Política

PERE ARAGONÈS

VICEPRESIDENT DEL GOVERN I CONSELLER D’ECONOMIA I HISENDA

“El mediador no és garantia que el que s’acordi es porti a terme”

“El diàleg no pot ser el dia de la marmota, però nosaltres tampoc ens hem d’aixecar de la taula”

“La garantia dels acords ens l’haurem de guanyar amb la nostra força en les eleccions”

“Els que retiren l’escó al president són la Junta Electoral i el Suprem, no el president del Parlament”

Estic convençut que abans d’anunciar la data de les eleccions tindrem l’oportunitat de parlar-ne
Si tinguéssim la voluntat de fer un tripartit, ja l’hauríem fet a la Diputació de Barcelona
No farem de la data de les eleccions un element de discòrdia; ja n’hi ha massa
En la mesura que comenci el diàleg, estarem disposats a parlar del pressupost, que no vol dir votar-lo
Compartim que en la taula de negociació hem de defensar un referèndum i l’amnistia
No podem cedir la bandera del diàleg a l’Estat si són ells els que d’aquí a un temps fan que no avanci
El conflicte polític entre Catalunya i Espanya no és sobre Rodalies, és sobre la independència
No podem caure en la trampa de creure que resolent qüestions del dia a dia autonòmic el conflicte queda resolt
Una part de l’aparell judicial assumeix les tesis de la dreta nacionalista i intenta rebentar el diàleg
Nosaltres estem negociant amb un govern, però l’Estat és més que el govern

El vicepresident del govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, serà un dels negociadors catalans a la taula de diàleg amb l’executiu de Pedro Sánchez que s’iniciarà dimecres.

