Política

EL RADAR

Soci o “rival sistèmic”?

L’entrada d’Itàlia en la Nova Ruta de la Seda que promou la Xina fa augmentar els recels dins la Unió Europea

El Brexit, amb la seva última deriva parlamentària, ha eclipsat una setmana important també per a les relacions entre Europa i la Xina. Itàlia s’ha convertit en el primer país del G-7 –el grup de les set democràcies més industrialitzades del món– que es suma a la Belt and Road Initiative (BRI) o Nova Ruta de la Seda, el gran espai econòmic euroasiàtic dissenyat el 2013 per Pequín per connectar-se a Occident, Àfrica i l’Orient Mitjà.

Ho va fer el cap de setmana passat, a Roma, amb la firma d’un memoràndum i d’una sèrie d’acords bilaterals amb el mateix president xinès, Xi Jinping. Segons el govern de Giuseppe Conte, l’entrada en el megaprojecte d’infraestructures xinès i l’aplicació dels acords impulsaran el creixement de l’economia italiana, tècnicament en recessió. L’objectiu de la incorporació al BRI el va resumir el viceprimer ministre Luigi Di Maio: “Hi ha massa made in China a Itàlia i poc made in Italy a la Xina. L’acord vol invertir aquesta tendència.”

El gest unilateral de Roma no ha agradat ni a Washington ni a Brussel·les, recelosos de les intencions de la Xina i de la seva estratègia de dividir la UE pactant per separat amb els estats membres. Per als europeus, el BRI, més que impulsar una cooperació econòmica mútuament beneficiosa, actua com un instrument de dominació en mans de la Xina per assentar-se com a potència global. Desconfien també que els projectes d’obres i infraestructures i els intercanvis que la iniciativa pretén impulsar respectin les regles del mercat, i temen que les inversions de Pequín creïn una dependència financera en els estats receptors. “La presència d’empreses i bancs xinesos als països implicats en el projecte –sovint amb el control directe o indirecte d’importants infraestructures estratègiques– beneficiaria la posició econòmica i geopolítica de la Xina, un dels objectius, encara que no obertament declarat, del president Xi Jinping”, escriu Mario Angiolillo al diari Il Sole 24 Ore. A més d’Itàlia, hi ha dotze països europeus més, principalment de l’est, al BRI: Malta, Portugal, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Hongria, Grècia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia i Eslovènia.

La por de la competència deslleial ha portat la UE a endurir la seva doctrina amb relació a la Xina. El teòric “soci estratègic” esdevé ara un “rival sistèmic que promou models alternatius de governança”, un “competidor econòmic a la recerca del lideratge tecnològic” que imposa una relació desequilibrada. “Igual que la Xina pot participar en els mercats públics a Europa, nosaltres hauríem de poder fer el mateix a la Xina”, ha denunciat Jean-Claude Juncker.

Per fer visible la unitat d’acció enfront del gegant asiàtic, Macron va convidar dimarts a París el cap de la Comissió Europea i la cancellera Merkel a afegir-se a la reunió amb Xi, que arribava amb la tinta encara fresca de l’acord firmat a Itàlia. Era “un gest d’unitat esperat i crucial”, es felicitava Le Monde, que, no obstant, lamentava que, la mateixa setmana, la Comissió hagués renunciat a consensuar una posició comuna sobre la polèmica participació de l’empresa tecnològica Huawei en el desplegament de la futura xarxa del 5G a Europa. Una de freda i una altra de calenta en vigílies de la pròxima cimera UE-Xina, el 9 d’abril, a Brussel·les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tsunami Democràtic desconvoca la manifestació a la T1 però alerta: “Farem de cada mobilització una victòria”

Guardiola, en nom de Tsunami, demana a la comunitat internacional que “intervingui en el conflicte”

L’SNP denuncia a Westminster la sentència i defensa els líders catalans

Opinió
Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull

No és justícia, és venjança

Tsunami Democràtic anuncia que bloqueja també l’aeroport de Barajas a Madrid

Torrent afirma que la sentència de l’1-O va “en contra la societat catalana i les institucions”

Barcelona

El Síndic demana al futur govern espanyol que explori “la via més ràpida” per posar en llibertat els condemnats per l’1-O

Barcelona

Puigdemont crida a respondre la sentència al carrer i a les urnes

Barcelona

L’ANC critica el caràcter “polític” de la sentència i reivindica la reparació dels “drets manllevats”

Barcelona