Política

ALFRED BOSCH

NOU CONSELLER D’ACCIÓ EXTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I TRANSPARÈNCIA

“Borrell actua amb un manual d’antidiplomàcia”

“Vaig parlar molt breument per telèfon amb el ministre espanyol d’Exteriors i ja d’entrada em va dir que seria molt difícil l’entesa”

“A tot Europa hi ha un viratge des de fa un any cap a la comprensió del que està passant a Catalunya”

“És molt important que vinguin observadors internacionals a seguir els judicis”

Catalunya té l’obligació d’estar present al màxim de llocs del món, com qualsevol altre país
Vostè va assumir el càrrec ara fa uns 15 dies després de renunciar a ser el cap de llista d’ERC a les municipals. Quina és la seqüència, perquè renuncia quan ser alcalde era un dels seus somnis i, quan renuncia, ja sap que serà conseller?
Aquest estiu vaig tenir converses amb un seguit de gent, de forma destacada amb l’Oriol Junqueras i, col·lectivament, vam arribar a la conclusió que era millor renunciar a la candidatura a l’Ajuntament perquè la pogués ocupar algú que pogués tenir més oportunitats. I a partir d’aquí vam començar a parlar de com podia ser útil al partit i al país i finalment se’m va proposar la possibilitat de ser conseller. Vaig dir que sí perquè segurament és el lloc que més m’agrada i on crec que puc ser millor per estar al servei de Catalunya.
Va coordinar les consultes independentistes a Barcelona, va ser candidat a l’alcaldia, portaveu al Congrés a Madrid, corresponsal en zones de conflicte... quina part del seu bagatge pot ser més útil?
La vida i l’experiència sempre és útil, però hi ha tota una part de persona de món que penso que és indispensable. Estem parlant de la projecció de Catalunya al món, estem parlant sobretot que Catalunya sigui coneguda i reconeguda arreu del món, que com a país cada cop siguem més forts. Per tant, jo crec que algú que coneix el món tindrà més facilitats de tirar endavant aquestes tasques. Jo crec que haver estat en diverses universitats del món, parlar diverses llengües, haver organitzat esdeveniments internacionals... tot això, a mi, em resulta molt útil...
El primer acte va ser anar a Lledoners a veure Raül Romeva, què li va dir, com el va veure?
Vaig anar a veure el Raül Romeva perquè va ser el conseller que va fundar el Departament d’Exteriors i ,a més, represaliat amb el 155 i enviat a presidi sense judici. Una altra de les víctimes innocents de tot aquest procés de repressió política que està desplegant el poder espanyol. Per tot això, jo creia que el primer que havia de fer era un acte de reconeixement. Ell em va dir que hauríem de parlar sovint, que hauria d’anar sovint a la presó. I jo ho faré, perquè té moltes coses a explicar-me i perquè vol ajudar. I jo li demano que ens ajudi perquè crec que l’experiència que té ell mai l’hi hem de robar, cada dia que faig feina el recordo.
També va ser a Brussel·les per visitar el president Puigdemont a Waterloo. Va haver de demanar permís al seu partit? Ho dic perquè en una entrevista recent l’exconseller Ernest Maragall insinuava que ell no havia visitat Puigdemont perquè la direcció del partit així ho preferia.
Va ser una decisió meva. Tenia molt clar que havia d’anar a la capital d’Europa, que havia de ser el meu primer viatge, que havia de veure la delegació catalana, que és la més important que tenim al món i a més a més tenia clar que anant a Brussel·les no tenia cap sentit que no anés a veure el president Puigdemont. És el més conegut i el més influent en termes de política catalana i de projecció exterior. Però és que si faltessin raons n’hi ha una altra: és el líder d’una de les formacions que forma coalició amb el govern de la Generalitat i jo em dec a aquest govern, en soc membre.
Com va anar la trobada? Es poden trepitjar les tasques que puguin fer el Departament d’Exteriors i el Consell de la República?
La trobada a Waterloo va ser extremadament cordial. Bàsicament vam estar parlant sobre com podíem col·laborar tots per fer conèixer la realitat de la repressió, la realitat dels presos i les preses polítiques, la realitat dels exiliats i les exiliades, la realitat de gairebé nou-cents càrrecs, bàsicament alcaldes, que poden ser processats per haver posat les urnes. De gent que està essent perseguida només per haver col·laborat en un procés democràtic.