Si Oriol Junqueras no pot ser finalment candidat, ho serà vostè?
Ho serà aquella persona que decideixi la militància d’ERC. El candidat, i així ho estem batallant davant dels tribunals europeus, volem que sigui Junqueras, i ho defensarem fins a l’últim segon. Jo estic a disposició d’ERC per fer allò que em demani la militància. Això no va d’individualitats, i en un moment greu per al país, en una situació complexa, amb dolor per la repressió que es viu a la presó i a l’exili, i amb la voluntat, també, de ser ambiciosos per aconseguir la independència i l’amnistia, tots hem d’estar a disposició del que se’ns demani, tant si és per anar el primer com l’últim.
Marta Rovira seria una bona candidata?
Marta Rovira seria una bona candidata, per al que ella vulgui i estigui predisposada a fer. És una bona secretària general del partit i, malgrat les condicions d’exili, està fent una feina molt important a escala internacional, així com de cohesió i lideratge intern. Per sort, ERC té molts actius i gent preparada per assumir i exercir qualsevol responsabilitat.
Vostè preferiria les eleccions com més aviat millor? Té alguna preferència sobre la data?
Sap què passa? Tenim moltes incògnites, però també tenim moltes responsabilitats. Quan em fan preguntes com aquesta, que òbviament qualsevol periodista ha de fer, es pot interpretar que opino una cosa contrària al president Torra, que ERC es discuteix amb Junts per Catalunya. El que decideixi, a mi em semblarà bé. És la seva potestat, perquè així ho diu la llei; estic convençut que abans d’anunciar-ho públicament tindrem l’oportunitat de parlar-ne, com hem tingut l’oportunitat de parlar de tantes altres coses, i el que ell decideixi em semblarà bé. Per part meva i d’ERC, no farem d’aquesta qüestió un element de discòrdia; ja n’hi ha massa. ERC està preparada per anar a les urnes quan sigui. El nostre president és a la presó per haver posat urnes, la nostra secretària general és a l’exili per haver posat urnes, tenim més de 40 responsables d’ERC processats pel jutjat d’instrucció número 13 o al TSJC per haver posat urnes... I l’alcalde de Roquetes, Paco Gas, i Bernat Solé, diputat i alcalde d’Agramunt.
L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, ha anunciat aquesta setmana la seva baixa d’ERC.
Fa un any es va apuntar a la Crida, que és una organització vinculada a JxCat, un altre espai polític. L’hem respectat. En aquell moment, alguns van dir que l’expulsaríem del partit. Nosaltres creiem que, com que haurem de fer la independència junts, no val la pena fer una ferida gran de les discrepàncies que hi pugui haver. Andreu ja es va manifestar fa un any a favor de la Crida. Entenc que és el procés natural i només puc agrair-li aquests anys de militància conjunta i de compromís.
Aquests dies ERC ha topat amb el president Torra pel mediador i per la data d’inici del diàleg. Com són les seves relacions en aquest moment?
Excel·lents. Amb el president tinc una excel·lent relació personal, que fa que en aquests moments complicats políticament puguem fer aquell comentari irònic o aquell acudit que destensa una mica. Però, políticament, és lògic que hi pugui haver opinions divergents si fins i tot en un mateix partit n’hi ha. A ERC, que no som una secta, som un partit polític, tenim opinions diverses i després mirem de posar-nos d’acord. Amb el president Torra és evident que hi ha coses sobre les quals no pensem igual, perquè, si no, militaríem conjuntament a ERC. Hem de gestionar adequadament aquestes divergències. El fet d’intentar mantenir aquesta bona relació personal sempre ajuda.
Aquestes divergències han arribat a un punt que el mateix president diu que la legislatura no té més recorregut i anuncia eleccions. No són divergències menors.
Aquesta és una decisió que va prendre el president. Nosaltres ja vam dir que la respectàvem. Els que retiren l’escó de diputat al president Torra són la Junta Electoral i el Tribunal Suprem, que ho avala no acceptant les mesures cautelars, no pas el president del Parlament. Aquí no puc estar d’acord amb el president Torra.
El president Torra acusa ERC de deslleial.
