Política

Primera setmana, punt i seguit

Set dies després de la condemna als presos polítics, la indignació i la mobilització al carrer no disminueixen

Els socis de l’executiu català acosten posicions, i Sánchez, escridassat a Barcelona, continua menystenint Torra

Una setmana després de la sentència que condemna a un centenar d’anys de presó els líders i polítics independentistes, les protestes arreu del país es continuen succeint. La indignació ha fet que el carrer no s’aturi, i els actes organitzats per les entitats sobiranistes, juntament amb grups independentistes com Tsunami Democràtic, els CDR i Pícnic per la República, continuen congregant milers de persones, sobretot jovent que considera que la revolució dels somriures no ha servit per a gaire res. Per això, cada dia s’han fet accions reivindicatives, com la festa del globus d’ahir davant la seu del Departament d’Interior. Tot plegat ha donat pas a un nou tipus de protesta, que algunes desenes de persones han convertit en aldarulls, i que ha provocat un canvi de paradigma en les concentracions. I una resposta policial desmesurada.

Tot plegat, en un clima polític preelectoral i enrarit. Ahir, Catalunya es tornava a convertir en punt de desembarcament dels líders estatals, que, amb l’excusa dels aldarulls i de fer un seguiment dels esdeveniments, engegaven –de sotamà– la seva particular precampanya amb vista al 10-N. Si aquests dies han passat pel país des d’Albert Rivera fins a Fernando Grande-Marlaska, ahir apareixien Pablo Casado, Íñigo Errejón i Pedro Sánchez, que era escridassat dins de l’hospital de Sant Pau en visitar l’agent en estat greu i passar de llarg en el cas de la resta de ferits ingressats al mateix centre. Tot i els intents i les gestions que ha fet el president català, Quim Torra, per reunir-se amb el seu homòleg espanyol, ell tornava a fer-li el buit. Ni trucades ni reunió en un moment de màxima tensió. El president espanyol preferia donar les gràcies als policies espanyols i desentendre’s de qualsevol col·laboració amb el govern català tot i les reiterades crides al diàleg que es fan des de Madrid. La competència per esgarrapar vots a Ciutadans va fer, de nou, que el cap de llista del PSOE optés per menystenir Torra, tot i mantenir un fil obert amb ERC. La relació entre Torra i Sánchez es va limitar ahir a un intercanvi de cartes plenes de retrets mutus i amb l’enèsima petició a l’executiu català que condemni la violència, tot i ja haver-ho fet de totes les maneres possibles.

Mentrestant, la política catalana continua sense trobar un aglutinador comú. El Parlament celebrarà demà i demà passat sessió ordinària i en l’ordre del dia no hi ha cap punt que serveixi de resposta al govern a la sentència condemnatòria. Aquesta falta d’entesa entre els socis de govern es va fer especialment visible en el darrer ple, en què Torra va sorprendre tothom i, en vista de la falta d’acord amb els republicans, es va destapar amb l’anunci d’un futur nou referèndum. Una consulta independentista de la qual ningú sabia res i que ahir mateix el president d’ERC, Oriol Junqueras, matisava en una entrevista des de la presó en el sentit que es farà, però quan toqui i no pas a curt termini. Una mostra més que al Parlament cadascú va a la seva va ser la trobada entre el president de la cambra, Roger Torrent, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va plantar el president de la Generalitat i els alcaldes de les altres tres capitals de demarcació en la compareixença conjunta que van fer. Ahir, però, JxCat i ERC es van donar una treva i van acordar aturar els retrets mutus per denunciar una operació d’estat

Aldarulls nocturns

A banda de les picabaralles polítiques, però, el gran punt calent d’aquesta primera setmana han estat els enfrontaments entre manifestants i cossos policials. D’activitat reivindicativa, n’hi ha hagut a dojo, la gran majoria de manera pacífica i ordenada, com sempre ha fet el moviment independentista. La confluència a Barcelona, divendres, de les marxes per la llibertat que havien sortit de diversos punts de Catalunya en va ser el colofó. Justament, mantenir el clima pacífic és la prioritat que reclama la societat civil catalana. Però les nits han estat especialment complicades per l’acció de grupuscles que han provocat desperfectes i danys, i que han justificat d’aquesta manera el relat de la violència que l’unionisme intenta associar amb l’independentisme. El vandalisme ha estat especialment virulent a Via Laietana i a la plaça Urquinaona, i ha provocat centenars de ferits, alguns dels quals en estat greu, i pèrdua de visió en quatre casos. En una setmana s’han detingut 194 persones: 154 els Mossos d’Esquadra, 32 el cos de la Policía Nacional i 8 la Guàrdia Urbana. D’aquests detinguts, gairebé un de cada tres –28 independentistes i 2 ultres– ha acabat empresonat sense fiança, i el perfil és gent jove, d’entre 18 i 25 anys. Contenidors cremats, barricades, pillatge en botigues i llançament d’objectes han estat el pa de cada dia en els enfrontaments a Barcelona, sobretot nocturns, que han causat nombrosos danys a la ciutat, si bé ja s’estan intentant reparar. En diversos punts de l’Estat, com Madrid i el País Basc, s’han fet manifestacions de suport als condemnats per l’1-O i s’ha posat en dubte el dispositiu dels cossos de seguretat. També n’hi ha hagut a l’estranger.

L’actuació policial ha estat la gran qüestionada aquesta setmana. Tot i la prohibició del Parlament de Catalunya de fer ús de pilotes de goma, els cossos policials estatals n’han llançat cada nit i també han fet ús d’altres elements de dispersió, com gasos lacrimògens. També s’han criticat els mètodes de dispersió, amb violència no justificada envers els independentistes i una permissivitat constatable envers els grups unionistes. L’actuació dels Mossos ha posat en el punt de mira el conseller d’Interior, Miquel Buch, i han estat moltes les veus que n’han demanat la dimissió. De tota manera, el dispositiu policial ha anat experimentant variacions. Si els primers dies la presència policial era constant i nombrosa, durant el cap de setmana ha estat menys visible i s’ha constatat que el desplegament de furgons condiciona la resposta dels qui entenen la seva presència com una provocació.

Mentrestant, els poders fàctics de l’Estat continuen actuant amb la intenció de tallar de soca-rel l’independentisme. Ahir s’ordenava l’escorcoll del despatx i el domicili de Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, per presumpte blanqueig. També s’escorcollava l’Associació Catalana de Municipis (ACM), per presumpta malversació en el temps en què Buch presidia l’associació municipalista, i l’agència de viatges Alemany de Vic, que programava viatges per a entitats sobiranistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els comuns acceleren negociació amb el Govern per buscar acord abans del 2020

Barcelona

Dos regidors d’ERC de la Jonquera, citats a declarar com a investigats per tallar l’AP-7 el 18 i el 19 d’octubre

La Jonquera

El Tsunami demana la implicació del Barça i del Madrid

Barcelona

Sassoli, disposat a “revisar” el cas dels escons buits

Brussel·les

La independència s’acceptaria a Espanya via referèndum

BARCELONA

Manual de desobediència

barcelona

El final de l’‘impeachment’, a prop

Washington

Guanyem Girona condiciona la negociació del pressupost a la fi dels talls de llum

girona

La fiscalia s’obre a canviar l’acusació de rebel·lió per la de sedició contra Trapero

barcelona