Fins a quin punt creu que hi ha distanciament entre les dues formacions. S’està treballant per llimar asprors?
Tingui en compte que allò que pugui haver passat fa mesos a mi se m’escapa una mica perquè estava a l’Ajuntament de Barcelona, fent feina per a la ciutat, molt convençut del que feia. Per tant el que pugui haver passat ho hauríeu de demanar als que eren més protagonistes dels fets que comenteu. Sí puc dir que en prendre aquesta decisió la vaig contrastar amb el president del meu partit, amb la secretària general, amb el Pere Aragonès, vicepresident del govern, amb el president Torra, i tots em van dir que els semblava perfecte.
Quin són els objectius del seu departament?
La meva feina és fer que Catalunya sigui coneguda i reconeguda arreu del món. Com ho podem fer això? Amb democràcia, amb solidaritat i també amb projecció mundial. Les tres coses depenen del departament. Tenim l’obligació de demostrar que som demòcrates. Per tant, hem de fer més consultes, hem de millorar el sistema de vot, el vot electrònic, a distància, de la gent que està fora del país. Hem de millorar la legislació electoral. Tot això depèn del departament que tinc l’honor d’encapçalar. Per tant, aquí hi ha molta feina. Després hi ha l’àmbit que és de la solidaritat. A vegades se’ns acusa de ser egoistes, de ser els rics que volem marxar i separar-nos dels altres veïns més pobres. Nosaltres hem de deixar ben clar que això no és així, que el poble de Catalunya i el govern són tremendament solidaris, que estem cooperant amb tot el món. I finalment, hi ha la projecció mundial. Hem de ser presents als cinc continents. Catalunya té l’obligació d’estar present al màxim de llocs del món, com qualsevol altre país, per explicar-se, per fomentar l’intercanvi, per millorar la vida dels ciutadans de Catalunya amb més importacions, més exportacions, amb intercanvis culturals i de tota mena. I també explicant tot el que està passant i les injustícies que estem vivint en aquest moment. És la nostra obligació.
Què es pot fer des de la conselleria per amplificar l’explicació d’aquesta situació que es viu a Catalunya per denunciar la farsa de judici que és l’1-O...
Li donaré un exemple d’una cosa que podem fer i que hi estem treballant: que vinguin observadors internacionals a seguir els judicis, a seguir-los en viu i en directe. És molt important que vinguin perquè quan parles amb cònsols i ambaixadors i amb periodistes de la premsa internacional, o amb observadors d’altres països, el primer que et diuen és que fins que no van venir no s’ho creien.
I abans del judici es mouran també per pressionar?
Sí. Ja ho estem fent. Una de les coses que més ens ha ajudat en l’esfera internacional és comprovar les contradiccions del sistema judicial espanyol respecte als sistemes judicials europeus. És a dir, allò que els jutges de tot Europa on han estat els nostres exiliats diuen que no és delicte, que no és lícit retenir o tancar ningú per aquells fets, ni tan sols se’ls pot jutjar i no s’admet una euroordre judicial sobre la suposada sedició o rebel·lió aquí es continua defensant com a delicte sense cap argument vàlid. Convèncer la gent de fora que s’està cometent una injustícia és molt important. A tot Europa hi ha un viratge des de fa un any cap a la comprensió del que està passant a Catalunya. Perquè cada cop és més clar que s’està actuant d’acord amb uns interessos i no d’acord amb la justícia i encara menys amb el dret universal.
El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, és un dels membres més bel·ligerants del govern de Sánchez. Ha parlat amb ell?
Hi vaig parlar molt breument per telèfon i ja d’entrada em va dir que seria molt difícil l’entesa. Potser és així, però jo tinc l’obligació de parlar amb tothom i sobretot amb els meus oponents. Jo li he demanat reunir-nos perquè nosaltres creiem en el diàleg. De moment no tinc resposta i més aviat he obtingut evasives. I estem veient com el cap de la diplomàcia espanyola actua amb un manual de l’antidiplomàcia, fent tot el contrari del que li pertoca a la diplomàcia. Per exemple quan falten al respecte a Eslovènia vinculant-la a la violència, insultant els indis nord-americans o esgrimint un tema de nacionalisme espanyol i gairebé de fanatisme de bandera com Gibraltar per posar pedres en el camí de l’acord pel Brexit entre la Gran Bretanya i la Unió Europea.