Jo no faré res ni diré cap paraula que ens pugui dificultar que en el futur tots els independentistes puguem continuar treballant plegats, perquè ho hem de continuar fent. I ara, a més, hem d’afrontar una negociació amb l’Estat i enfortir la nostra posició negociadora. L’opinió del president de la Generalitat té un valor perquè és la seva i és el president. En tot cas, jo no entraré ara a fer retrets perquè no servirà per a res.
Suposo que a molta gent el que li costa d’entendre és que en dos anys hagin estat incapaços d’arribar a un acord per bastir una estratègia unitària.
Bé, això crec que ha passat en molts àmbits de l’independentisme. Veiem que també en l’àmbit de les organitzacions, de la societat civil i del moviment social independentista hi ha diverses propostes que no necessàriament són contradictòries. De fet, el que plantegem des d’ERC i des de JxCat potser té formes diferents, retòriques diferents, però al final apostem per una negociació per defensar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia. Estem d’acord a aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats, a continuar mobilitzats al carrer. Volem defensar tots els alcaldes, tots els companys, tots els manifestants víctimes de la repressió. Volem defensar això davant del món. Som independentistes, tots. En som perquè creiem que la independència és el millor per al nostre país. El que ens uneix és prou fort, i com que la societat catalana és diversa, i l’independentisme és un reflex d’aquesta societat plural, també són plurals les seves organitzacions, amb plantejaments tàctics, però més enllà de retòriques, que cadascú té la seva, crec que el fons el compartim. I compartim, en el cas més immediat, que en aquesta taula de negociació amb l’Estat hem de defensar un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia.
Que l’acord per a la taula inicialment no sigui entre governs sinó entre partits, ERC i el PSOE, podria ser l’origen d’alguns dels malentesos?
Jo crec que no. ERC posa els seus tretze diputats al servei d’aconseguir aquest diàleg que durant tant de temps hem estat demanant, abans i després de l’1-O, i que vam demanar després de la sentència als carrers. Demanàvem Sit and talk i ara ja ho tenim. Nosaltres hi hem posat els tretze diputats, no perquè ERC vagi a la taula a negociar una sortida al conflicte polític i que sigui una negociació entre ERC i el PSOE. No. Anem a la taula a fer una negociació entre Catalunya i Espanya, entre els governs de Catalunya i Espanya, que és a qui correspon. És cert que per fer-ho cal que hi hagi la investidura d’un president espanyol perquè hi hagi un govern amb el qual poder discutir i negociar, i si podem arribar a un acord en un futur, molt millor, en els termes que nosaltres plantegem. Hi pot haver gent que digui que ERC ho ha fet malament per haver investit el president Sánchez. Ja assumim les crítiques, si això ha servit perquè la setmana vinent per primera vegada a la història hi hagi una reunió entre els governs de Catalunya i d’Espanya en què el de Catalunya plantegi oficialment un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia en un marc de diàleg i de negociació reconegut pel govern d’Espanya. Això no havia passat mai. Només per això, jo crec que ja és un pas significatiu. El que volem és que això continuï i culmini amb una solució del conflicte polític. No serà de la nit al dia. Necessitarem acumular molta força. Hi haurà moments molt difícils.
La taula començarà sense la figura del mediador internacional. ERC també el va reclamar al Parlament. Com es pot reclamar un mediador al Parlament i després renunciar-hi en la primera reunió?
Nosaltres el que diem és que, si hi és, molt millor. Ara, si no hi és, ¿és condició per deixar la bandera del diàleg en mans del govern de l’Estat? És per dir que no ens asseiem a parlar? Nosaltres creiem que cal aprofitar l’oportunitat d’aquesta taula de negociació amb l’Estat. I si s’aconsegueix una figura com aquesta, perfecte! Però no desaprofitem l’oportunitat.
Quan el president Torra insinua que acudirà al Parlament perquè es torni a pronunciar sobre la figura del mediador, vostès votarien ara que no el troben imprescindible?
Jo del que estic convençut és que ens posarem d’acord amb el president respecte a aquesta qüestió i totes les que són relatives a la taula. N’estem parlant, estem preparant-ho i hi anirem amb la proposta més consensuada possible. En el fons, la proposta catalana ja la tenim: referèndum d’autodeterminació i amnistia. Ja veurem què proposen ells. Estem convençuts que la proposta catalana és la que té més suports de la ciutadania de Catalunya. Anirem amb tota aquesta força a plantejar-la a la taula de negociació i a veure què proposa Espanya, perquè de moment no ha proposat res.
