Política

El PE examina Von der Leyen

Liberals, socialistes i el grup conservador sospesen encara si la voten avui com a nova presidenta de la Comissió

L’alemanya promet controlar l’estat de dret a tota la UE per captar el suport del centreesquerra

L’escollida pels estats per liderar el nou executiu de la Unió Europea (UE) s’enfronta avui al test parlamentari. Una eurocambra molesta per la imposició de les capitals d’una política que no va fer campanya electoral ha de decidir si s’empassa aquest gripau o es planta al dictamen dels estats.

A contrarellotge, l’alemanya de la CDU d’Angela Merkel, Ursula von der Leyen, va intentar convèncer ahir els indecisos liberals i socialistes amb promeses sobre el control de l’estat de dret a la UE, la lluita contra el canvi climàtic i la protecció dels treballadors. Si té èxit, serà la primera dona presidenta de la Comissió Europea (CE).

La popular necessita 374 vots si vol prendre el relleu a Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió. De moment té el suport de la seva formació –el Partit Popular Europeu, PPE (182 escons)– i espera assegurar-se en l’últim minut el dels liberals i, almenys, la majoria de socialistes, ja que la socialdemocràcia alemanya es nega en rodó a votar-la.

Aquest bloc té 443 eurodiputats, però la votació és secreta i l’estret marge podria fer perillar el sentit del vot d’aquests dos grups dividits.

Per això, els 24 membres del partit Llei i Justícia, que governa a Polònia, podrien acabar sent decisius, ja que a Varsòvia la veuen amb bons ulls. De moment, el grup conservador que acull aquest partit d’extrema dreta també ha decidit mantenir el suspens sobre què farà avui a les sis de la tarda quan els eurodiputats hagin de pronunciar-se en una urna secreta sobre el nou lideratge executiu de la UE.

Si, finalment, almenys part dels conservadors hi voten a favor, serà determinant el paper de les delegacions grans dins de cada grup. A la família socialista, espanyols, italians i portuguesos tenen a les seves mans concedir a una popular la cadira de la CE. Entre els liberals, el fort pes de la delegació francesa fa preveure una majoria favorable, donat que el president Emmanuel Macron vol Von der Leyen a Brussel·les.

A contrarellotge

Guanyar el càrrec gràcies, en part, a la ultradreta no és un escenari gaire atractiu, i per això ahir l’actual ministra de Defensa d’Alemanya feia els últims esforços per convèncer els més escèptics del centreesquerra de l’hemicicle que ella està compromesa a vigilar les derives antidemocràtiques a la UE, malgrat tenir el vistiplau d’Hongria i Polònia.

Per carta va prometre que impulsarà un nou mecanisme que vigili l’estat de dret a tots els països de la UE “de la mateixa manera”. “Cap de nosaltres és perfecte en això”, va reconèixer l’alemanya, de 60 anys. Segons ella, el nou sistema tindrà “un informe anual objectiu” sobre la qualitat democràtica a cada estat del bloc.

A banda d’aquest afer, Von der Leyen també ha marcat altres línies del seu programa polític com la promesa de reduir la contaminació “almenys un 50%” el 2030 i que el continent sigui “climàticament neutre” el 2050. En l’àmbit socioeconòmic, Von der Leyen es va comprometre a impulsar una prestació per desocupació europea i a garantir que tots els treballadors a la UE tinguin “un sou mínim just”. Promeses per compensar el driblatge a les urnes. D’ençà que els líders la van proposar com a presidenta de la CE, Von der Leyen ha rebut crítiques a banda i banda de l’eurocambra (i més enllà) per no haver concorregut als comicis i testat el seu programa polític i lideratge amb els votants europeus.

Tampoc juga a favor seu el pobre resultat de les negociacions liderades per Pedro Sánchez per als socialistes, que no han vist cap millora respecte a la darrera legislatura. Segons el pacte actual, el PPE es queda la Comissió i, possiblement, mitja presidència de la cambra europea; els liberals, el Consell Europeu i els socialistes, l’altra mitja presidència parlamentària i Exteriors, una cartera buida de competències. Si bé l’alemanya va intentar sumar els ecologistes, els eurodiputats verds li van tancar la porta als nassos ràpidament. Per ells la candidata no ha fet propostes “concretes” i és “decebedora” en la seva defensa de la democràcia o de la lluita contra el canvi climàtic.

LES XIFRES

374
vots
, dels 751 de l’eurocambra, necessita obtenir Ursula von der Leyen per ser elegida nova presidenta de la CE.
7
grups polítics
té la cambra d’Estrasburg. De moment només el PPE dona suport ple a Von der Leyen.

Contactes suspesos amb Turquia

Natàlia Segura Raventós

Brussel·les paralitza els contactes d’alt nivell amb Turquia i li vol tallar l’aixeta per les seves incursions en aigües xipriotes. Els estats de la UE, sobretot Alemanya i Àustria, es plantejaven ahir castigar Ankara amb sancions pel fet de fer exploracions de gas prop de Xipre, una illa dividida que en els darrers anys ha descobert una important reserva de gas al sud. Turquia, que empara la República Turca de Xipre del Nord, reivindica el dret a explotar els recursos. Era un mal dia, però, per provocar Ankara. La reunió de ministres d’Afers Estrangers de la UE va coincidir amb el tercer aniversari del cop d’estat a Turquia, i apujar el to de confrontació en excés podia ser contraproduent. Per això ho van limitar a suspendre els contactes i iniciar la retallada de fons de preaccés als turcs com a avís previ a aplicar sancions per les seves “activitats il·legals”.

D’altra banda, els ministres van mantenir la pressió a l’Iran perquè torni a complir del tot l’acord nuclear.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

54 detinguts i 182 ferits en els aldarulls d’aquesta nit

barcelona

Operaris d’Abertis desmunten una de les quatre barricades de l’AP7 a la Jonquera custodiats pels Mossos

la jonquera

L’oficina de Drets Civils i Polítics del Govern veu “preocupant” l’actuació de la Policia Nacional contra periodistes

barcelona

Els aldarulls s’endureixen i desborden la policia

Barcelona/Girona

El govern entra en crisi

Barcelona
LA CRÒNICA

Aires de 3 d’octubre

Dispositiu en qüestió

barcelona

La mare de totes les mobilitzacions

barcelona

Clam cívic per la llibertat i els drets

Barcelona