Política

EL RADAR

Putin i Merkel, en la recta final

El president rus i la cancellera afronten de manera diferent el seu últim mandat

La casualitat ha volgut que, aquesta setmana, dos dels mandataris més veterans d’Europa –i situats, tots dos, en el tram final dels respectius mandats– hagin donat pistes sobre com afrontaran la seva sortida del poder. Vladímir Putin, al capdavant del Kremlin des del 2000 –amb un parèntesi de quatre anys com a primer ministre (2008-12) per esquivar la prohibició legal d’encadenar un tercer mandat presidencial–, ha anunciat una reforma constitucional destinada, segons tots els observadors, a continuar movent els fils del poder un cop abandoni formalment el càrrec, el març del 2024. Cap dirigent havia manat tant temps a Rússia des de Stalin.

Quant a la cancellera alemanya, aprofita una inusual entrevista concedida al diari britànic Financial Times per exposar, en una mena de testament polític, els principis bàsics que, al seu parer, haurien de guiar l’acció del govern alemany a partir del 2021, quan ella es retiri de la vida pública un cop completat un mandat ininterromput de setze anys. En una defensa vibrant del liberalisme i de l’ordre internacional multilateral vigent des de la Segona Guerra Mundial, Merkel adverteix al seu futur successor sobre la necessitat de continuar reforçant el paper d’Europa per fer-ne una potència influent i competitiva en l’escena mundial. “La Unió Europea és la nostra pòlissa de vida”, sentencia lapidària, reconeixent, entre altres avantatges, el benefici econòmic de formar part del mercat únic europeu.

Putin, en canvi, va aprofitar el tradicional discurs sobre l’estat de la nació per deixar entreveure com pilotarà la transició que acaba de posar en marxa. En el marc d’una redistribució dels poders en el cim de l’Estat, preveu reforçar el paper del Parlament sense esborrar, però, el caràcter presidencialista del sistema polític rus i, sobretot, consagrar dins de la constitució la nova funció de supervisió del Consell d’Estat, un organisme actualment només consultiu. Aquest últim seria, segons bona part dels analistes, el mecanisme triat per Putin per retenir el poder un cop surti del palau del Kremlin. S’inspiraria en el model seguit a la república exsoviètica del Kazakhstan, on l’incombustible Nazarbàiev va deixar la presidència el 2019 tot conservant el control del poderós consell de seguretat i el càrrec vitalici de “líder de la nació”. “També Putin podria estar buscant la seva manera de convertir-se en el líder suprem de Rússia”, observa la corresponsal de la BBC Sarah Rainford. Mentrestant, i en vigílies d’unes eleccions parlamentàries, l’any vinent, en què el malestar per la situació econòmica podria fer trontollar el partit presidencial Rússia Unida, Putin reforça el govern canviant un fusible fos: l’impopular primer ministre i fidel escuder Medvédev pel tecnòcrata Mixustin, un gestor eficaç. Un pas més en el pla per deixar lligada i ben lligada la successió al Kremlin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern ofereix un pacte de país per superar la crisi

barcelona

Junqueras denuncia el Suprem per coaccions

barcelona

Boris Johnson empitjora i és ingressat a l’UCI

LONDRES
parlament

JxCat i ERC insten, cadascú a la seva, a la reforma del reglament

Trump manté les represàlies per l’escàndol d’Ucraïna

Washington
la crònica

Persistents, ara, des de casa

MALI

La violència gihadista creix i causa la mort de 20 soldats en un altre atac

Desconfinament parcial a Àustria la setmana vinent

Desconfinament parcial a Àustria la setmana vinent

POLÒNIA

Les eleccions no s’ajornen i dimiteix el vice-primer ministre Gowin