Política

Sardana groga

Una ballada multitudinària va encerclar l’estany de Banyoles per reivindicar la llibertat en un acte organitzat pel CDR i l’ANC del Pla de l’Estany i el Foment de la Sardana de Banyoles

Els balladors van tenyir de groc el paisatge

S’hi van ballar dues sardanes, una de les quals, ‘Vent d’octubre’, és enèrgica i optimista

Prop de 12.000 balladors van participar en la Sardana per la Llibertat. Se n’hi havien inscrit uns 8.500, dividits en 25 trams

“Una sardana sempre es pot obrir per incloure-hi més gent.” La frase, que ens convida a eixamplar la base social, la va recordar l’exconseller de Cultura Lluís Puig, deposat pel 155 i exiliat a Brussel·les, en un àudio que es va escoltar ahir a les vuit del vespre, abans que els prop de 12.000 balladors que encerclaven l’estany de Banyoles es donessin les mans per participar en la Sardana per la Llibertat, una iniciativa organitzada pel CDR i l’ANC del Pla de l’Estany i el Foment de la Sardana, amb la col·laboració d’Òmnium. Un dels impulsors, Marc Grabuleda, destacava el missatge de clam per la llibertat que volia transmetre l’esperit de la ballada, en un moment en què “la llibertat en el sentit més ampli està fortament amenaçada”. L’organització també va remarcar que era un acte que volia ser un clam per fer efectiva la República.

Uns 200 voluntaris van participar en l’esdeveniment en un capvespre que convidava a passejar per l’entorn natural, sempre de postal, de la capital del Pla de l’Estany. Els organitzadors havien dividit l’estany en 25 trams, al llarg dels quals es repartien els 8.500 inscrits oficialment. A última hora, des de la zona de davant del camp de futbol, on s’havia instal·lat Ràdio Banyoles, que feia una programació especial, i on hi havia el centre de premsa i l’escenari principal –des del qual la periodista Sònia Tubert presentava l’acte–, es va demanar cobrir el tram 11, a la zona de Can Morgat, ja que hi faltava gent. “Que s’estirin aquestes mans tant com puguem per eixamplar perímetre.” Vinguda directament de la Provença en cotxe, la barcelonina Lídia Viñas, amb accessoris grocs, demanava on era el tram 11 per afegir-s’hi. Es congratulava per la iniciativa i insistia que “se n’han de fer moltes més”, mentre que el seu acompanyant destacava que aquests mesos d’estiu “tenim més temps per fer coses”.

A més de banyolins i veïns de poblacions de les comarques gironines, s’hi havien desplaçat colles de Parets del Vallès, Montblanc, la Catalunya del Nord i Alguaire, entre altres indrets. Hi havia familiars dels exiliats, com les germanes del conseller Puig i de Carles Puigdemont, i una amiga de Raül Romeva, que, emocionada, deia als micròfons de Ràdio Banyoles que ballaria “per ell”.

La logística d’un esdeveniment multitudinari a l’aire lliure va fer reaparèixer els transistors de tota la vida per poder escoltar les dues sardanes, a través de la retransmissió de Ràdio Banyoles, i ballar-les coordinadament. A diferència de les freqüències d’ona, hi havia un cert retard en la retransmissió del mòbil.

Prohibida i reivindicada

A la barca Tirona, hi havia els músics de la Cobla Contemporània i el cor de veus femení que va enregistrar la sardana Vent d’octubre, composta expressament amb motiu d’aquesta diada pel músic banyolí Paco Viciana. Si bé està inspirada en La santa espina, una de les sardanes més emblemàtiques i també llargament prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera, la composició de Viciana és una sardana “enèrgica” i “desacomplexadament alegre i vital, un esperit molt català”. Per Vicina, “el vent d’octubre és esperançador”. La lletra és de l’escriptor banyolí J.N. Santaeulàlia, que parteix d’un poema escrit arran dels fets de l’octubre del 2017, sobretot la concentració amb espelmes a la Diagonal de Barcelona del 17 d’octubre contra l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Santaeulàlia, “els versos expressen que la violència i la intolerància de l’Estat espanyol es derrotaran amb les armes de la raó i la democràcia”.

La lectura d’un manifest, en què es posava èmfasi en la pèrdua de les llibertats d’expressió, de manifestació i del poder judicial, llegit per representants de les entitats organitzadores, va precedir la doble ballada, que es va cloure amb Vent d’octubre i que havia començat amb Somni (1947), del mestre Manel Saderra i Puigferrer. Fill il·lustre de Tortellà, i molt vinculat al Pla de l’Estany, la composició desprèn una sensibilitat especial que va fer emocionar més d’un ballador i no ballador. Els punys alçats amb el cant d’Els segadors van enarborar els ànims.

El precedent, el 1998
L’any 1998, també prop de 12.000 persones ja van encerclar l’estany de Banyoles per ballar unes sardanes de Manel Saderra i Martirià Font, interpretades en directe per la Principal de la Bisbal. Una de les dificultats de logística que es van haver de superar va ser fer arribar el so als balladors. La solució va ser recórrer a la ràdio municipal, que ho va retransmetre, i demanar als balladors que portessin transistors per escoltar-ho. Vint anys més tard, s’ha optat pel mateix sistema, a través de Ràdio Banyoles (107.3 FM)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

De los Cobos és fulminat ara per “pèrdua de confiança”

madrid

Sánchez espanta els socis per a l’alarma i els pressupostos

madrid

La relació entre els Estats Units i la Xina s’enverina

barcelona

Contactes per refer la unitat independentista

Barcelona

L’estrateg de Johnson planta cara en l’escàndol del confinament

Londres

El Japó venç el virus sense confinar ni fer tests massius

Tòquio

Les concentracions a la plaça del Vi, en la fase 2

girona
Afluència massiva a llacs i platges als Estats Units

Afluència massiva a llacs i platges als Estats Units

El PSC, Junts i Cs critiquen la gestió municipal a Blanes

blanes