Política

EL RADAR

L’hora europea

Els ciutadans reclamen una UE amb un projecte de futur

La campanya de les eleccions europees ja ha engegat, amb una sensació generalitzada de gravetat del moment, de constatació que aquesta vegada és la mateixa continuïtat de la Unió Europea el que està en joc. La via d’una major integració política i econòmica continental, d’avançar cap a un sistema federal que cohesioni Europa i la reforci com a actor internacional al costat dels EUA i la Xina, està més amenaçada que mai a causa de l’ascens de forces nacionalistes interessades a fer marxa enrere i a desfer el projecte comú, tornant als estats la sobirania cedida els darrers 60 anys.

De fet, la principal incògnita dels comicis del 23-26 de maig rau en l’amplitud del poder que obtindran els partits antieuropeus com ara els de Salvini, Le Pen, Orbán i Abascal. Si tindran la capacitat de controlar de forma directa o indirecta les institucions comunitàries i torpedinar, des de dintre, el funcionament i els objectius tradicionals de la Unió.

La força d’aquests populismes de dretes s’ha nodrit de les grans crisis que ha viscut la UE, des l’emergència dels refugiats fins a la gran recessió del 2008 i les polítiques d’austeritat econòmica que se’n van derivar. Exploten pors i malestars socials i qüestionen el projecte estel·lar sorgit a Europa després de la Segona Guerra Mundial, que no és altre que la construcció d’un espai comú de pau, llibertat i prosperitat. “A algú amb una visió més llarga, aquests senyals creixents de desintegració europea no l’haurien de sorprendre. No és aquest un patró familiar en la història europea?”, es pregunta en un article a The Guardian l’historiador britànic Timothy Garton Ash, que cita els precedents de les guerres religioses, les napoleòniques i les dues grans conflagracions mundials. Després de cada confrontació civil, “el nou ordre europeu de postguerra es manté durant un temps –a vegades menys, a vegades més–, però, de mica en mica, es desgasta als extrems, mentre van creixent tensions tectòniques sota la superfície que esclaten i donen pas a una nova era de conflictes. No hi ha acord europeu, ordre, imperi, comunitat, república, Reich, concert, entente, eix, aliança, coalició o unió que duri per sempre”, sentencia.

Durant l’última cimera abans de les eleccions europees, dijous passat a Sibiu (Romania), els líders comunitaris van voler enviar un missatge d’unitat davant les divisions internes que no paren d’aflorar, mentre discutien el pròxim repartiment de cadires en les institucions comunitàries. Però no són paraules el que esperen els ciutadans europeus, sinó projectes de futur que els permetin preservar drets, llibertats i conquestes socials i afrontar, alhora, els nous desafiaments globals, com ara l’economia digital, la immigració o l’amenaça del canvi climàtic. Com ho farem tot plegat, aquesta és la qüestió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La JEC cita Clara Ponsatí al Congrés per acatar la Constitució i convertir-se en eurodiputada

Madrid

El ‘Brexit’ supera l’últim tràmit abans de la votació al ple de l’Eurocambra

Brussel·les

La JEP dona dos dies al Parlament perquè li comuniqui el nom del substitut de Torra

Barcelona

La fiscalia al·lega que el Suprem és l’únic competent per demanar el suplicatori de Puigdemont i Comín

Barcelona

Torra, sobre la darrera decisió del Suprem: “No ha canviat res i no ens farem enrere”

Girona

El Suprem manté la inhabilitació de Torra com a diputat dictada per la JEC

Madrid

Puig diu que no entrava en “qüestions operatives” i que només gestionava els “recursos” per complir les ordres judicials

Madrid

Cs i PSC volen un nou informe dels lletrats del Parlament sobre Torra

Barcelona

Soler assegura que no va votar l’1-O per no “perjudicar” els Mossos tot i ser un “gest simbòlic”

San Fernando de Henares