Política

El Parlament desestima que Torra comparegui pels CDR

JxCat i ERC denuncien l’intent de l’oposició de “criminalitzar” el president català per vincular-lo amb detinguts en l’operació Judes

El cap de l’executiu esquiva pronunciar-se sobre les accions del Tsunami

El president de la Generalitat, Quim Torra, no haurà de retre comptes en seu parlamentària sobre la seva presumpta relació amb alguns membres dels CDR detinguts el 23 de setembre acusats de voler perpetrar accions terroristes. Els grups de Cs, el PSC, els comuns i el PP havien fet aquesta petició formal després que es filtrés la declaració judicial d’un dels empresonats arran de l’operació Judes, Ferran Jolis, en què assegurava que un dels plans que tenien al cap era ocupar el Parlament, i que això tenia el suposat beneplàcit del cap de govern català. En el ple d’ahir, però, la majoria del bloc independentista a la cambra –JxCat, ERC i la CUP– va impedir que s’aprovés fer aquesta compareixença de Torra, tot i que el debat d’aquest punt va anar acompanyat d’una discussió tosca en què no va participar, ni tan sols com a espectador passiu, el seu actor principal. És a dir, el president.

Lorena Roldán, de Ciutadans, va ser la més incisiva, circumstància que, arribats a aquest punt, ja ha deixat de ser novetat. Va acusar Torra “d’amagar-se” i de “no donar cap explicació” sobre la seva presumpta relació amb els membres dels CDR detinguts, el va titllar de “barrut” i va avançar: “Haurà de donar explicacions a la justícia, ja que l’hem denunciat.” Al seu torn, Santi Rodríguez (PP) va recalcar que el lligam del cap de l’executiu amb aquests comitès “arrenca des del primer dia de la seva presidència” i que aquesta ha estat una connexió presidida “per l’ambigüitat, que juntament amb el silenci és el que alimenta el conflicte”. Més mesurat va ser el to i l’argumentari de Susana Segovia, dels comuns, que va recalcar la necessitat de preservar “la presumpció d’innocència” dels empresonats, tot i que, alhora, va defensar la conveniència de la compareixença “per responsabilitat institucional i per protegir l’autogovern”, mentre que Ferran Pedret (PSC) va argumentar que del que es tracta “és que el president doni explicacions” des d’un punt de vista polític, mai jurídic.

Des de la bancada independentista, la rèplica d’Ernest Maragall (ERC) va ser especialment dura. Va parlar d’una “política ficció de baixíssim nivell” per part de l’oposició, i “d’un intent vergonyós de criminalitzar el president”. Una visió que va ser compartida per Eduard Pujol (JxCat), que va qualificar la petició de compareixença de maniobra de “joc brut”, alhora que va recordar que Torra ha estat víctima reiterada d’escarni des del primer minut d’ostentar el càrrec.

Una estona abans d’aquest debat, el líder del PSC, Miquel Iceta, havia interpel·lat directament el cap de l’executiu perquè es pronunciés sobre les darreres accions del Tsunami Democràtic. No se’n va sortir. En la seva rèplica Torra va parlar de gairebé tot (el cost de les eleccions, la sentència, el dèficit fiscal...) menys d’això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència de Barcelona fa fora l’Ajuntament de la instrucció per les actuacions policials de l’1-O

barcelona

Primers enfrontaments en la manifestació per la reforma de pensions en París

París

La Cambra de Representants dels EUA prepara les acusacions d’‘impeachment’ contra Trump per “abús de poder”

washington

Felip VI farà la ronda de contactes per a la investidura entre dimarts i dimecres de la setmana que ve

Madrid

La Moncloa nega que Sánchez donés per fet l’acord amb ERC

Madrid

El TC anul·la els acords de la Mesa del Parlament que van permetre tramitar una moció sobre la DUI el juliol del 2018

Madrid

CCOO i UGT insisteixen que cal un “acord” amb ERC per la investidura i abordar el “conflicte” català

Madrid

La defensa del CDR Ferran Jolis presenta una querella per la vulneració “sistemàtica” dels seus drets

Sabadell

Un centenar d’alcaldes i regidors independentistes rebutgen a Barcelona la sentència de l’1-O i les detencions posteriors

Barcelona