Política

Crítiques des d’Europa a la sentència de l’1-O

La primera ministra d’escòcia, Nicola Sturgeon, adverteix que “un sistema polític que condueix a aquest resultat tan terrible requereix un canvi urgent”

L’N-VA denuncia que els líders independentistes són condemnats ”per defensar la seva llibertat”

Algunes veus de la comunitat internacional han reaccionat aquest dilluns amb contundència a la sentència del Tribunal Suprem (TS) que condemna a llargues penes de presó als processats per l’1-O.

Poc després de l’anunci de la sentència de la Sala Segona, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha expressat la seva “solidaritat” amb els condemnats i les seves famílies. Sturgeon ha recordat que aquests polítics “han estat empresonats per intentar permetre al poble de Catalunya triar pacíficament el seu propi futur”. La líder de l’SNP, ha advertit que qualsevol sistema polític que resolgui una crisi amb un “resultat tan terrible requereix un canvi urgent” .

El partit nacionalista flamenc Nova Aliança Flamenca (N-VA) ha denunciat que “al cor d’Europa els polítics són condemnats a molts anys de presó per defensar la seva llibertat”. La formació ha lamentat que la Unió Europea (UE) “mira i no fa res sobre aquesta vergonya” i ha demanat l’alliberament dels presos .

El ministre-president de Flandes, Jan Jambon (N-VA), ha denunciat que la sentència del Suprem és "desproporcionada". Jambon, que va ser ministre d'Interior de Bèlgica, ha dit que cal "diàleg" i una "negociació política" per resoldre allò que, ha recordat, és un "conflicte polític"

De la seva banda, els grup dels Verds/ALE a l’Eurocambra ha instat el govern espanyol a “treballar” perquè s’alliberi els líders independentistes condemnats pel Suprem. En el comunicat, els Verds/ALE han qualificat la sentència de “desproporcionada” i han advertit que només servirà per agreujar la situació a Catalunya. També han recordat que entre els condemnats hi ha l’eurodiputat Oriol Junqueras i l’exeurodiputat Raül Romeva. La líder del grup parlamentari, Ska Keller, ha fet una crida “urgent” al govern de l’Estat perquè treballi per alliberar-los “utilitzant els instruments jurídics més eficaços”. “No pot haver-hi una solució política per a la crisi catalana amb líders a la presó”, ha afirmat en un comunicat. Keller ha subratllat que “hi ha una necessitat urgent per una solució política a un problema polític”.  I ha inistit que la negociació i la política haurien de “prevaldre”. Per això, ha demanat també que les autoritats catalanes i espanyoles dialoguin per arribar a nous acords .

L'ex-vicepresident de l'Eurocambra Gérard Onesta ha afirmat que el dia d'avui quedarà marcat en la història europea “amb el segell de la infàmia”. “99 anys de presó per castigar una idea no violenta”, ha afirmat el epolític francès. Onesta ha titllat el veredicte de la sentència d'“estúpid i odiós”. A més, l'ex-eurodiputat amb els Verds, ha augurat que avui també quedarà marcat com el dia en què la independència s'ha“evidenciat” .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TSJC rebutja presentar qüestió prejudicial al TJUE pel judici a Torra

Barcelona

La JEC determina que els rectors de la UPF i la UOC van vulnerar la “neutralitat política” amb el rebuig a la sentència

Madrid

Sassoli obre la porta a “revisar” la seva opinió sobre els escons independentistes a l’Eurocambra “si és necessari”

Brussel·les

Iglesias es mostra “molt optimista” amb la investidura

Madrid

La CUP “no entendria” que ERC i JxCat contribuïssin a la “governabilitat” a l’Estat sense amnistia i autodeterminació

Madrid

Puigdemont i Comín insisteixen a l’Eurocambra que els hauria de reconèixer “provisionalment” mentre es resol el seu cas

Brussel·les

Degoteig de dimissions a Cs

Barcelona

La fiscalia estudia impugnar la imputació de periodistes de vuit mitjans per informar sobre el sumari dels CDR

Barcelona

El 48,2% de ciutadans de la resta de l’Estat acceptaria el resultat d’un referèndum legal i acordat a Catalunya

Barcelona