesta mirada d’agraïment, una mirada de reconeixement cap a la Catalunya del Nord, que per desgràcia tenim poc coneguda. Els mitjans de comunicació públics no hi dediquen la sensibilitat i l’atenció que es mereixeria. Ens hauria d’interessar bastant més.
Fa un parell de setmanes va plegar la presidenta del Consell per la República a la Catalunya del Nord, Júlia Taurinyà, per motius “ideològics, relacionals, professionals i de salut”.
El primer que he de fer és respectar la seva decisió i agrair-li la feina feta, perquè no era gens fàcil obrir una delegació del Consell per la República a la Catalunya del Nord i que a sobre una de les primeres coses, gairebé la primera, fos organitzar un acte que superaria la capacitat d’organització d’entitats molt consolidades que hi ha al conjunt del Principat. Per tant, vull ser no només respectuós sinó agrair a la Júlia la feina que hi ha dedicat. Estic convençut que tindrem ocasió de parlar de si hi ha hagut algun malentès, que estic convençut que podrem aclarir. No tinc cap dubte de la feina que fa la delegació en el seu conjunt, sense excepció, i allà tothom té les seves opinions, només faltaria. No és un partit ni un espai polític que tingui un corpus ideològic i doctrinari que s’ha d’assumir i que exigeix que renunciïs a la teva militància o ideologia prèvia. Com que no és cap partit polític, al Consell per la República hi és benvingut tothom pensi el que pensi.
Quina agenda té prevista per aquests dies?
Hi haurà una part de l’agenda que serà privada, perquè i haurà família meva que vindrà, serà la primera vegada que veuré la meva mare. I demà tenim una reunió dels consells locals per la República.
Hi ha hagut presidents que han pujat muntanyes i al cim han fet grans anuncis. No sé si vostè té previst pujar al Canigó i anunciar alguna cosa.
[Riu] No, no soc d’aquest estil, jo. No només perquè em costa pujar muntanyes. No he estat mai una persona que hagi practicat muntanyisme ni la vela al mar; soc de costums molt reposats, tranquils i discrets. Tampoc crec en aquestes revelacions. Hem arribat fins aquí perquè hi hem anat tots junts i ha de continuar sent així. Un dels errors que ha fet l’Estat espanyol, i espero que no el cometin el catalanisme i l’independentisme, ha estat confondre tot el procés d’un poble amb persones. Van pensar que el problema era Pujol, després van pensar que el problema era Mas, ara deuen pensar que el problema és Puigdemont, i d’aquí a un temps pensaran que el problema és Torra o qui hagi de venir. Gravíssim error. No han entès res. Després de 42 anys que es va aprovar la Constitució, encara no han entès que pot haver-hi un president, un lideratge, però que qui realment mana a Catalunya és la gent, i nosaltres ens posem al seu servei. I quan ens facin fora a nosaltres, o pleguem, o se’ns acabi la funció, en vindran uns altres i la gent continuarà sent-hi. Aquest és un error que si el comet Espanya, que el cometi, però nosaltres no el podem cometre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez té majoria absoluta enmig del divorci ERC-JxCat

madrid

Johnson pot atorgar la ciutadania britànica als ciutadans de Hong Kong

Londres

El jutge de l’1-O afirma que policies van causar “patiment físic i psíquic”

barcelona

Ni retallades ni eleccions

Barcelona

Acusen d’homicidi en segon grau el policia que va asfixiar Floyd

Washington

Alemanya no espera l’Estat i obre el turisme cap a la UE

Berlín

Montilla diu que no usarà l’oficina d’expresident per a Enagas, però no hi renuncia

BARCELONA

L’Eurocambra no preveu celebrar abans de l’estiu les audiències pels suplicatoris de Puigdemont, Comín i Ponsatí

Brussel·les

Sánchez tira endavant l’última pròrroga en un Congrés molt polaritzat

Madrid