Política

Jordi Cabré

PERIODISTA I ESCRIPTOR

Refer la il·lusió

“Em fa vergonya la tristor ambiental, la pobresa argumental i la manca de capacitat de reacció després d’un temps més que suficient

Que fàcil que és escriure, i queixar-se. Però escric. I em queixo. He pogut treballar des de dins del govern durant l’any més important de la història recent, he vist des de dins les contradiccions i dificultats (i alguna cosa lletgíssima sobre comportaments personals), però també la força i el talent per a empènyer el tema nacional fins allà on era difícil d’empènyer. El meu reconeixement, i fins i tot complicitat, demano que siguin sobreentesos. Però després de dos anys (dos anys!) per a pair els errors i els fracassos (i els encerts), i després de dos anys d’haver-me allunyat d’aquest dia a dia, em fa molta vergonya observar l’esmicolament actual. Em fa vergonya la tristor ambiental, la pobresa argumental i la manca de capacitat de reacció després d’un temps més que suficient. Evidentment hi ha batalles que, si no les guanyes (i guanyar és guanyar), les ferides i les baixes són especialment doloroses. Ho sé. I no s’ha guanyat, segurament perquè tenim al·lèrgia a guanyar. Però entre això i anar cap al suïcidi, com hi anem acceleradament, és (perdonin) una opció suïcida.

El Partit Nacional Escocès va perdre el referèndum, i no se’l veu tocat ni deprimit. Ja sé que la desgràcia és que Espanya no és Anglaterra, i que vivim en un sistema d’autoritarisme “democratitzat”, i que ni tan sols s’hi accepta la idea de referèndum o fins i tot de nació (amb prou feines la de nacionalitat), i que nosaltres tenim presos polítics, però no és excusa: cadascú, de la seva atmosfera i idiosincràsia, s’ha de refer. Segurament si haguéssim arriat la bandera i aguantat més, ara seríem més respectats i ens veuríem al mirall d’una altra manera (fins i tot si tot i així haguéssim perdut). O segurament si haguéssim estat més prudents hauríem controlat encara els tempos, i la iniciativa política, fins a un moment més propici.

Però això és passat. Ara tampoc no estem fent una cosa ni l’altra, i la desunió és tan forta que, fins i tot dins de JxCat, els més partidaris de la unitat tenen prou feina encara per a trobar una unitat (o com a mínim una entesa) interna. El debat s’ha situat de nou entre els suposats ingenus o hiperventilats i els suposats cínics o traïdors. L’altre dia parlàvem amb en Jordi Amat sobre on ens situem d’ambdós costats si només hi ha aquestes dues opcions, i jo vaig dir de seguida cap a l’ingenu. Primer, perquè ser cínic és molt lleig. El cínic pot sobreviure, però no guanyarà mai res: i és que no té res important per guanyar.

El cinisme, però, s’ha apoderat de l’ambient. La desconfiança, la desil·lusió, el pessimisme. Segurament no tornarà la il·lusió mentre la vegem com a il·lusionisme, fins que no aparegui algú, una formació política, un lideratge nou o renovat, un moment, una nova espifiada d’Espanya o simplement una onada de creixent autoconfiança, que ventili aquest aire fosc i verinós com el Pantà de la Tristesa de La història interminable. Veig una Generalitat que no brilla en la gestió, veig els partits sense trobar el to i la jerarquia, veig que encara no hem agafat prou alegria en cultura (ni en la gestió cultural pública i privada), veig que en termes judicials estem mirant si salvem els mobles després d’una sentència incerta, i veig que el realisme (necessari, més que mai) es transforma en cinisme (infèrtil i absurd). Per tant, em prenc aquest estiu com una veritable letargia en espera que es matin els que s’han d’acabar de matar. Ja m’avisaran. Ja ens avisaran. Tenim molta feina i a mi no em faran caure en un pantà que no m’ha interessat mai. Ni tan sols quan hi nedava dins, sense adonar-me’n, com un ingenu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La jornada comença amb les infraestructures preses per la policia

Barcelona

El govern espanyol llança una campanya sobre les “fortaleses” de la democràcia espanyola coincidint amb la sentència

madrid

Pendents de la resposta

barcelona

Assaig general

barcelona

Polònia ratifica el domini d la dreta hostil a Brussel·les

Berlín

Seguretat amb esquerdes

París

Turquia desafia les crítiques creixents

Istambul

Escòcia demanarà el referèndum enguany

edimburg

El PSC aparca la república i la crítica al 78 de cara al congrés

barcelona