Vostè sap que hi ha un historial d’incompliments de l’Estat en els seus compromisos. Si no hi ha mediador, quina garantia hi ha que es compleixin els acords? Qui fa la funció de mediador que Pedro Sánchez diu que fan “tots els espanyols”? No hi ha d’haver un mecanisme?
Sí, però en una resolució de conflictes, i em remeto a qualsevol conflicte internacional, aquestes figures –els mediadors, els facilitadors, els relators, o com en vulguem dir–  el que fan és ajudar que es produeixi el diàleg i que les dues parts confrontin propostes, no són el mecanisme de garantia que allò que s’acordi es porti a terme. La garantia dels acords ens l’haurem de guanyar amb la nostra força. I tenim una oportunitat en les properes eleccions de fer el que diuen totes les enquestes: que el nombre de diputats independentistes augmenti, així com el nombre de diputats que no es presenten sota candidatures independentistes, com és el cas dels comuns, però que defensen el referèndum i la fi de la repressió. Aprofitem aquesta força.
De veritat creu que Sánchez dirà que sí a un referèndum quan va repetint que no es mourà del marc de la llei, de la Constitució...
Si és qüestió de confiança, jo en el que confio és en la nostra força, en la força del país, en la força que té Catalunya i en la força que té l’independentisme. No confio, evidentment, en el govern de l’Estat; confio en la nostra força. És la nostra força la que pot trobar camins de solució.
Hi ha un límit final en el calendari del diàleg? Un dels perills és que aquesta negociació s’allargui. Si cap de les parts cedeix i en el fons el que fan és guanyar temps, el calendari ha de preveure dates? Vostè situa en el temps algun moment per a un acord tangible?
Quan l’independentisme s’ha posat una data fixa i inamovible, ens hem posat més pressió a sobre de manera innecessària i de vegades hem arribat a aquella data sense tota la força que hauríem volgut. Si això ho hem fet en el passat i més o menys hi ha consens que no cal fixar dates, si ara fixéssim un calendari exacte estaríem fent el mateix. Ara, no podem acceptar el dia de la marmota. El que cal és un calendari de reunions; les primeres tindran un caràcter exploratori, cada part anirà fent propostes. Hem de començar a entrar en el detall de les propostes tant sobre la fi de la repressió com sobre la fi del conflicte en termes de sobirania. Això s’ha de començar a parlar. Si no hem fet ni la primera reunió, que ara jo digués que això ha de durar tres, sis o vint-i-cinc seria molt irresponsable per part meva.
Però, com diu vostè, no pot ser el dia de la marmota.
No pot ser el dia de la marmota, exacte. Però nosaltres tampoc ens hem d’aixecar de la taula, perquè el que no podem fer és cedir la bandera del diàleg al govern de l’Estat, i encara menys cedir-la si són ells els que eventualment d’aquí a un temps fan que aquest diàleg no avanci.
El pressupost del govern espanyol és a tocar. Estaran asseguts en una taula i els demanaran que el votin. L’argument que continuïn asseguts a la taula és suficient? Els posaran alguna condició?
Perquè hi pugui haver un acord sobre pressupostos, primer s’ha de complir el primer acord, que és el de la creació d’aquesta taula. Ara tenim l’expectativa que el dia 26 el comencen a complir. En la mesura que hi hagi aquest compliment, estarem disposats a parlar del pressupost, que no vol dir votar-lo, perquè després hi ha el contingut d’aquests comptes: hi ha un dèficit d’inversió en infraestructures, que cal atendre; hi ha una falta de finançament de l’Estat, per exemple, de la llei de dependència, que repercuteix en la qualitat de les prestacions, dels serveis que reben els nostres avis, gent amb un grau de dependència elevat; hi ha el finançament dels Mossos d’Esquadra; la qüestió pendent de l’IVA del 2017 i totes les polítiques socials... El govern espanyol no pot fer veure que no existeixen aquests problemes.
Vostè diu que s’ha de complir el primer acord, però, de fet, el primer acord ja no el van complir: reunir la taula en els quinze dies següents a la constitució del govern espanyol.
