Política

Europa apuja el to contra l’Iran

França, Alemanya i el Regne Unit activen un mecanisme que podria acabar amb sancions contra el règim dels aiatol·làs

Teheran avisa que reaccionarà davant de qualsevol mesura “malintencionada”

Les potències europees abandonen la seva contenció en la crisi iraniana i apugen el to contra el règim dels aiatol·làs. Com a integrants de l’acord nuclear, França, Alemanya i el Regne Unit van decidir ahir activar un mecanisme que podria acabar amb sancions contra l’Iran per incompliment del pacte. Una desobediència dels iranians que respon a les provocacions nord-americanes al Pròxim Orient de les darreres setmanes amb l’assassinat d’un important general del règim.

Els Estats Units, la Xina, Rússia, França, Anglaterra i Alemanya van arribar a un acord el 2015 amb Teheran per limitar el seu programa nuclear a finalitats civils i “pacífiques”, a canvi d’aixecar-li sancions internacionals. Un pas històric que el president dels Estats Units, Donald Trump, es va carregar tres anys després abandonant el pacte de manera unilateral i reactivant sancions.

Davant la creixent enemistat amb Washington, el govern de Hassan Rouhani ha anunciat amb comptagotes petits incompliments de l’acord. En els darrers dies, però, hi va reincidir arran de l’escalada de tensió a la regió per culpa d’un Trump que enguany s’enfronta a la reelecció presidencial. I és ara que els europeus han decidit obrir-li expedient. Berlín, París i Londres defensen que no tenen “cap altra opció” que portar els iranians davant el mecanisme de disputes. “Les accions de l’Iran són incoherents amb les disposicions de l’acord nuclear i tenen implicacions de proliferació [nuclear] cada cop més severes i no reversibles”, acusen en un comunicat conjunt.

Malgrat la sortida de l’altre actor clau en el pacte per la decisió de Trump, el trio europeu no veu “motius legals” que justifiquin la transgressió per part de l’Iran. Aquesta denúncia a la comissió de resolució de disputes en última instància podria significar la reimposició de sancions per part de les Nacions Unides a la República de l’Iran. Evidentment, Rouhani no s’ha pres bé l’enduriment del discurs europeu. El seu Ministeri d’Afers Estrangers va avançar que “respondrà adequadament i amb decisió” si hi ha qualsevol acció “malintencionada” per part d’aquests tres països. Tot i això, el règim dels aiatol·làs assegura que està “totalment preparat per afrontar qualsevol esforç constructiu per mantenir aquest acord internacional”.

Des de les tres capitals europees insisteixen que fan aquesta denúncia “amb bona fe” i amb “les sinceres esperances de trobar una manera per resoldre aquest impasse a través d’un diàleg diplomàtic”. Així, asseguren que no s’estan unint en “una campanya per exercir màxima pressió” sobre l’Iran, amb referència als seus companys nord-americans. Per contra, defensen que és una manera d’intentar que l’acord es mantingui viu i no es reactivi el seu programa nuclear amb fins militars.

Borrell, coordinador

L’acord, que va ser un dels grans esforços i èxits diplomàtics de l’anterior cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, viu el seu pitjor moment en els primers mesos de mandat del seu successor, Josep Borrell. Ell serà l’encarregat de coordinar aquesta comissió de control, formada per representants de tots els estats signants del pacte nuclear.

L’alt representant va avisar ahir que caldrà “bona fe” de les tres potències europees, així com de Rússia i la Xina, per afrontar aquest procediment, especialment atesa la delicada situació al Pròxim Orient. Un mecanisme que podria ser moneda de canvi per forçar compromisos dels iranians. En un debat europarlamentari sobre la qüestió, Borrell va alertar que, si l’acord cau, “augmentarà la tensió” a la zona, amb possibles repercussions a Síria, el Líban i el Iemen. “Tota la regió s’hi juga molt, però també nosaltres”, va remarcar el socialista català. El bloc europeu, sobretot, està preocupat pels efectes col·laterals d’una altra guerra que generi noves onades migratòries. O que posi en risc les noves relacions econòmiques obertes amb l’Iran en els darrers anys. També se la juga Borrell, que corre el risc de veure com la mort definitiva de l’històric pacte internacional es converteix en el seu primer fracàs com a líder de l’acció exterior de la Unió Europea.

Primeres detencions per l’abatiment de l’avió

Un portaveu del poder judicial de l’Iran va anunciar ahir que “diverses persones” han estat detingudes en relació amb l’abatiment de l’avió Boeing 737 d’Ukraine International Airlines (UIA) que va posar fi a la vida de 176 persones el 8 de gener passat, segons va informar l’agència de notícies IRNA. “Algunes persones han estat detingudes en relació amb l’incident. La investigació està en la primera fase”, va assegurar el portaveu del poder judicial iranià, Gholam-Hossein Esmaili, en una roda de premsa a Teheran. El 8 de gener, un avió Boeing 737 de la companyia ucraïnesa UIA amb destinació a Kíev es va estavellar poc després d’enlairar-se de l’aeroport internacional Imam Khomeini. En un primer moment, les autoritats de la República Islàmica van assegurar que l’aparell havia tingut un accident, però tres dies després van admetre que havia estat abatut per un míssil llançat per un error dels Guardians de la Revolució Islàmica. Després que les protestes per la pujada del preu de la gasolina s’haguessin calmat, l’abatiment de l’avió ha tornat a fer sortir el poble iranià als carrers per reclamar responsabilitat per l’incident. El malestar dels iranians ve provocat per la gestió que van fer de l’incident les autoritats locals. Mentre que en un primer moment van parlar de problemes tècnics, els vídeos i les informacions que penjaven els mateixos iranians a les xarxes mostraven que l’aparell havia caigut per l’impacte d’un míssil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Colau creu que les festes majors d’estiu, la Mercè o festivals massius “seran de les últimes coses que s’autoritzaran”

Barcelona

El president de l’Eurocambra reclama al BEI que actuï amb “valentia” per pal·liar els efectes del covid-19

Brussel·les

Díaz no descarta dur la renda mínima al proper Consell de Ministres

Madrid

Els regidors de l’Ajuntament d’Agramunt renuncien a la seva assignació mentre duri l’estat d’alarma pel coronavirus

Agramunt

La consellera de Justícia acusa al Suprem d’”aprofitar” l’estat d’emergència per “amenaçar i coaccionar”

Barcelona

Torra, a Bachelet: “Les amenaces del Suprem impedeixen complir les seves indicacions sobre presos polítics”

Barcelona

Jordi Sànchez: “Demano que es classifiquin temporalment en 3r grau els presos que no representem un perill”

Barcelona

Els presos polítics no podran fer el confinament a casa

Barcelona

La CE proposa un fons per ajudar a finançar els ERTO

Brussel·les