Política

De grat o per força

El president xinès no descarta recórrer a una intervenció militar per aconseguir la reunificació amb Taiwan

El govern independentista de l’illa insta Pequín a la valentia i li exigeix que respecti la llibertat i la democràcia

La Xina no descarta fer ús de la força militar per acomplir la “missió històrica” de completar la seva reunificació amb Taiwan, segons va advertir ahir el president xinès, Xi Jinping, en un acte al Gran Palau del Poble, a Pequín.

“La Xina ha de ser i serà reunificada”, va proclamar Xi amb motiu del 40è aniversari d’una declaració històrica destinada a millorar les relacions entre la Xina i la que considera la seva província rebel.

Sense seient a l’ONU, Taiwan no ha declarat mai formalment la seva independència i, actualment, només manté relacions diplomàtiques amb 17 estats. La pressió de Xi sobre Taiwan no ha parat de créixer des que Tsai Ing-wen, del proindependentista Partit Progressista Democràtic, es va convertir en presidenta, el 2016. Però ahir, la mateixa Tsai es va afanyar a rebutjar la crida i, per contra, va instar la Xina a abraçar la democràcia.

Durant el seu discurs, Xi va reiterar que la “reunificació” ha de tenir lloc sota el principi d’“una sola Xina”, pel qual s’accepta que Taiwan forma part del territori xinès, un anatema pels partits independentistes.

Segons el líder xinès, el model d’autonomia anomenat “un país, dos sistemes” –amb el qual la Xina governa Hong Kong– és el que més convé també a Taiwan. La gran majoria dels taiwanesos, a més, són clarament conscients que la independència portaria a un “gran desastre”, va continuar Xi, que va parlar davant un auditori que incloïa empresaris de l’illa. Tot i repetir una i altra vegada el seu desig que la reunificació es porti a terme de forma pacífica –cosa que beneficiaria “els interessos dels compatriotes a cada cantó de l’estret [de Taiwan] i de la nació xinesa–, Xi va amenaçar amb la força. “Els xinesos no combaten els xinesos”, va indicar, tot afegint que una intervenció armada seria un recurs contra “la interferència de forces exteriors i el reduït nombre de separatistes de Taiwan i les seves activitats”, un avís probablement adreçat als Estats Units, principal aliat de Taipei. “No prometem renunciar a l’ús de la força i ens reservem l’opció d’usar totes les mesures necessàries”, per aconseguir la reunificació i impedir la independència de Taiwan, va deixar clar el mandatari asiàtic.

Les paraules del líder xinès no van intimidar la presidenta taiwanesa. “La gran majoria a Taiwan no acceptarà mai el principi d’un país, dos sistemes”, va replicar Tsai, que es va mostrar orgullosa del model democràtic que regeix a l’illa.

“Instem la Xina a ser valenta i a fer un pas endavant cap a la democràcia perquè, només així, podrà entendre de veritat el pensament i la insistència del poble de Taiwan.”

En aquest sentit, Tsai va demanar a les autoritats de Pequín que respectin “la insistència de 23 milions de persones en la llibertat i la democràcia”, i va defensar “mitjans pacífics i paritaris” per solucionar les diferències.

Més fermesa que abans

Si bé el missatge és similar al d’anys anteriors –Xi aposta de manera innegociable per la reunificació des de la seva arribada al poder, el 2013–, sí que el líder xinès va mostrar, ahir, més fermesa que en altres ocasions, segons va constatar a Efe el professor Chen Chian-nan.

Tot i que Taiwan funciona com un país independent des que, el 1949, els nacionalistes xinesos es van refugiar a l’illa després de ser derrotats pels comunistes i van fundar el nou país, Pequín considera el territori com una província rebel i inherent al seu territori.

LES FRASES

No prometem renunciar a l’ús de la força i ens reservem l’opció d’usar totes les mesures necessàries per a la reunificació
La Xina ha de ser i serà reunificada
Xi Jinping
PRESIDENT DE LA XINA
[Cal respectar] la insistència de 23 milions de persones en la llibertat i la democràcia
Tsai Ing-wen
PRESIDENTA DE TAIWAN
Instem la Xina a ser valenta i a fer un pas endavant cap a la democràcia

Una relació difícil des del 1949

Redacció

Xi Jinping va parlar, ahir, amb motiu del 40 è aniversari del “missatge als compatriotes de Taiwan” –per Cap d’Any de 1979–, quan la Xina va posar fi als bombardejos rutinaris d’artilleria contra les costes taiwaneses i va oferir obrir un canal de comunicació entre ambdues parts. La proposta, però, va ser rebutjada pel llavors president de Taiwan, Chiang Ching-kuo, que va respondre amb la política dels “tres nos”: no contacte, no compromís i no negociació amb la Xina. Anys més tard, el 1987, Chiang va relaxar aquesta posició i va permetre que els taiwanesos puguessin visitar la Xina per a reunions familiars. El pare de Chiang, Chiang Kai-shek, va fugir a Taiwan el 1949, juntament amb les forces nacionalistes derrotades en la guerra civil contra els comunistes. En els darrers anys, Pequín ha incrementat la pressió militar i internacional contra Taiwan. La nova crida a la reunificació arriba quan, d’aquí a un any, s’han de fer eleccions presidencials a l’illa. El partit independentista de Tsai ha perdut suport en favor del proxinès Kuomintang a les eleccions locals de novembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sant Julià de Ramis farà una consulta veïnal cada 1-O

sant julià i medinyà

Sánchez diu que amb Podem a la Moncloa “no dormiria” perquè un govern defensaria la Constitució i un altre els presos

madrid

Bosch, sobre si els presos encapçalaran la llista d’ERC: “Tenen el dret a presentar-se i a decidir no fer-ho”

Montevideo

El jutge del ‘cas Pujol’ decidirà abans de dimarts si allarga la instrucció

madrid

Torra assegura que el Govern “ha tret del congelador” el projecte del nou Hospital General de l’Hospitalet

L’Hospitalet de Llobregat

Vergés nega retallades i defensa que l’atenció primària atén a tothom

Casado avisa que la “fragmentació” del centredreta és el “salvavides” de Sánchez el 10-N

Madrid

El PSOE acusa PP i Cs de buscar el “frontisme” a Catalunya

PSOE i Podem asseguren que no els inquieta que Errejón presenti candidatura al 10-N

Madrid