Per ser honestos, es va plantejar la necessitat per part del president de la Generalitat de fer una reunió prèvia dels dos presidents i nosaltres ho vam trobar perfecte. Vam trobar lògic que el president de la Generalitat digués que abans d’aquests quinze dies volia fer una reunió amb el president Sánchez per parlar-ne. Crec que és molt raonable. Això és el que explica aquest retard.
Quan s’ha de reunir la comissió bilateral?
Hem de mirar de no caure en la trampa de creure que resolent qüestions de la gestió del dia a dia autonòmic queda resolt el conflicte polític. El conflicte polític entre Catalunya i Espanya no és sobre el servei de rodalies. Rodalies és un problema. El conflicte polític entre Catalunya i Espanya no és sobre finançament autonòmic, és que nosaltres volem votar sobre la independència de Catalunya i la resposta que hi ha hagut per part de l’Estat fins ara ha estat enviar la Policía Nacional i la Guàrdia Civil i empresonar el nostre govern o enviar-lo a l’exili. Aquest és el conflicte. La resta és molt important, també per al dia a dia, perquè no hem de deixar les batalles per la dignitat del dia a dia, però per això ja hi ha un organisme, que és la bilateral Estat-Generalitat. Ja vam fer una reunió fa uns mesos i algunes coses es van anar resolent; van retirar algun recurs, hi va haver algun calendari de retorn de deutes, però queda moltíssima feina pendent. Allò ha de continuar, és una qüestió tècnica quan es pugui acordar un ordre del dia amb el govern espanyol. Però el que no podem fer és caure en la trampa que ens intentarà posar algú, algú probablement vinculat al PSOE o als poders de l’Estat, dient que si es reuneix la bilateral ja estem parlant. No, perquè el conflicte no és sobre el servei de rodalies, sinó sobre la independència de Catalunya. Són coses diferents que necessiten espais diferents per tractar-les.
Malgrat que es parla de desjudicialització de la política, l’aparell judicial no s’ha aturat. Aquesta setmana hem sabut que són pràcticament 600 les persones investigades arran de les protestes per la sentència de l’1-O. Al mateix president del Parlament li busquen les pessigolles per les reunions de la mesa. Per un costat es parla de diàleg, però per l’altre no sembla que una part afluixi.
Per això proposem l’amnistia. És la millor solució perquè totes aquestes qüestions que vostè planteja quedin resoltes. Si a cada pas de la repressió tiréssim enrere el nostre compromís polític per trobar una solució negociant, dialogant i sense renunciar als nostres compromisos... Quan el president d’ERC és qui és condemnat a més anys de presó, i després continuen Raül Romeva i Carme Forcadell, tots dos d’ERC; quan tenim la secretària general a l’exili; quan a un dels nostres negociadors amb el PSOE, que va ser Josep Maria Jové, el Tribunal de Comptes li intenta embargar els comptes..., si tot això ens fes desistir, vaja, ja ho hauríem fet. Nosaltres sabem que això serà lent, no serà d’un dia per l’altre. No som partidaris de buscar solucions particulars davant la repressió. Perquè això és una causa general i, davant d’una causa general, la llei d’amnistia és la que millor ho resol i reconeix la naturalesa política del conflicte.
A part del clima preelectoral, la judicialització podria entorpir el diàleg?
Estem davant d’uns poders de l’Estat que es volen carregar aquest espai per a una possible sortida política, molt incipient, molt imminent, i amb tot l’escepticisme. Per què la Junta Electoral es reuneix en plenes vacances de Nadal per dir que Junqueras no és eurodiputat i que el president Torra no és diputat? Vostè s’imagina un òrgan de l’Estat reunint-se en plenes vacances per alguna cosa que beneficiés Catalunya? És evident que no. I per què ho fan en ple debat d’investidura? Per intentar rebentar-ho! És evident que nosaltres estem negociant amb un govern, però que l’Estat és més que el govern.
L’aparell judicial posa traves en aquesta negociació?
Hi ha una part de l’aparell judicial que assumeix les tesis de la dreta nacionalista espanyola. En determinats procediments judicials que hem vist, costa distingir el fiscal de Vox o del mateix jutge. Hi ha una part de la dreta fiscal i judicial que intenta rebentar el diàleg. Ells consideren que aquest és un problema penal, que se soluciona amb presó, i així no se solucionarà, perquè nosaltres aguantarem, i no només aguantarem, sinó que cada vegada serem més. Quan ens han posat a la presó, l’independentisme ha anat creixent a les urnes. Això no ho resoldran amb el Codi Penal. L’única manera de resoldre-ho és votant en un referèndum d’independència.
