Política

L’excap del Diplocat nega vincles i despeses per l’1-O

Royo admet que van pagar 40.591 euros a “visitants internacionals” i que no eren “observadors electorals”

La fiscal confon aquest consorci amb les delegacions exteriors de la Generalitat

L’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo, no es va acollir al seu dret a no declarar –en estar investigat pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que cerca els organitzadors de l’1-O– i la seva declaració com a testimoni ahir, en el judici contra els independentistes catalans al Tribunal Suprem, va evidenciar l’error dels investigadors de la Guàrdia Civil en confondre aquest consorci publicoprivat –on hi ha el Barça i La Caixa i que té un 80% de capital públic, va exposar– amb les tasques del Departament d’Afers Exteriors, que dirigia Raül Romeva, i les delegacions exteriors. “L’activitat del Diplocat res té a veure amb la Generalitat i l’organització del referèndum. L’any 2017 vam fer el mateix que el 2015 i el 2016”, repetia Royo, a les preguntes de les tres acusacions.

La fiscal Consuelo Madrigal va reclamar a Royo que aclarís tres despeses del Diplocat, que s’inclouen en la suposada malversació de fons públics. La més polèmica és la partida de 40.591 euros, en concepte d’hotels i viatges que el Diplocat va pagar a “visitants internacionals” perquè “analitzessin la realitat catalana”, i va descartar que fossin “observadors electorals de l’1-O”. Royo va detallar que sovint el Diplocat organitza viatges d’experts a Catalunya, la majoria dels quals són parlamentaris que s’interessen per venir-hi i que són presentats a gran part dels grups polítics i institucions. Pel que fa a tasques d’observadors internacionals, Royo va indicar que mai les pot muntar el país d’origen, i va citar haver-ne organitzat a Costa Rica o el Marroc. Tant la fiscal com l’advocada de l’Estat van qüestionar que els experts haguessin anat a Catalunya, del 29 de setembre al 2 d’octubre, en plena celebració de l’1-O, i Royo va insistir que va donar-los “llibertat de moviments”, i que l’únic requisit va ser que s’entrevistessin amb representants del govern català i amb el delegat del govern espanyol a Catalunya.

Al final, hi va haver dos equips d’experts: l’Election Expert Research Team, encapçalat per Helena Catt, directora executiva de la Comissió Electoral de Nova Zelanda; i el de la International Limited Observation Mission (ILOM), liderat per l’exambaixador holandès Daan Everts. Segons les acusacions, la Generalitat els va presentar com a observadors internacionals del referèndum.

El web del judici

La segona despesa qüestionada són els 54.030 euros que es van donar perquè l’expert Wim Kok exposés el resultat de l’informe científic, que després es va retornar al Diplocat, ja que el comunicador va acceptar una altra oferta. La tercera és per traduccions d’articles a l’anglès en un web, creat el 2014.

D’altra banda, el Suprem va informar ahir que des de l’inici del judici hi ha hagut 307.900 accessos al web del Poder Judicial que emet el judici en directe. La sessió que va tenir-hi més accessos (32.933) va ser la primera amb les intervencions de les defenses. L’ordinador (49%) i el mòbil (39%) són els dispositius més usats.

LA FRASE

L’activitat del Diplocat no té res a veure amb el referèndum. L’any 2017 vam fer el mateix que el 2015
Albert Royo
Exsecret.gral.Diplocat

El fiscal insta al fals testimoni d’un càrrec de Difusió

Un dels moments de més tensió d’ahir, en la setzena sessió del judici al Suprem, va ser quan el fiscal Ismael Moreno va posar en dubte les respostes del responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre, quan aquest li responia que “no recordava” si la directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals l’havia informat que els cobraria dues factures sobre un anunci de l’1-O, el de les vies. Mestre va assegurar que no ho sabia, ja que la campanya s’havia suspès. L’exconseller de la Presidència, Jordi Turull, havia assegurat en el seu interrogatori que es va emetre en l’espai gratuït que té la Generalitat a TV3. La inconcreció va provocar que el president de la sala, Manuel Marchena, llegís a Mestre la definició del delicte de fals testimoni, penat amb fins a dos anys de presó. Mestre es va mantenir ferm i el fiscal va demanar deduir testimoni contra ell, i denunciar-lo al jutjat de guàrdia. Marchena va informar que la sala ho decidiria en sentència en valorar les proves. Abans, Mestre va explicar que van encarregar dues campanyes de catalans a l’exterior i de civisme, que, al final, no es van pagar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Unes 3.500 persones clamen a Barcelona contra Vox i l’auge de l’extrema dreta

Barcelona

Torra demana seguir determinats “amb totes les conseqüències”

Sabadell

La CUP no cridarà a l’abstenció el 28-A

Barcelona

Milers de persones es manifesten a Londres per demanar un segon referèndum del ‘Brexit’

Londres

Meritxell Batet diu que els llaços grocs “no paguen les factures” i demana afrontar els “problemes reals”

Sant Adrià de Besòs

Arrimadas: “És una victòria de Cs que ja no hi hagi simbologia separatista a la Generalitat”

Barcelona

Cuixart: “El feixisme espanyol utilitza Catalunya per retallar drets i llibertats”

Barcelona

Mariàngela Vilallonga serà la consellera de Cultura

barcelona

ERC demana muntar actes electorals dins les presons

barcelona