Com creu que rep l’opinió pública internacional el canvi d’estratègia de Pedro Sánchez amb l’ofensiva contra l’independentisme català?
Crec que Pedro Sánchez s’equivoca si l’única manera que té de justificar el revés electoral que el PSOE ha patit a Andalusia és culpant l’independentisme català. No estan aprofundint en els motius reals de la davallada. I en tot cas, si abandonen el diàleg que promulgaven per un revés electoral quantes victòries electorals necessiten per asseure’s a dialogar? S’equivoquen i molt.
Tem un altre 155 amb el clima que hi ha els darrers dies?
Espero que no, perquè si els socialistes entren en un altre debat sobre el 155 estarien fent-li el joc a Vox, a Ciutadans i al PP i no estarien governant. No estarien posant-hi el coratge que es necessita per exercir d’estadista. Reclamo a Pedro Sánchez un exercici de coratge com a estadista. Que demostri que realment el que vol és solucionar problemes i no tornar-los a crear com ja va passar amb el 155.
Fins a quin punt el govern espanyol posa traves a la tasca que es vol fer des del seu Departament?
Des del moment que el ministre d’Exteriors espanyol dictamina en contra de l’obertura de noves delegacions catalanes a l’estranger, és obvi que vol obstaculitzar una de les missions principals del govern català, que és ser present a tot el món perquè Catalunya sigui coneguda i reconeguda per tal d’explicar la realitat i per aprofundir en la internacionalització de Catalunya com a país, com a economia, com a societat, com a cultura
Vostè va explicar que vol aprofitar la potència que té Barcelona com a marca, de cara a internacionalitzar la situació. N’ha parlat amb Ada Colau? Com ho pensa fer?
Sí, el mateix dia del comiat a l’Ajuntament em vaig reunir amb Ada Colau i li vaig dir exactament això.
S’especulava que no s’entenien gaire. Era veritat? S’entendran millor amb la nova responsabilitat?
Es diuen tantes coses... És clar que vàrem votar en contra d’alguna de les propostes del govern d’Ada Colau, perquè fèiem d’oposició. Però també és veritat que en alguns moments ens vàrem poder entendre amb profit de la ciutat. Amb Ada Colau, amb els Comuns, és recomanable que hi hagi diàleg. Segurament Barcelona és el millor ambaixador que tenim del país. És una ciutat cosmopolita, admirada arreu del món. Seria absurd que des de la conselleria d’Exteriors no comptéssim amb Barcelona, no ajudéssim Barcelona i no anessin de la mà el país i la ciutat per tenir una posició millor al món.
El dia 21 hi haurà a Barcelona el desembarcament del govern de Pedro Sánchez amb el Consell de Ministres que es farà a la Llotja de Mar. Què li sembla? Ho veu com una provocació, un error?
El govern de Catalunya haurà de garantir, i garantirà, que tota la gent que hagi de fer feina en qualsevol sentit, la pugui fer; i que tota aquella gent que es vulgui expressar lliurement, també ho pugui fer. Pel que fa al govern espanyol, caldria preguntar-los si creuen que això és l’adequat. Jo opino, i amb això estic d’acord amb tots els membres del govern de Catalunya, que seria molt millor que poguessin fer una reunió els dos governs per parlar de tu a tu; d’igual a igual, per resoldre els problemes que tenim; per resoldre una situació d’injustícia que està patint Catalunya, que està patint gent molt concreta perquè els diversos poders de l’Estat estan actuant de forma injusta i de forma no gaire democràtica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La via alemanya de Puigdemont

Brussel·les
opinió

La mentida d’un guàrdia civil

Portaveu del PDeCAT a L’ajuntament de Terrassa
JOSEP RIBA
ADVOCAT DE CARLES MUNDÓ

“La violència no s’ha acreditat i penso que no s’acreditarà”

Barcelona
ANÀLISI

La legislatura que trontolla

Crida d’Òmnium a desobeir per defensar drets i llibertats

BARCELONA

Un milió de persones exigeixen a May un nou referèndum

Londres

ERC de Girona revela tota la seva candidatura

GIRONA

Guanyem Girona presenta la llista de la “Girona d’ara”

GIRONA

Pressió perquè l’informe del Russiagate es faci públic

Nova York