Política

opinió

Maria Lluïsa Oliveres

Després de veure ‘Mientras dure la guerra’, d’Amenabar

En acabar de veure la pel·lícula vaig pensar que per mi, com per tants i tants d’altres, tota la nostra vida ha estat això: el franquisme, quaranta anys de dictadura i quaranta anys de transició franquista. Podrem viure una altra realitat encara que ens quedi poc temps? Tinc 86 anys. Vaig néixer el 15 de desembre del 1933 i penso que el que està passant és el final de l’herència que han mantingut viva i camuflada els que sabien que “todo estaba atado y bien atado”.

Les últimes imatges de la pel·lícula són eloqüents i esperançadores: la bandera espanyola onejant una vegada i una altra, descolorida, esfilagarsada, trencada. Això és el que queda de l’Espanya que va impulsar el dictador de l’“una, grande y libre”. Ni és una, ni és grande, ni és libre.

On són els diferents pobles d’Espanya amb la seva història, la seva cultura, la seva veu silenciada? On és la diversitat expressada lliurement amb força, la força que dona sentir-se un mateix? S’hi parlen quatre idiomes i multitud de dialectes que posen de manifest una riquesa cultural immensa que permet expressar els sentiments de cadascú.

L’estat més plurinacional d’Europa. La diversitat, la diferència, el mestissatge que fa possible l’encontre i l’intercanvi que ens hauria permès créixer en el respecte mutu.

Catalunya ha hagut de persistir sola i aïllada, perseguida, reprimida, lluitant a través de la història per poder ser qui som sense perjudicar a ningú. “No son de los nuestros”, ens deien; “A por ellos”, ens diuen ara.

Podrem defensar el valor de la nostra lluita? Que els altres pobles coneguin la veritat del que ha passat, que sàpiguen que la por que han escampat “los defensores de la patria, de la integridad de España” és per no perdre el poder que han usurpat al poble. Que l’únic que defensen aquests defensors són els seus inconfessables interessos, i ho fan amb una repressió terrible que resistim amb valentia i fermesa. Els altres pobles han de saber que defensar la llibertat i recuperar la pròpia identitat no és cap delicte, no és anar contra Espanya; el que va contra Espanya és sotmetre i anul·lar els diferents pobles uniformitzant-los en un de sol, com han fet el franquisme i el postfranquisme. Per ser espanyol has d’haver nascut en algun dels pobles que formen Espanya i aquesta Espanya repressiva que vol ofegar l’estimació que cadascú pugui sentir per la seva terra, aquesta Espanya és la que ha perseguit i reprimit Catalunya des de fa segles.

Catalunya és una nació, aquest sentiment està arrelat en molts catalans i això ens ha mantingut dempeus fins ara.

Espanya, si no és una nació de nacions, no pot ser més que el que expressa la bandera del final de la pel·lícula, una Espanya descolorida, esfilagarsada i trencada. Espanya només hauria pogut ser gran si hagués respectat que els diversos pobles que en formen part poguessin descobrir qui són i poguessin ser lliures.

Potser si ens haguessin respectat i estimat, la història hauria sigut una altra. Però és la que és. Ser independent no vol dir anar en contra de ningú. Que ens governem nosaltres mateixos no és fer mal a ningú, i potser vindrà un temps que aquesta Catalunya que tant ha patit per tirar endavant i ser ella mateixa podrà ajudar Espanya a ser oberta, generosa i respectuosa. Una Espanya que deixi d’imposar el seu poder despòtic, on a tots els qui visquin en una part del territori i sentin que junts són una nació se’ls respecti.

Actualment es considera que Espanya és el país menys democràtic d’Europa, després de Turquia. Aquesta és la trista realitat. Per això hem lluitat i lluitem per la democràcia, per la justícia i per la llibertat, per damunt de tot. La independència ha de ser una eina per aconseguir-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Constitucional tomba la sentència del Suprem contra el raper Strawberry

madrid

Sánchez insta ERC a facilitar l’aprovació dels pressupostos de l’Estat

Madrid

Els caps de la Brimo asseguren que era impossible fer passadissos i perímetres de seguretat el 20-S a Economia

madrid

Banc Sabadell i Caixabank neguen pressions per treure les seves seus socials de Catalunya i al·leguen motius “tècnics”

barcelona

El Govern insisteix a demanar un mediador i el reconeixement de “presó i exili” a la taula de diàleg

barcelona

El fotoperiodista Jordi Borràs reuneix en un llibre les imatges més potents de les protestes per la sentència de l’1-O

Barcelona

La jutgessa de vigilància penitenciària autoritza el permís de tres dies a Sànchez tot i l’oposició de fiscalia

barcelona

Un TC dividit avala la presó preventiva de Romeva dictada pel Suprem pel “risc de fuga” i “reiteració delictiva”

madrid

Mor l’expresident d’Egipte Hosni Mubarak als 91 anys

brussel·Les