Veurem un tripartit entre ERC, els comuns i el PSC?
Si tinguéssim aquesta voluntat, ja ho hauríem fet a la Diputació de Barcelona, i no ho vam fer precisament per les divergències amb el PSC pel que fa als presos polítics i el referèndum. No vèiem lògic fer un acord en una institució tan important com la Diputació perquè al cap d’una setmana es retirés el llaç groc. Hem demostrat, fins i tot renunciant a quotes de poder a la Diputació, que nosaltres vam creure que no valia la pena ni era coherent fer-ho.
Si l’aritmètica ho permetés, preferirien sumar amb els comuns abans que amb JxCat?
Nosaltres volem sumar amb tothom que defensa el referèndum d’autodeterminació i l’amnistia. Amb el pressupost de la Generalitat hem arribat a un acord gent que pensem molt diferent: ERC, JxCat i els comuns.
En un ambient preelectoral, ara tothom es penjarà la medalla dels pressupostos. De qui és mèrit que es puguin aprovar?
Si algú es vol penjar la medalla, miri... Jo no faré com el Màgic Andreu, que s’anava posant medalles a si mateix. El Departament d’Economia, que n’és el responsable pel que fa a l’elaboració; del Departament de la Presidència, la consellera Meritxell Budó ens ha ajudat en aquesta negociació, perquè en un govern de coalició hi està tothom representat; els comuns també hi han dit la seva... No són uns pressupostos del conseller d’Economia i vicepresident, Pere Aragonès, sinó que són uns pressupostos del país, perquè en el moment en què els posem al Parlament són de tothom i així tothom se’ls ha de sentir. Si hi ha medalles, que siguin per a tothom.
Ha viscut com un fracàs que el segon projecte més important del seu departament després del pressupost, la llei de contractes de serveis a les persones, hagi embarrancat?
És trist que per interessos electoralistes i per demagògia s’hagi aturat un projecte que volia posar ordre i límits a l’Ibex 35 en l’àmbit dels serveis públics. Hi ha serveis d’ajuntaments i de la Generalitat que fa molts anys que els encarreguem a ONG, a fundacions, a pimes, a cooperatives o a empreses públiques. L’oposició a aquesta llei no és perquè els grups que hi són contraris tinguin una mateixa idea de serveis públics. Jo no em crec que la CUP pensi el mateix que Ciutadans o el PP respecte als serveis públics. Com que no és això, s’ha aturat per una altra cosa, per interès electoral; hi ha hagut demagògia.
Els acords que s’assoleixin en la taula es posaran a votació, en una consulta, un referèndum..., no sé amb quina fórmula. Què passa si no es ratifiquen?
Doncs que, en tot cas, haurem de continuar parlant sempre. Sempre haurem d’escoltar la ciutadania. El que reconeix aquest acord quan posa en mans de la ciutadania la validació de qualsevol cosa que s’acabi pactant en la taula de negociació és que l’última paraula la té el poble de Catalunya. L’última paraula en tot, també a l’hora de decidir si vol la independència o no, la té el poble de Catalunya i no cap tribunal ni cap govern de l’Estat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez i Merkel pressionen per tancar un acord sobre el pla europeu de recuperació aquesta setmana: “El temps apressa”

berlín

Faran un acte de suport a Lluís Guinó, a Besalú

BESALÚ

El govern espanyol “celebra” totes les mesures “passades i futures” que garanteixin “l’exemplaritat” de la Casa Reial

Madrid

El sindicat de policies europeus assegura que Brussel·les aposta per permetre que els Mossos accedeixin a Europol

Brussel·les

La Generalitat concedeix el tercer grau als nou presos polítics

Barcelona

El Govern aprova una ampliació del pressupost de 1.230 milions per fer front a la despesa extra causada per la pandèmia

Barcelona

El Govern atorga ajudes de 6,5 milions als municipis i comerços del Segrià i 1,5 milions per als de la Conca d’Òdena

Barcelona

Brussel·les avisa que “no condona cap mena d’espionatge polític” al ser preguntada pel cas de Torrent

Brussel·les

Torrent reclama que s’investigui l’espionatge polític: “Durem a terme les accions polítiques i legals necessàries”

Barcelona