Política

Albert Batlle, quatre comissaris i Montserrat Tura, entre els testimonis del judici a Trapero aquesta setmana

Les defenses miraran de rebatre les testificals de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la secretària del jutjat 13

Avui l’excap d’Informació de la Policia Nacional a Catalunya i tres mossos responen les defenses

El judici a l’Audiència Nacional contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i l’excúpula de la Conselleria d’Interior arriba aquesta propera setmana a alguns dels testimonis més rellevants. Es tracta de l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle, que va dimitir el juliol del 2017 per desavinences amb l’orientació política del Govern; el comissari superior de Coordinació Central el 2017, Joan Carles Molinero; el comissari en cap d’Informació dels Mossos, Manel Castellví; el cap de torn de la sala central de comandament aquells dies, Josep Lluís Guerrero López; i el comissari en cap d’Investigació Criminal Rafael Comes.

Els quatre comissaris hauran de donar la seva versió sobre com es va preparar el dispositiu de l’1-O i com es va dur finalment a la pràctica. Està previst que tots cinc declarin dimarts.

Prèviament, dilluns, serà el torn de les defenses per interrogar l’excap d’Informació de la Policia Nacional a Catalunya, Juan Manuel Quintela, i també declararan tres mossos d’Esquadra que van intervenir l’1-O. Dimecres està previst que comencin els testimonis demanats només per les defenses. En concret seran vuit mossos d’Esquadra i el número 2 de la Guàrdia Civil a Catalunya, el coronel Mariano Martínez Luna. Dijous està previst que declari la cap de Protocol de la Vicepresidència de la Generalitat durant el 20-S, Anna Teixidó, l’exconsellera d’Interior en l’època del tripartit, Montserrat Tura, i vuit mossos més.

Amb aquests testimonis, les defenses pretenen contrarestar els últims testimonis de càrrec, demanats per la fiscalia, que han criticat durament les decisions i la intervenció dels Mossos d’Esquadra els dies previs a l’1-O i el mateix dia de les votacions.

Aquesta setmana passada, un cap d’antiavalots de la Guàrdia Civil que va actuar el 20-S a la Conselleria d’Economia va dir que els Mossos haurien d’haver distanciat els manifestants ja a primera hora del matí, quan eren menys. D’aquell 20-S també ha declarat un testimoni clau durant el judici al Suprem, la secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que va reiterar, amb matisos, que aquell dia va passar por i es va sentir sola davant de la multitud que s’acumulava a les portes del departament.

Un altre testimoni de càrrec contra els acusats ha estat aquesta setmana el d’un comandament de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, que va analitzar multitud de correus on Trapero enviava a la cúpula política d’Interior els seus plans per intentar aturar el referèndum, cosa que la fiscalia considera que va permetre alertar la població de com reaccionar a l’operatiu policial. Les defenses, però, han intentat invalidar aquest testimoni i els correus que va comentar perquè no s’havia preguntat prèviament per aquesta documentació.

Dimecres passat va declarar l’actual número 2 de la Policia Nacional a Catalunya, excap d’Informació, Juan Manuel Quintela, que va criticar l’actuació dels Mossos l’1-O, basant-se en els àudios de les emissores policials d’aquell dia i en els documents interceptats abans de ser incinerats a Sant Adrià del Besòs.

Segons aquest policia, els Mossos van fer seguiments als cossos estatals i en alguns casos van entorpir les seves accions, a més de no activar els antiavalots per tancar centres de votació. També va argumentar que creia que les pautes d’actuació del cos autonòmic eren un “advertència” als agents perquè “anessin en compte” amb la seva actuació durant el referèndum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sense plens (presencials)

barcelona

Sánchez s’obre a accelerar la mobilitat i la desescalada

BARCELONA

La ultradreta alemanya entra en una guerra de desgast intern

Berlín

El municipalisme, en armes contra les cotilles pressupostàries

BARCELONA

La pugna entre JxCat i ERC provoca sis canvis d’alcaldia

BARCELONA
L’ANÀLISi

Pronòstics pels aires

Periodista

Sànchez denuncia que no el deixen treballar a la Crida

Barcelona
JxCat demana explicacions a Colau

JxCat demana explicacions a Colau

La Crida avisa que si no s’accepta el permís laboral a Jordi Sànchez “se’l condemna a una persecució ideològica”

Barcelona