Política

Abocats a un futur imprevisible

El número dos de Corbyn obre les portes a una segona consulta a Escòcia

Laboristes i europeistes preparen una moció per fer caure Johnson

Discuteixen la creació d’un govern d’unitat nacional

El Regne Unit s’encamina inexorablement a un terreny totalment desconegut que ningú no sap com serà. L’arribada al poder de Boris Johnson i del seu govern radical brexiter està extremant la situació política al país. A més, el número dos del Partit Laborista, John McDonnell, va obrir les portes a la celebració d’un nou referèndum a Escòcia. “El Partit Laborista ha de permetre que Escòcia celebri un altre referèndum d’independència si el Parlament escocès ho vota –va afirmar McDonnell en un acte a Edimburg–. “Mai no bloquejaríem una cosa així, deixaríem que el poble escocès decidís. Això és democràcia”, hi va afegir.

La ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon vol celebrar un segon referèndum a finals de l’any vinent o principis de 2021. El suport a la independència ha pujat fins al 52% a Escòcia després de l’arribada de Johnson i la seva promesa de treure el país sense acord de la Unió Europea (UE) el 31 d’octubre.

Els comentaris de McDonnell no han agradat a part dels laboristes. “Són completament irresponsables i traeixen els valors del nostre partit”, va replicar Ian Murray, exparlamentari laborista escocès a Westminster. El líder laborista, Jeremy Corbyn, no s’ha pronunciat clarament en aquest afer, com tampoc no ho ha fet amb el Brexit. Els laboristes tenen el dilema que el 40% dels seus electors a Escòcia estan a favor de la independència.

“L’estratègia dels dirigents tories a Escòcia sembla que copia Espanya amb Catalunya i simplement refusa d’establir un diàleg. Almenys no hi ha suggeriments d’enviar els polítics nacionalistes a la presó, però [aquesta posició] no durarà i no funcionarà”, va opinar Kenny Macaskill, diputat nacionalista escocès. I hi va afegir: “Les enquestes demostren que cada cop hi ha una majoria més gran a favor d’un segon referèndum i la ira i la oposició a un segon referèndum està disminuint.”

El Partit Laborista està preparant una moció de censura contra Johnson al setembre. Comptaria amb el suport d’una vintena de diputats tories europeistes que la veurien com l’última oportunitat per frenar el Brexit dur. El primer ministre només disposa d’una majoria d’un escó als Comuns, comptant-hi els 10 unionistes ultraconservadors nord-irlandesos, després de perdre un diputat la setmana passada en una elecció parcial.

Les negociacions amb la UE estan totalment trencades i Brussel·les diu que el govern de Johnson ja ha decidit que sortirà sense acord. Per tirar endavant un Brexit dur, a Johnson li cal l’autorització d’un Parlament en què les dues terceres parts són europeistes. El govern no ha descartat l’opció de suspendre’l, una mesura que seria “antidemocràtica, però legal”, segons l’advocat general del govern.

Si Johnson perdés la moció, hauria de convocar eleccions. Els conservadors no tindrien cap possibilitat de guanyar-les sense haver implementat el Brexit.

El Partit del Brexit de Nigel Farage s’hi presentaria i es quedaria el vot conservador euroescèptic, com ja va passar en les europees, i la resta de partits alçarien la bandera del nou referèndum. L’única opció per a Johnson seria anar a eleccions amb la feina del Brexit feta.

Dominic Cummings, el principal assessor de Johnson, ha dit que ja és massa tard per als europeistes per frenar el Brexit. Cummings, artífex de l’estratègia de la campanya del referèndum del 2016, també va dir que, si Johnson perdés la moció, programaria els comicis per després de sortir de la UE. El Parlament estaria tancat i no podria votar i bloquejar el Brexit. D’aquesta manera, anirien a eleccions sense l’oposició dels euròfobs de Farage ni dels europeistes.

Aquests no van trigar a replicar-li. Jon Ashworth, responsable de sanitat laborista, va assegurar que faran servir tots els mitjans disponibles al Parlament. “Treballarem per aturar la sortida sense acord”, va dir. També va explicar que els laboristes estan parlant amb totes les forces polítiques al Parlament, incloent-hi molts diputats tories que volen aturar el Brexit sense acord. Els europeistes tories estan negociant la formació d’un govern d’unitat nacional amb laboristes i liberaldemòcrates en cas de guanyar la moció contra Johnson. Proposarien com a primer ministres la presidenta conservadora, Margaret Beckett, o els diputats laboristes Keir Starmer o Yvette Cooper.

La campanya electoral encoberta de Johnson

Aquesta setmana, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha recuperat la vella promesa d’invertir en la sanitat pública un cop es produeixi el Brexit. Va ser l’eslògan de la campanya del referèndum del 2016, en què prometien destinar-hi els 380 milions d’euros setmanals que pagaven a la UE. Ho van estampar en furgonetes, amb lletres enormes. El dia després de guanyar la consulta, Johnson i Farage van dir que no havien dit això. El Servei Nacional de Salut és el símbol de l’estat del benestar britànic. Tres anys després, Johnson ha promès destinar-hi 2.000 milions d’euros. A més, ha afirmat que milloraria les pensions del metges, retallades els últims anys. I es va fotografiar amb metges a l’hospital on va fer l’anunci. També va prometre reclutar 20.000 policies extres. Amb aquests anuncis el polític tory pretén demostrar que el Brexit dur no serà tan dolent com el pinten empresaris, multinacionals i els serveis públics. Es considera que formen part d’una campanya electoral encoberta i que està preparant avançar les eleccions, previstes inicialment pel 2022. El més curiós és que han estat els conservadors els que han tret 20.000 agents de policia des que van arribar al poder 2010 i van posar en marxa les polítiques d’austeritat que encara apliquen. I s’acusa al govern tory d’estar privatitzant i desmantellant la sanitat pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra convida els partits a veure la seva proposta com una “oportunitat”

Barcelona

Un sindicat de la Guàrdia Civil relativitza l’agressió feixista a un jove

Barcelona

Uns 200 joves es manifesten a Lleida contra les detencions

Lleida

Divendres, vaga general

barcelona

Presó sense fiança per a dos dels detinguts dimecres pels aldarulls a Girona

Girona

Arxivada la causa d’un jutjat de Madrid sobre la llicència d’obres per exhumar Franco

Madrid

Milers de persones omplen la cruïlla de Diagonal amb passeig de Gràcia

barcelona

La Junta Electoral permet ara a l’Ajuntament de Girona penjar la pancarta ‘Llibertat d’expressió’

Girona

Una desena d’ultres agredeix brutalment un jove aïllat al centre de Barcelona

barcelona